La colònia del llac del Parc té 19 exemplars entre híbrids, domèstics i salvatges
“Un ànec no és un joguet”, així ho reclamen els veïns del Peri 18, que han denunciat les contínues agressions que pateixen aquests animals que viuen en el llac del parc. En l’actualitat hi ha 19 exemplars, uns domèstics, altres salvatges, i la resta híbrids. Alguns han aparegut morts i no són estranyes les agressions. Pot una ciutat conviure amb la naturalesa o cal crear reserves per a salvar-los la vida?
Actualitat Diària
Segur que molts recordaran com era la zona sud-est de Castelló, Plena de tarongers on hui s’alça el Peri 18. Com també molts altres recordaran allò del ‘aneguet’ de colors, taronja, groc, rosa, que es comprava a us xiquets perquè feien gràcia; el problema és que aquells aneguets creixien i es feien adults… “un ànec, no és un joguet”, és un ésser viu, i així ho reclamen els veïns.
Hui, el Parc del Peri 18, en el seu estany, alberga fins a 19 ànecs (s’han arribat a comptabilitzar fins a 28). Uns són ànecs salvatges, de color marró, que arriben a la zona com a ocells migratoris procedents d’altres latituds. Uns altres són ànecs domèstics, molts d’ells de procedència desconeguda, encara que hi ha qui reconeix que, quan l’aneguet *amarrillo va créixer, va considerar que deixar-lo al parc era fer-li un favor. I també hi ha ànecs híbrids, per l’encreuament dels uns i els altres.
Dit així, el relat no deixa de tindre un toc romàntic, la ciutat s’expandeix conserva la naturalesa… Però la realitat és que això no és cert. Els ànecs apareixen morts, són perseguits per xiquets i no tan xiquets; a vegades són els gossos que es trauen a passejar per la zona els que els cacen; unes altres, són objecte de jocs, burles i pedrades, i fins i tot els cal els agarren del coll o tiren petards a l’estany… Una imatge que desmenteix per si mateixa la història de la ciutat civilitzada.
Aquests dies ha tornat a succeir més del mateix. No és nou, però ha tornat a passar. Un ànec ensangonat, que podria haver sigut perseguit per un gos… altre mort sense que es coneguen les causes… Les escenes del comportament *incívico es repeteixen.
Els veïns porten anys reclamant l’atenció de l’Ajuntament. Cal fer alguna cosa Però què?
Compten els veïns que hi ha un cartell en el qual es demana que no s’alimente als animals, l’Ajuntament el fa. Com el llucet que es mossega la cua, el tema dels ànecs continua donant voltes. L’Ajuntament els alimenta… però Qui els cuida? quin control s’aplica a la població d’ànecs? Qui vigila perquè es respecte l’hàbitat dels animals i controla que no patisquen atacs?
Hi ha qui aposta per traure als aptes del llac, reallotjar-los en un espai natural per a ells on puguen viure persecucions o agressions. També hi ha hagut apostes per poder protegir-los d’una altra forma, o de crear aules de naturalesa amb els col·legis de la zona, per a aprofitar l’oportunitat i educar sobre els valors de la naturalesa.
De moment no hi ha solucions. Els veïns han registrat les seues queixes a l’Ajuntament i esperen poder-se reunir amb el *vicealcalde Ignasi Garcia, qui ja els ha indicat que tractaran les seues reclamacions.
“Un ànec no és un joguet”, i exercir vandalisme sobre els animals no ha de ser propi de persones.
