Enrique Gauchia figura en la llista d’espera de l’ajuntament per a poder parlar amb l’alcaldessa, segons fonts del consistori
Enrique Gauchia és un veí de la localitat d’Orpesa que es mostra desesperat. La raó? L’habitatge superior a la seua s’està caient a trossos. La seua llar es troba en la C/Ramón y Cajal 22. El veí assegura que es troba vivint allí des que ha nascut i ara, està espantat perquè ja han patit (tant la seua mare com ell) la caiguda d’alguns trossos de l’habitatge. Gauchia es va veure obligat a telefonar a la policia el passat 13 de juliol quan es van desprendre una sèrie de trossos de l’habitatge. El veí explica que uns obrers que van anar a la seua casa el van informar que l’habitatge superior tenia aluminosis i ara tant ell com la seua mare han de viure en l’habitatge contigu (també seua, unida per una terrassa interior) construïda quinze anys arrere per por de què la seua altra casa s’esfondre sobre els seus caps. El veí està passant per una odissea per a aconseguir que l’ajuntament actue: tràmits i més tràmits: “Fins que caiga i ens mate”, s’expressa Gauchia.
Tàrsila Galdón/Actualitat Diària
Per part seua, fonts de l’ajuntament han informat aquest mitjà que l’única funció de l’ajuntament és obrir un expedient que declare que l’habitatge està en ruïnes i que “ja està obert”. Però, anem a pams:
Què és l’aluminosi?
Doncs bé, aquesta situació es produeix quan el formigó perd fermesa i s’alteren els materials que sustenten l’estructura. Aquesta patologia és provocada per la mena de material que s’ha utilitzat per a la construcció: ciment aluminós. L’ús d’aquesta mena de ciment es va popularitzar a Espanya des dels anys 50 fins a finals dels anys 70. La principal raó és que aquest material resultava molt rendible i més ràpid, encara que cal tindre en compte que no tots els formigons que porten aquest material desenvolupen aquesta patologia.
Gauchia explica que hi ha una galeria interior (la que uneix els dos habitatges) i la biga sobre la qual se sosté s’està “desprenent”. El veí ha facilitat a aquest mitjà de comunicació la llicència d’obra de l’any 1975 (any en què el ciment aluminós era popular) que l’Ajuntament d’Oropesa va lliurar en aquells dies. El balcó de la galeria interior en qüestió consta de huit metres de longitud per un d’amplària i just davall es troba la terrassa interior que pertany a la família d’aquest veí.
Construir la imatge mental d’aquesta peculiar construcció és difícil, però en la pràctica: el veí i la seua mare posseeixen el 80% de la construcció. Aquesta construcció es constitueix d’una casa la terrassa superior de la qual (un 20%) que també es troba a l’interior pertany a altres persones: “La van venent dels uns als altres i els que la compren, no viuen ací, només passen els seus quinze dies de vacances, per la qual cosa està la resta de l’any desatesa”, explica el veí. Gauchia i la seua mare comparteixen amb l’habitatge en ruïna ensostre i això és el perillós: aquest presenta aluminosi i en qualsevol moment, literalment, es pot ensorrar.
L’odissea particular del veí
Davant tota aquesta agostant situació, Gauchia explica que ja s’han produït dues ensulsiades: “si ens arriba a enxampar davall, ens mata”, assegura el veí alarmat. Així doncs, Enrique Gauchia ha agafat cita amb l’arquitecte municipal i a la seua mateixa vegada (segons compte el veí) la policia es va posar en contacte amb la propietària per a preguntar si considerava que el seu habitatge estava bé i ella va assegurar que sí que ho estava.
Encara així, Enrique Gauchia assegura que l’arquitecte municipal va informar que l’habitatge en qüestió està en ruïnes. No va ser fins a la segona ensulsiada (el passat 20 de juliol) quan el veí va telefonar a Emergències (també van ser la Policia Local i els bombers) i li van posar cintes i tanques per a poder acordonar la zona. Però sorprés i angoixat, el veí ha assegurat que a la propietària en si això li ha sigut igual.
“Ara la dona ha venut la seua part a altres persones”, ha informat el veí perquè relata que aquestes dues persones van vindre: “imagine que el seu advocat li ha aconsellat que venga”. Gauchia assegura que els seus nous veïns van vindre juntament amb la dona i es van anar fa dos dies. Així mateix el veí d’Oropesa relata que sobre la terrassa superior (el sòl de la qual és el que està en ruïnes i dóna directament a la terrassa interior de Gauchia) continuaven fent activitat: “posaven taules i de tot”, lamenta.
Gauchia està tractant posar-se en contacte amb l’ajuntament de forma desesperada: ha parlat ja amb tot qui li escolte, l’arquitecte municipal (que s’ha anat aquesta setmana de vacances); amb el seu substitut (qui li ha assegurat que no sap res sobre el tema); amb el tècnic jurídic… ara el veí s’està tractant posar-se en contacte amb l’alcaldessa i regidora d’urbanisme, María Jiménez. Fuentes de l’ajuntament asseguren que el veí figura en llista d’espera perquè puga parlar amb l’alcaldessa.
En definitiva, tant la seua mare com aquest veí esperen d’un dia a un altre l’ensulsiada. La seua sort és que s’han pogut traslladar a l’habitatge contigu a la seua (unida per la terrassa interior) que és propietat d’ells i també dels seus germans. Però clar, “és com si ens hagueren llevat la meitat de la casa”, assegura Gauchia amb frustració mentre observa els precintes: “encara que ho entenc, mentre dormim, sentim caure trossos de la terrassa”.
