Actualitat Diària
Dimecres que ve 20 de gener a les 19 hores, l’arquitecta i especialista en urbanisme feminista, Zaida Muxí, imparteix una conferència a l’IVAM sobre arquitectura i urbanisme des d’una perspectiva de gènere. La xarrada s’organitza amb motiu de l’exposició ‘Quina és la nostra llar?’, una mostra al museu que reflexiona sobre l’espai públic i l’espai domèstic, un qüestionament sobre el que es refereix bé a la ciutat o a la llar, a la comunitat o al refugi personal.
Zaida Muxí va estudiar arquitectura en la Universitat de Buenos Aires, és doctora per l’Escola Tècnica Superior de Sevilla i és professora a l’Escola Superior Tècnica de Barcelona. És autora, entre altres publicacions, de ‘Mujeres, casas y ciudades’, un llibre que rescata de l’oblit una sèrie d’aportacions de les dones, silenciades o omeses, en el món de l’arquitectura. Amb el títol d”Aportaciones de las mujeres a la vivienda. Haciendo de la asignación virtud’, l’especialista abordarà a l’IVAM com les dones han proposat canvis espacials substancials, i han buscat una major igualtat d’oportunitats, des de les seues pròpies experiències a la llar.
Com a especialista en urbanisme feminista, Zaida Muxí proposa observar la realitat des de prismes diferents dels usuals, masculins patriarcals, i per tant excloents. Històricament, les ciutats s’han planificat per a reflectir la divisió del treball i els rols de gènere tradicionals. Per consegüent, les ciutats funcionen millor per als homes que per a les dones. En aquest context, posar en el centre la cura de les persones i atendre les necessitats de tota la societat permetrà desenvolupar projectes arquitectònics i urbanístics més sostenibles, més eficaços i menys costosos.
L’arquitectura i l’urbanisme amb perspectiva de gènere planteja debats com els models de mobilitat que acullen les urbs, on es continua primant el transport en vehicle privat, que utilitzen fonamentalment els homes, o la percepció subjectiva de seguretat de les dones a les ciutats. Els estudis mostren que la mobilitat de les dones es redueix a la nit a causa de la por de la violència. L’urbanisme ha de respondre davant d’aquesta paradoxa per a garantir el dret de les dones a la ciutat, tant de dia com de nit.
La vulnerabilitat física i econòmica de certs grups com el que formen les dones majors que viuen soles, les víctimes de violència masclista, les mares caps de família i les migrants és un altre dels reptes que s’aborda des d’aquesta perspectiva de gènere, que ha de ser transversal i interseccional: no es fa mirant només dones, ni només dones d’un tipus de classe, d’un origen, d’una cultura o d’una edat.
L’arquitecta Zaida Muxí proposa reconéixer aquestes desigualtats i discriminacions i canviar les maneres de veure i pensar les ciutats per a millorar la qualitat de vida de tota la societat.
