El Millars és el riu amb major presència d’aquest animal a la província, però també es troben als Ports, Alt Palància i el Regajo
Actualitat Diària
El Palau dels Aules ha acollit aquest divendres, dia mundial del Medi Ambient, la presentació dels primers resultats extrets després de l’inici, en 2018, del denominat ‘Projecte Llúdria’. Es tracta d’una línia d’investigació impulsada conjuntament entre Global Omnium, la Fundació Limne i la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica amb l’estreta col·laboració de la institució provincial a través d’una xarxa de voluntariat ambiental.
L’acte ha comptat amb la presència de la diputada provincial de Medi natural, María Jiménez; José Sierra, de Global Omnium; i la directora de la Fundació Limne, Sales Tomás. Els tres han destacat positivament la recuperació d’aquest mamífer, catalogat com a espècie en perill d’extinció fa a penes set anys.
“Les millores en els sistemes de depuració, les restauracions del bosc de ribera i una major disponibilitat d’aliment han permés recuperar gradualment aquesta espècie vulnerable, que fins fa poc es trobava restringida a xicotets reductes de la comarca dels Ports”. Per a Jiménez, estem davant “una bona notícia que ens mostra el camí a seguir: sumar voluntats i iniciatives públiques, privades i del tercer sector que redunden en un benefici dels ecosistemes aquàtics”.
L’objectiu d’aquest projecte és conéixer detalladament la presència de la llúdria en la Comunitat Valenciana, tant des de la perspectiva de distribució i ús de l’espai, com des de la perspectiva d’ecologia de l’espècie, és a dir, conéixer la seua alimentació. Per a això, s’han establit punts estratègics de mostreig que abasten tots els cursos fluvials i la tipologia d’hàbitats més representatius.
Ha multiplicat per deu la seua presència
Sales Tomás, de la Fundació Limne, ha afirmat que “s’ha constatat l’àmplia distribució d’aquesta espècie, actualment present pràcticament en la major part de les conques fluvials valencianes”, concloent que “en l’última dècada la distribució de la llúdria la Comunitat es troba en una tendència positiva, experimentant una expansió gradual que s’ha accelerat en l’últim bienni”.
Censos realitzats entre 1980 i 2000 van mostrar una presència irrisòria, mantenint només poblacions estables en el Bergants, per la seua connexió amb el Guadalop, afluent de l’Ebre. En 2005, la llúdria ja va aparéixer en 25 quadrícules de mostreig de tota la Comunitat. En 2014, quan es va realitzar l’últim cens per part de la Conselleria, es van localitzar restes en 58 quadrícules. Des de llavors, segons assenyalen els impulsors del projecte, les seues poblacions estan agafant molta força i, de les onze quadrícules amb presència de llúdria en 1996, s’ha passat a 107. Això és, el seu territori s’ha multiplicat per deu en els últims 25 anys i s’ha duplicat respecte a l’últim sondeig.
El treball de camp a la província de Castelló continua mostrant una bona presència en els rius del quadrant nord-occidental (Bergants, Cantavieja i Caldes) i destacant al Millars com un dels rius amb major potencial per a la conservació de la llúdria en la Comunitat Valenciana, tant pel seu cabal com per la qualitat de les seues aigües. També s’han trobat rastres en l’embassament del Regajo i altres zones del Palància, on sembla que la llúdria no és tan ocasional com es pensava. “Castelló sempre ha sigut un bastió per a la llúdria i, de fet, el Millars va ser el primer riu en el qual es va detectar que ja van colonitzar la desembocadura”, ha apuntat la diputada.
Jiménez ha finalitzat expressant “nostre més ferm compromís de continuar secundant totes aquelles iniciatives que fomenten la biodiversitat, l’equilibri biològic i la recuperació d’espècies amenaçades de la flora i fauna autòctones”.
