Actualitat Diària
Fa unes setmanes, l’Adecco Group Institute, el centre d’estudis i divulgació del Grup Adecco, presentava la primera part del seu VIII Monitor Anual Adecco d’Ocupació: una detallada anàlisi de l’evolució de l’ocupació a la Comunitat Valenciana, centrat en els trets demogràfics dels ocupats valencians.
En aquest segon lliurament del Monitor Adecco s’analitza el perfil socioeconòmic de l’ocupació a la Comunitat Valenciana . El seu objectiu és analitzar els llocs de treball que s’estan creant o destruint a la nostra regió des del punt de vista sectorial, de la situació professional (autònom, ocupador, assalariat, etc.), i si la contractació o la caiguda en ella està afectant més els treballadors indefinits o als temporals.
Igual que en la primera part d’aquest estudi, en els punts en els quals sigui rellevant la informació, establirem una comparativa entre les dades de 2020 amb els de 2008 –any en què va començar l’anterior crisi econòmica al nostre país- per a comprendre millor l’impacte que totes dues recessions han deixat en l’ocupació valenciana i si les conseqüències d’ambdues han estat molt diferents.
Com ja es va veure fa uns dies, la pandèmia ha fet desaparèixer al nostre país pràcticament totes les ocupacions creades en els dos anys anteriors perquè en l’últim any s’han destruït 697.400 llocs de treball (-3,5% interanual). L’ocupació ha caigut en totes les comunitats autònomes -en el cas de l’autonomia valenciana un 3,6%- excepte a la Regió de Múrcia (+0,1%, per la creació de 500 ocupacions) i els joves són els que estan sofrint amb major força les conseqüències laborals d’aquesta crisi.
I així s’ha distribuït la destrucció d’ocupació en la nostra autonomia, segons les variables socioeconòmiques: branca d’activitat, ocupació assalariada o per compte propi, i tipus de contractació (indefinida o temporal).
L’ocupació valenciana segons la situació professional
Si separem les ocupacions en dues grans categories, Assalariats i No assalariats, (ocupadors i autònoms), veiem que, durant la pandèmia, gairebé 8 de cada 10 llocs de treball perduts a la Comunitat Valenciana corresponen a la primera. En efecte, el nombre d’assalariats ha tingut en el tercer trimestre un declivi interanual de 59.200 (-3,4%). Mentrestant, la quantitat de no assalariats ha baixat en 17.000 persones (-4,8%).
Aquesta és una dinàmica una mica diferent a la del conjunt d’Espanya, on també han caigut tots dos grups d’ocupats, però els assalariats ho han fet en major mesura (-4,1% els assalariats i -0,5% els empleats per compte propi).
Dins dels no assalariats valencians, hi ha importants diferències: els ocupadors han baixat un 11,9% (equivalent a 16.100 llocs perduts). Al mateix temps, ha crescut la quantitat d’autònoms (no tenen personal a càrrec; +2,7%, 5.400 noves places), però s’ha desplomat la d’Uns altres (s’inclouen principalment membres de cooperatives i persones que ajuden en el negoci familiar sense remuneració; -44,4%, 6.300 ocupacions menys).
L’increment del nombre d’autònoms podria explicar-se pels microempresaris que han acomiadat a tot el seu personal (pel que deixen de ser ocupadors) i per persones que, en perdre la seva ocupació, intenten iniciar una activitat independent.
També en la mitjana espanyola ocorre una cosa igual: el grup d’ocupadors ha caigut (-7,7%), el d’autònoms ha crescut (+3,4%) i el número d’ocupats per compte propi de la categoria Uns altres també ha baixat (-7,8%).
Entre els assalariats valencians, tota la reculada es deu a acomiadaments en el sector privat. En efecte, el sector privat ha reduït la contractació en 78.400 persones (-5,4% interanual), en tant que en el sector públic el nombre d’assalariats ha crescut en 19.300 persones (+6,7%, l’habitació major registre autonòmic). L’augment de l’ocupació assalariada pública és més forta que el de la mitjana nacional (+3,4%), mentre que el descens de l’ocupació assalariada privada resulta una mica més suau que en el conjunt d’Espanya (-5,8%).
En altres cinc autonomies, a més de la Comunitat Valenciana, i igual que en el total d’Espanya, es registra un declivi en tots dos col·lectius, assalariats i no assalariats: Aragó, Extremadura, Galícia, el País Basc i La Rioja.
Nou comunitats exhibeixen un augment en el número de no assalariats simultani a una contracció del col·lectiu de persones treballant en relació de dependència: Andalusia, Balears, Canàries, Cantàbria, ambdues Castillas, Catalunya, la Comunitat de Madrid i Navarra. Per part seva, Astúries i la Regió de Múrcia es distingeixen per ser les úniques autonomies on s’ha reduït el número de no assalariats mentre creixia el de persones treballant en relació de dependència.
L’ocupació pública ha crescut en dotze autonomies, sent la Comunitat Valenciana la quarta on més ho ha fet (com ja hem vist). En canvi, l’evolució del col·lectiu d’assalariats del sector privat ha evolucionat de manera uniforme: en totes les autonomies s’ha reduït.
Des del punt de vista de la situació professional, tenim que els 2,03 milions d’ocupats valencians es corresponen amb 1,69 milions d’assalariats i 334.500 no assalariats. Al seu torn, els treballadors per compte d’altri es divideixen en 1,38 milions d’assalariats en el sector privat i 309.300 en el sector públic. Per part seva, els no assalariats poden desagregar-se en 207.700 autònoms, 118.900 ocupadors i 7.900 persones en altres situacions.
El pes de l’ocupació assalariada dins de l’ocupació total valenciana és ara d’un 83,5%, lleugerament inferior al 84% que és la mitjana de tot el país. No obstant això, en comparació amb les dades de 2008, el pes dels assalariats ha augmentat en 1,6 punts percentuals, encara que tot l’increment s’explica per la major participació de l’ocupació pública.
El segment de no assalariats suposa un 16,5% de l’ocupació total, 0,5 p.p. superior a la mitjana nacional (16%) però 1,7 punts percentuals menys que en 2008. Des de llavors els autònoms han mantingut igual el seu pes, en l’equivalent al 10,2% de l’ocupació total, mentre que les altres situacions, que ara donen compte de tot just un 0,4% de l’ocupació total, han perdut 1,1 p.p. Els ocupadors han cedit sis dècimes en l’ocupació total de la comunitat, per a quedar en el 5,9%, que és la tercera major proporció a nivell autonòmic i es compara amb una mitjana nacional d’un 4,7%.
Ocupació assalariada fixa i temporal
Un bon angle des del qual es pot analitzar l’evolució de l’ocupació assalariada és segons sigui la durada del seu contracte: indefinida o temporal.
Vuit de cada deu ocupacions assalariats suprimits en els últims mesos a la regió són de caràcter temporal. En efecte, la destrucció de 59.200 assalariats es desagrega en l’acomiadament de 11.800 persones amb un contracte indefinit (-0,9%, el segon resultat més benigne entre les reculades) i en l’eliminació de 47.400 ocupacions formalitzades amb un vincle temporal (-9,8%).
Aquesta és una dinàmica similar a la del conjunt nacional, on s’ha reduït tant el col·lectiu d’assalariats amb contracte fix (-0,8%), com el d’assalariats temporals (-13%).
La Comunitat Valenciana és una de les set regions on es repeteix el registrat en el total nacional, és a dir, una contracció en tots dos grups d’assalariats. Les altres són Aragó, Balears, Canàries, Castella-la Manxa, Catalunya, i la Comunitat de Madrid. Hi ha altres set comunitats en les quals es registra una alça de la contractació indefinida simultània a una reducció de la temporal: Andalusia, Astúries, Castella i Lleó, Galícia, la Regió de Múrcia, el País Basc i La Rioja.
Les restants tres comunitats (Cantàbria, Extremadura i Navarra) són les úniques on s’ha contret l’ocupació fixa al mateix temps que s’ha expandit el temporal.
Els 1,69 milions d’assalariats que hi ha a la Comunitat Valenciana en l’actualitat es poden descompondre en 1,25 milions d’assalariats amb contractes indefinits i 438.100 amb contractació temporal. És a dir que un 25,9% dels assalariats valencians és temporal (taxa de temporalitat), una proporció major que la mitjana d’Espanya (24,2%) però 1,8 punts percentuals més baixa que fa un any i 6,1 p.p. inferior a la de 2008.
L’ocupació a la Comunitat Valenciana per sector econòmic
Si classifiquem l’ocupació en 11 branques d’activitat (Agricultura, Aigua i Energia, Manufactures, Construcció i set branques de Serveis), veiem que tres d’elles concentren el 68,5% dels llocs de treball a la regió valenciana. Elles són Comerç i Hostaleria (32,7% de l’ocupació total), Administracions Públiques i serveis socials (19,8%) i Manufactures (16%).
L’ocupació valenciana mostra una concentració en les seves tres principals branques superior a la mitjana de tot el país, que és del 64,1% del total. A nivell nacional, són les mateixes tres les branques que més ocupació concentren: Comerç i Hostaleria (28,4%), AA.PP. i serveis socials (23,1%) i Manufactures (12,6%).
De la comparació amb les altres autonomies sorgeix que la Comunitat Valenciana és la tercera on més pes té l’ús de Comerç i hostaleria. Les regions que l’antecedeixen són Canàries (40,8%) i Balears (36,9%). Al mateix temps, la Comunitat Valenciana és la segona on menys participa la branca de AA.PP. i serveis socials, amb el 19,8% ja citat, per darrere de Balears (19,1%).
A la Comunitat Valenciana, només tres de les onze branques d’activitat han incrementat la seva ocupació al llarg dels últims dotze mesos al tercer trimestre passat, en tant que en les restants vuit s’ha produït un descens de l’ocupació. Els augments s’han donat en Finances i assegurances (+6,5%, equivalent a 2.600 noves ocupacions), Serveis culturals i altres (+6,1%; 8.600 nous llocs de treball) i AA.PP. i serveis socials (+5,8%; 21.800 contractacions més).
La major reculada interanual en l’ocupació l’ha experimentat la branca d’Activitats immobiliàries (caiguda d’un 24% amb la pèrdua de 4.600 ocupacions). No obstant això, quant a nombre d’ocupacions perdudes, la pitjor part se l’ha emportat Comerç i Hostaleria, on s’han destruït 44.600 llocs (-6,3% interanual).
Comparant el número d’ocupats actual de cada branca d’activitat amb el de 2008, s’adverteix que a la Comunitat Valenciana cinc mostren un increment: Informació i comunicacions (+43,4%), AA.PP. i serveis socials (+23,5%), Activitats immobiliàries (+9%), Activitats professionals (+3,6%) i Comerç i hostaleria (+1%).
Les branques d’activitat que sofreixen la major contracció de l’ocupació en el mateix període són la Construcció (-57,1%), Agricultura i ramaderia (-24,3%) i Manufactures (-16,4%).
La diferent evolució en l’ocupació ha significat un canvi en la composició de l’ocupació valenciana per branques d’activitat. En essència, la Construcció i les Manufactures ha perdut una participació (7,1 i 1,7 punts percentuals, respectivament) que ha estat guanyada principalment per AA.PP. i serveis socials (+5 p.p.), Comerç i Hostaleria (+2,8 p.p.) i Activitats professionals (+1 p.p.).
