ActualitatDiària
La consellera de Sanitat Universal i Salut Pública, Carmen Montón, s’ha mostrat partidària de reformar la Constitució ja que, al seu judici, “aquest seria el moment idoni per a situar i consolidar la salut com a peça fonamental de l’Estat del Benestar“.
La titular de Sanitat ha aposta pel reconeixement de la salut com a dret fonamental en la carta magna, al mateix nivell que el dret a la la integritat física i moral, la llibertat d’expressió o a l’educació i ha explicat que “es tracta de reforçar les garanties dels drets de les persones sense condicionant algun que els vulnere”.
Munt ha inaugurat una jornada debat sobre la cobertura sanitària universal en la seu de la Real Acadèmia de Medicina de la Comunitat Valenciana, on ha recordat que el dret a la salut està arreplegat en l’article 25 de la Declaració Universal de Drets Humans, mentre que en la Constitució espanyola de 1978 s’arreplega en l’article 43, dins dels principis rectors de la política social i econòmica.
“Significaria doncs un salt qualitatiu de gran importància que el que avui està reconegut dins dels drets socials i econòmics passara a ser considerat un dret fonamental”, ha apuntat Carmen Munt.
En paraules de la consellera, “l’oportunitat de la reforma constitucional és única per a dotar de major rang al dret a la salut”, la qual cosa resulta necessari si es vol assegurar i garantir un dret vinculat al ben més preuat de la persona com és la salut. “De no ser així, queda supeditat a la major o menor sensibilitat de qui governa, o sotmès a possibles crisis econòmiques que provoquen mesurades que deixen desprotegida la salut de les persones, que no pot estar exposada a aquests vaivens”.
Drets innegociables
En relació a la universalització de l’assistència sanitària, la consellera ha recordat que la primera decisió que va adoptar el Consell va ser recuperar aqueix dret que havia sigut restringit pel Govern central, “des de la ferma convicció que els drets són innegociables, i o es garanteixen o es vulneren”.
Segons el parer de la consellera, hi ha diferents formes d’articular una societat, “des de la garantia dels drets o des de la seua restricció, des de la inclusió social o des de l’exclusió dels més desfavorits”.
