Actualitat Diària
L’Auditori de Castelló rep Accademia del Piacere el pròxim dijous 6 de febrer. Es tracta d’una formació musical que forma part de l’avantguarda de la música antiga espanyola i una de les capdavanteres a Europa per la valentia dels seus projectes innovadors, la forta personalitat artística del seu director Fahmi Alqhai i la seua renovada concepció de la música històrica com una cosa viva, plena d’emocions que els seus músics interioritzen i transmeten a l’espectador.
Accademia del Piacere ha actuat als escenaris més prestigiosos de la música clàssica europea i mundial.
Aquest grup de músics està format per Fahmi Alqhai, el qual interpreta la viola de gamba i dirigeix l’actuació; Rocío Márquez, cant flamenc, Rami Alqhai, viola de gamba i Agustín Diassera, percussió.
Fahmi Alqhai està considerat com un dels més importants intèrprets de viola de gamba del món i un dels majors renovadors de la interpretació de la música antiga per la seua concepció arriscada i personal de l’acostament a repertoris històrics. Nascut a Sevilla en 1976 de pare siri i mare palestina, va passar els seus primers dotze anys a Síria on comença la seua formació musical. Més tard, ja a Espanya, va estudiar de manera autodidacta fins que va ingressar, l’any 1994, al Conservatori de Sevilla.
El programa que Accademia del Piacere ofereix a l’Auditori de Castelló té com a títol ‘Diálogos de viejos y nuevos sones’, en què les músiques d’arrel com el flamenc són un creixement permanent de noves branques a partir del tronc de les tradicions, una interacció constant entre el nou i l’antic. Fahmi Alqhai i Rocío Márquez, cadascú des del seu punt de vista, busquen aquest tronc comú, cercant els punts d’unió del cant viu de hui amb els seus orígens, uns que han arribat per la tradició oral i altres llegits en vells manuscrits. Cants flamencs d’anada i tornada des d’Andalusia al folklore americà i de nou a Andalusia, però també xacones que creuaren l’Atlàntic per a quedar escrites en els primers llibres de guitarra espanyola, en el segle XVII, cants en ‘ostinato’ del gran Monteverdi juntament amb ancestrals ‘seguiriyes’ vingudes de la Itàlia del segle XVI i tangos juntament amb cants d’ocells.
