Actualitat Diària
Els investigadors del Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC) Iñaki Comas i Núria Flames, adscrits a l’Institut de Biomedicina de València (IBV), han rebut dos Consolidator Grants del Consell Europeu de Recerca (ERC, per les seves sigles en anglès) per a desenvolupar estudis sobre la tuberculosi i la formació neuronal, respectivament. Aquestes prestigioses ajudes, que ascendeixen a 4,7 milions d’euros per als dos investigadors valencians, contribuiran a conèixer la biologia i la transmissió asimptomàtica de la tuberculosi, una de les deu causes de mort més importants del món, i a conèixer els processos de formació de la diversitat neuronal en el cervell, les fallades del qual estan en l’origen de multitud de malalties del sistema nerviós.
El projecte que desenvoluparà Iñaki Comas en l’Institut de Biomedicina de València, TB-RECONNECT, usarà grans poblacions tant del patogen, el bacteri Mycobacterium tuberculosi, com de pacients en diferents parts del món per a quantificar l’impacte global de la transmissió de la tuberculosi subclínica, aquella que no presenta símptomes i, per tant, no es detecta pels serveis de salut. El propi Comes va publicar un estudi en 2019 que va demostrar que la tuberculosi es podia contagiar abans que apareguin els primers símptomes. “Encara no sabem el paper que juguen els pacients asimptomàtics en l’expansió de l’epidèmia”, explica l’investigador valencià.
En col·laboració amb el Centre de Investigação em Saúde de Manhiça (Moçambic), l’equip liderat per Comes estudiarà casos d’infectats per a determinar biomarcadores en sang associats a la transmissió, obtenint un mètode per a detectar els casos potencialment transmissors en pacients asimptomàtics. “Això al seu torn ens donarà informació sobre els gens que estan regulats i, per tant, sobre la biologia de la transmissió”, resumeix Comes. Aquest estudi genètic es realitzarà també en el bacteri, analitzant si alguna de les mutacions afavoreix la seva transmissió.
Iñaki Comas (València, 1979) és llicenciat en Biologia per la Universitat de València, on va realitzar el seu doctorat. Després d’una estada postdoctoral en el National Institute for Medical Research (Regne Unit) i una beca del programa europeu Marie Curie, va tornar a Espanya en 2013 com a investigador Ramón y Cajal en la fundació FISABIO, i va obtenir una Starting Grant de l’ERC (2014). En 2016 es va incorporar com a científic titular del CSIC en l’Institut de Biomedicina de València, on lidera la unitat de genòmica de la tuberculosi. Amb l’aparició de la pandèmia provocada pel SARS-CoV-2, Comes lidera el consorci SeqCovid-Spain per a realitzar un estudi de la genètica del coronavirus al nostre país. Gràcies a aquest esforç, Espanya és el segon país d’Europa amb més mostres del genoma del virus, identificant a més les variants genètiques que van prevaler en diferents moments de la pandèmia.
Com es formen les neurones?
La recerca que desenvoluparà Núria Flames, NEUROCODE, pretén conèixer com durant el desenvolupament embrionari el cervell és capaç de generar tantes neurones diferents entre si i amb funcions molt diverses. Per a això utilitza a C. elegans, un cuc molt útil com a model d’estudi en Biologia. Mitjançant tècniques de fluorescència, la investigadora pot observar ‘en viu’ els gens que s’expressen (activen) en les neurones en aquest nematode i identificar els mecanismes que fan possible aquesta expressió. L’objectiu és analitzar com les neurones interpreten el genoma regulador, les ‘instruccions’ que conté l’ADN perquè cadascuna realitzi una funció determinada.
En concret, el grup de Núria Flames se centra en l’estudi de les neurones que usen dopamina i serotonina, dues substàncies neurotransmisoras que permeten la ‘comunicació’ entre neurones, per a estudiar el funcionament dels seus factors de transcripció, les proteïnes que ‘llegeixen’ el llibre d’instruccions genètic perquè la neurona es formi i funcioni correctament. Un error en aquest procés pot estar en l’arrel de malalties neurodegeneratives com el Parkinson i d’altres malalties com la depressió o l’esquizofrènia.
A més, el treball busca entendre com durant l’evolució han anat apareixent nous tipus de neurones que han permès als animals realitzar accions i comportaments cada vegada més complexos. Per a això es realitzaran anàlisi bioinformáticos i estadístics, per als quals comptaran amb la col·laboració del catedràtic de Matemàtiques de la Universitat de València Guillermo Ayala.
Núria Flames Bonilla (València, 1977) és llicenciada en Biologia per la Universitat de València. Va realitzar la seva tesi doctoral en l’Institut de Neurociències d’Alacant (CSIC-UMH) i va fer una estada postdoctoral en la Universitat de Columbia (els EUA), on es va formar en el maneig de C. elegans com a model animal. En 2011 va tornar a Espanya i va iniciar el seu grup de recerca en l’Institut de Biomedicina de València amb la concessió d’una Starting Grant de l’ERC (2012).
