Actualitat Diària
L’escriptora María Dueñas ha assegurat que la creació de personatges de ficció «és un somni per a tots», i que si escau no li suposa cap repte psicològic perquè «m’aporten més que em trastornen». «Encara que plantegen dificultats -ha explicat-, en moltes ocasions ells mateixos t’ajuden a resoldre-les, i unes altres, es van de les mans, encara que semble inversemblant».
Dueñas ha inaugurat el programa d’intervencions del primer curs de la Universitat d’Estiu de l’UJI, «La literatura i el temps: la recreació del passat en la novel·la», en el qual ha compartit amb el públic assistent el procés de creació de les seues quatre novel·les i en el qual ha relatat quines eren les seues principals fonts documentals.
Així, la novel·lista ha assegurat que a més de les biografies, els treballs acadèmics, llibres de viatge, documentals, contactes amb especialistes o protagonistes, la premsa era una de les fonts documentals que més li agradava, perquè «em permet conèixer des de grans històries, més o menys conegudes, a petites històries i notes costumistes de l’època sobre la qual estudie».
Respecte a les seues novel·les, la professora de Filologia Anglesa de la Universitat de Múrcia, ha explicat que El tiempo entre costuras va nàixer de la vinculació de la seua família al Protectorat del Marroc (un avi seu es va establir en ell i la seua mare va nàixer allí) i de la necessitat d’explicar una part de la història d’Espanya que tanta influència va tenir en ella. Encara que, en principi, havia triat dos personatges històrics per a la història, com volia que fóra ficció, va ser quan va incloure a la modista Sira Quiroga, qui a poc a poc es va convertir en la protagonista.
Misión olvido va sorgir durant un viatge a Califòrnia, en la visita del Camí real, un recorregut per les 21 missions establides pels missioners espanyols, perquè va pensar que «es percebia molta ànima espanyola en ells» i especialment perquè «volia escriure sobre els avatars que unien a Espanya i els Estats Units». En La Templaza, el rodatge televisiu de la qual comença en un parell de setmanes, Dueñas engloba tres mons, el començament del Mèxic independent, l’Havana colonial i la ciutat cosmopolita de Jerez de mitjans del segle XIX.
La seua última novel·la, Las hijas del capitán, naix de l’interès d’explicar l’emigració des del punt de vista femení perquè «era diferent la situació que vivia el cap de família o fins i tot els fills, per als qui era més fàcil l’adaptació al nou entorn, que per a les dones que disposaven de menys eines socials i estaven a casa». Aquesta ha sigut una de les novel·les en les quals més interessant li ha resultat «navegar per la premsa», ha indicat.
Dueñas ha finalitzat la seua exposició assegurant que els escriptors i escriptores no posen el punt i final a la seua obra, que «correspon als lectors, perquè si no no tindria sentit».
La jornada ha sigut inaugurada per la rectora de la Universitat Jaume I de Castelló, Eva Alcón, qui ha explicat que la Universitat d’Estiu ha nascut amb el propòsit de ser «un agent de transformació i canvi, un espai de reflexió per a formar a una ciutadania crítica». L’alcaldessa de Benicàssim, Susana Marquès, ha agraït a l’UJI que pense en aquesta localitat com a seu dels cursos estivals perquè són «font de generació d’esdeveniments» i ha comentat que per al pròxim curs estarà disponible Vila Elisa. Els acompanyaven també en la taula la vicerectora de Cultura i Relacions Institucionals, Carmen Lázaro, i el delegat de la rectora per a l’impuls de la Universitat d’Estiu, el professor i escriptor, Santiago Posteguillo.
