La Unió reivindica que “encara no hi ha resposta econòmica” davant la Dana i la “nefasta” campanya citrícola de 2019

848

Actualitat Diària

La falta de resposta de moment per a les persones llauradores i ramaderes davant els efectes de la DANA de setembre o la pujada de les assegurances agràries, la crisi i la passivitat de les Administracions en la desastrosa campanya citrícola passada i d’altres produccions com per exemple l’olivar, raïm de taula, vinya o la fruita i els efectes negatius dels acords internacionals que la UE signa amb tercers països, han sigut alguns dels aspectes més destacats del balanç agrari que realitza LA UNIÓ de Llauradors i Ramaders de l’any que està a punt de concloure.

 

Adversitats climatològiques, canvi climàtic i assegurances agràries

Quatre mesos després dels greus danys que la gota freda/DANA va ocasionar tant en cultius com en infraestructures agràries d’algunes comarques d’Alacant, sobretot a la Vega Baja, i València, les persones llauradores i ramaderes afectades desconeixen quin tipus d’ajudes rebran ni quan ho faran.

 

I és que la factura que deixen les diverses adversitats climatològiques en el camp valencià al llarg de 2019 és important, però així i tot paguem més en assegurances del que percebem, concretament abonem 543 milions per 369 d’indemnitzacions segons les dades d’enguany. Malgrat això, s’anuncia una nova pujada del 10% en el cost de l’assegurança per a l’any que ve quan en 2018 per assenyalar una mostra el del raïm de taula ja va descendir més d’un 35% la seua contractació davant la pujada de les primes.

 

El canvi climàtic aguditzarà sens dubte l’aparició de cada vegada més sinistres, i la veritat és que la COP25, celebrada recentment a Madrid, ha tingut uns resultats descoratjadors. Mentre des d’algunes instàncies s’acusa el nostre sector agrari de ser molt contaminant, la veritat és que un estudi de LA UNIÓ va posar de manifest que les emissions de gasos contaminants d’efecte d’hivernacle (GEI) que generen les importacions de productes de països tercers a la Unió Europea són cada vegada més importants i que només l’any passat, amb una xicoteta mostra d’alguns països i produccions, van generar prop de 380 milions de quilos, majoritàriament de CO2, però també de metà, òxid i monòxid de nitrogen, sofre, plom, entre altres; alguns d’ells cancerígens i altament contaminants com és el cas del mercuri i l’arsènic. Una aposta pel consum de productes europeus repercutiria sens dubte, segons LA UNIÓ, a disminuir el problema del calfament global, ja que cal tindre en compte que bona part del que mengem s’ha produït a moltíssims quilòmetres de distància i el transport marítim fa créixer molt la petjada ambiental. La dieta mediterrània és a més la de menor impacte ambiental. Una recent investigació de la UOC ja avançava que l’aposta per un model alimentari de proximitat implicaria una reducció del 72% de l’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle i un descens del 52% del consum d’energia.

Campanyes produccions, crisi de preus i denúncies davant la AICA

El resultat de la campanya citrícola 2018-2019 va ser molt descoratjador per als productors, amb unes pèrdues estimades per la UNIÓ en més de 300 milions d’euros. Malgrat les promeses de Ministeri d’Agricultura i Generalitat -amb una partida anunciada de 8 milions d’euros- la veritat és que al final el sector productor no percebrà ni un euro. L’actual campanya transcorre amb major alegria en preus, però el minvament és tan important que “no se sap si al final compensarà una cosa per l’altra”. La campanya passada de l’olivar va tindre un minvament productiu rellevant i ni tan sols així els preus per als productors van ser bons i la de la fruita ha tingut resultats catastròfics amb unes cotitzacions per als llauradors inferiors en un 60% a les de 2018. També els productors de raïm de taula o els de vi estan travessant una dura crisi amb preus baixos agreujats per una altra sèrie de circumstàncies.

En relació a eixes campanyes i les crisis de preus, LA UNIÓ ha seguit al llarg de l’any denunciant davant l’Agència d’Informació i Control Alimentaris (AICA) tots els incompliments, absència o renegociació de contractes; amb un alt grau d’efectivitat perquè cada vegada es detecten més sancions a les empreses que vulneren la legalitat en la cadena alimentària.

Acords i amenaces internacionals

Pel que fa al context internacional, LA UNIÓ ha presentat nombrosos estudis en 2019, tant a Brussel·les com ací, on es demostra que els acords internacionals que la UE subscriu amb països tercers són perjudicials per a les persones llauradores i ramaderes de la Comunitat Valenciana i suposen a més una seriosa amenaça en qüestió de seguretat alimentària i possible entrada de plagues. Cal recordar en aquest sentit l’informe de l’organització en el qual es demostra que produccions de Sud-àfrica i Mercosur utilitzen més de 62 matèries actives, l’ús de les quals està prohibit per a la citricultura europea. En l’arròs es va aconseguir la clàusula de salvaguarda per a l’arròs índica de Cambodja i Myanmar i ara els problemes se centren en el japónica (redó) que és el produït en les nostres explotacions i que ja ha motivat una petició de LA UNIÓ per a una nova clàusula.

 

Altres amenaces en matèria internacional són els aranzels amb els quals ha gravat Donald Trump les exportacions agroalimentàries europees i on LA UNIÓ continuarà sent molt exigent perquè la Comissió Europea establisca en reciprocitat aranzels a les exportacions estatunidenques i al Govern d’Espanya que assumisca la seua responsabilitat pel mal causat en conèixer que les ajudes que concedia no eren legals. Caldrà estar també a l’expectativa del que oferisca el Brexit, doncs cal no oblidar que el Regne Unit és un dels nostres principals socis comercials.

 

Fiscalitat

Les reduccions fiscals absurdes del Govern van tornar a repetir-se en 2019 i no hi ha una uniformitat de criteris a l’hora d’aprovar-les, la qual cosa provoca la discriminació entre les persones llauradores i produccions de diferents províncies o localitats, fins i tot les limítrofes.

 

Aigua

Dos mesos seguits sense transvasament per a regadiu del Tajo al Segura posen en perill la viabilitat de molts cultius en el sud d’Alacant i LA UNIÓ serà exigent perquè les aportacions d’aigua seguisquen i no s’extingisquen posat que està en joc la supervivència de nombroses famílies.

 

Ramaderia

Sobre la ramaderia, LA UNIÓ desitja eixir al pas sobre la persecució i demonització que pateix de manera injusta un sector molt important en les zones d’interior i desfavorides de la Comunitat Valenciana. Compleix a més amb els exigents estàndards europeus en matèria de seguretat alimentària i benestar animal i malgrat això es veu sotmès a una pressió injusta. Parlar a la lleugera per exemple de macrogranges sense definir aquest concepte és frivolitzar l’activitat ramadera.

 

Pressupostos

Els pressupostos de la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica per a 2020 són decebedors i certifiquen una nova retallada en les polítiques agràries, amb un alarmant abandó dels professionals del sector i un passotisme il·lògic en forma de retirada d’ajudes o rebaixa dels diners per a modernitzar les estructures agràries i incorporar joves a l’activitat.

 

Representativitat

La comunitat de Madrid va celebrar enguany les seues segones eleccions a cambres agràries per a mesurar la representativitat de les organitzacions agràries, tal com en els últims anys han fet altres comunitats autònomes, mentre que en la Comunitat Valenciana es continua marejant la perdiu malgrat les promeses de convocar-les per part dels partits que componen l’actual Govern del Botànic, amb una clara por al fet que s’exercisca la democràcia en el camp valencià. Dels resultats globals en el conjunt estatal es desprèn que la nostra organització estatal Unión de Uniones es consolida com la segona més representativa i malgrat això prossegueix la covardia actual d’un Govern i un Ministeri d’Agricultura que prefereixen el menystinc i acontentar les seues tres organitzacions vassalles perquè no se li “escarote el galliner”.

 

Mobilitzacions

Al 2019 hi ha hagut nombroses protestes de LA UNIÓ davant molts d’aquests problemes, entre elles una manifestació general el passat 14 de març que va concloure enfront de la Delegació del Govern, però també una altra apícola a les portes de Conselleria d’Agricultura, la protesta del sector vitivinícola a Requena al setembre o les de les Plataformes per la Dignitat del Llaurador. El secretari general de LA UNIÓ, Carles Peris, avança sobre aquest tema que “els òrgans executius de LA UNIÓ estan estudiant un nou calendari de mobilitzacions si la situació no canvia i les administracions agràries continuen donant l’esquena a aquest sector estratègic”.

Deixar resposta

Per favor, escriu el teu comentari!
Per favor, escriu el teu nom ací