Actualitat Diària
Europa està plagada de castells de tota mena. N’hi ha gairebé en ruïnes i altres en perfectes condicions que estan habitats o podrien estar-ho. Hi ha castells a la vora de la mar o sobre grans rius i llacs; uns altres s’alcen en impressionants planes o en vertiginosos cingles. Naturalment ja han perdut el caràcter defensiu que van tenir, i fins i tot el residencial, però el que sempre conserven és el seu valor artístic, històric i llegendari. Hi ha molts d’ells per tota Europa i l’elecció dels més atractius és difícil de fer, per això el cercador de vols i hotels www.jetcost.es ha demanat als seus usuaris que seleccionin els que els han semblat més enlluernadors per diferents motius. S’han limitat a 20, encara que podrien haver estat molts més, i el Castell de Peníscola a Castelló és un d’ells.
El Castell de Peníscola a Castelló, construït pels templers i on va residir el Papa Lluna, el Castell de Belmonte a Conca residencia d’Eugenia de Montijo, emperadriu de França i dona de Napoleó III i escenari de moltes pel·lícules com El Cid amb Charlton Heston i Sofia Loren, el Castell de Bellver a Mallorca, que va ser visitat per personatges il·lustres com Carles I; el príncep de Savoia; Joan d’Àustria; el duc de Montpensier i la reina Isabel II; Alfons XII o Alfons XIII, el Alcazar de Segòvia, testimoni de bona part de la història d’Espanya i d’on va sortir Isabel la Catòlica per a ser coronada reina i l’Alhambra de Granada, el disseny àrab de la qual queda patent en les frondoses alberedes que donen una agradable ombra i frescor, augmentada per l’abundància d’aigües que discorren pels seus rierols són els cinc castells espanyols destacats en aquesta rigorosa elecció.
Aquests són els 20 castells més sorprenents triats pels usuaris de Jetcost.es entre els centenars de tota Europa:
Castell de Peníscola (Espanya)
Està enclavat en la zona més elevada de la ciutat de Castelló. Construït pels templers sobre les restes de l’antiga alcazaba àrab, el castell va ser aixecat amb murs de pedra llaurada. La majoria de les dependències es cobreixen amb voltes de canó. Es tracta d’una construcció sòbria i sòlida. El Papa Lluna, després del seu trasllat a Peníscola en 1411, va convertir el castell a palau i biblioteca pontifícia. El seu veritable nom va ser Benet XIII, era aragonès i va ser l’últim del famós cisma d’Avinyó, quan tres papes pretenien ser l’autèntic, en demanar-se-li que cedís en la seva obstinació de ser Papa va dir allò de jo segueixo en els meus tretze que es va convertir en símbol de caparrudesa, especialment entre aragonesos.
Castillo de Belmonte (Espanya)
Va ser encarregat per Sr. Juan Pacheco, Marquès de Villena, per a utilitzar-ho com a habitatge propi a la seva ciutat natal. És un castell gòtic-mudèjar, obra del Mestre Hanequín de Brussel·les. Es va construir sobre la muntanya de Sant Cristóbal amb una planta única. El pati d’armes és un triangle equilàter i a partir d’ell es desenvolupa la resta de l’edifici. La forma del castell és una estrella de 6 puntes i al final de cadascuna d’elles hi ha una torre cilíndrica.
Castillo de Bellver (Espanya)
Situat sobre un pujol i amb espectaculars vistes, el castell de Bellver ha tingut diversos usos al llarg de la història. El rei Jaume II el va fer construir com a residència real en estil gòtic. En el segle XIX es va convertir en fàbrica de monedes. La seva estructura destaca per ser circular. Té tres torrasses i una torre de l’homenatge que està dividida en quatre plantes. A l’interior del castell hi ha un pati d’armes de dos pisos que és circular i un pati construït sobre un aljub. En la segona planta hi ha una capella.
Alcázar de Segòvia (Espanya)
Aquest lloc declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO és un dels castells-palaus més distintius de tota Espanya i d’Europa. A la part alta de la ciutat, els seus murs són testimonis privilegiats de la història d’Espanya. Auster, com ho eren els reis castellans, elevat sobre la roca en la confluència de les valls del Eresma i el Clams, sembla guardar la ciutat. La seva bella Torre de l’Homenatge, sovint comparada amb la proa d’un vaixell navegant entre els rius, és d’una bellesa impressionant. Els turistes comproven admirats que la fortalesa forma una part viva d’aquesta ciutat castellana, triada com a lloc de residència per molts dels monarques de la dinastia Trastàmara. Val la pena visitar el Saló de Ajimeces amb la seva col·lecció d’obres d’art, el Saló dels Reis i el Saló del Tron. Però cal dedicar temps a tafanejar l’exterior i contemplar el seu espectacular perfil des de la vora del Eresma.
L’Alhambra de Granada (Espanya)
Encara que Andalusia té en el seu haver molts Patrimonis de la Humanitat, sens dubte el més espectacular i visitat més de tres milions de persones a l’any amb diferència és l’Alhambra, un conjunt històric monumental, difícil de definir entre castell i palau. Contemplar la posta de sol des del mirador de Sant Nicolás, permet coincidir amb l’expresident dels Estats Units, Bill Clinton, que és el vesprejar més bell del món. Va ser concebuda a entre els segles IX-XII com una zona militar, però no sols per a això: l’Alhambra va ser un fortí, un palau nassarita i una medina, tot alhora. Fins a 1492, quan es va convertir en una cort cristiana després de la reconquesta de Granada per part dels Reis Catòlics. No cal perdre’s la Alcazaba, els Palaus Reals, els jardins del Generalife, la coqueta Habitació Daurada, la majestuosa Sala de Comares, el palau renaixentista de Carles V i el cèlebre Pati dels Lleons.
Castillo d’Edimburg (Regne Unit)
Guardonat amb els màxims honors en els British Travel Awards i classificat com l’atracció turística de pagament número 1 a Escòcia, el Castell d’Edimburg té una història tan complexa com irresistiblement macabra. Sovint citat com la inspiració per a l’estatge de Macbeth en la famosa obra de Shakespeare, el castell alberga el major nombre d’albiraments de fantasmes fins avui, sens dubte una atracció en si mateixa. Amb orígens que es remunten a l’Edat del Ferro, el castell va ser erigit com a bastió defensiu en 638 per als celtes. Diversos centenars d’anys després, va ser reconstruïda com a residència de María, Reina d’Escòcia, fins al seu exili a Anglaterra.
Castillo de Óbidos (Portugal)
La construcció d’aquest castell màgic es remunta a la presència romana a Portugal. El castell de Óbidos té torres en forma de cilindre i quadrades, mentre que la pedra calcària i el marbre afegeixen una faceta grandiosa a la façana. És un bon exemple d’una fortificació ben conservada, i el castell ha escapat al destí de ser convertit en ruïnes, i s’ha transformat, segons Jetcost.es en un dels hotels petits més romàntics de Portugal. El poble que l’envolta, Óbidos, és conegut pels seus atractius paisatges i exuberant vegetació. El que una vegada va oferir protecció militar en el cor de Portugal, ara ofereix com a hotel als visitants l’oportunitat de viatjar en el temps.
Castillo de Bojnice (Eslovàquia)
Aquest castell es troba sobre un gran monticle de marbre travertí i ha passat per les mans d’algunes de les famílies hongareses més poderoses des del segle XI. En el segle XIX es va condicionar en una versió romàntica de l’Edat mitjana. La seva potent estructura es complementa per un paisatge igualment idíl·lic, completat amb una cova amb degoteig d’aigua que corre per sota del castell.
Castillo de Chambord (França)
És probablement el castell més bell i prestigiós del Loira, envoltat de boscos que alberguen senglars i cérvols. Va ser construït en el segle XVI per al rei Francesc I i és reconegut instantàniament per aquesta multitud emblemàtica de cúpules i torrasses en el sostre. L’arquitecte original continua sent un enigma, però s’al·lega que l’edifici es va inspirar en els esbossos de Leonardo da Vinci, protegit del rei, i és un dels millors edificis renaixentistes de França. Sembla clar que Leonardo va participar en l’obra interior més aclamada, una escala central de doble hèlix que es retorça graciosament fins a tres pisos i està il·luminada des de dalt per una lluerna.
Neuschwanstein (Alemanya)
El castell de Neuschwanstein, que significa “Nou Cigne de Pedra”, en l’estat de Baviera es va obrir al públic només set setmanes després de la mort del rei Lluís II en 1886 i des de llavors s’ha convertit en un destí molt popular amb un milió i mig de visitants i en l’edifici més fotografiat d’Alemanya. Es va construir en una època en què els castells i les fortaleses ja no eren necessaris des del punt de vista estratègic, sinó com un refugi del món exterior. Equipat amb plomería i electricitat d’última generació, així com calefacció central a vapor i el primer telèfon mòbil de la història (amb una cobertura de sis metres). En la decoració hi ha contínues referències a llegendes i personatges medievals com Tristán i Isolda o Fernando el Catòlic. Es diu que va inspirar el cèlebre castell de Blancaneu que presideix els parcs Disney.
Castillo de Miramare (Itàlia)
Conserva la major part del seu mobiliari i decoració originals. El castell va ser encarregat per l’arxiduc Ferran Maximiliano d’Habsburg en la segona meitat del segle XIX com a residència per a ell i la seva esposa, Charlotte de Bèlgica. Envoltat per un parc botànic, amb impressionants vistes panoràmiques gràcies a la seva posició en un penya-segat amb vista al Golf de Trieste, el castell és una deliciosa combinació d’estils medieval, renaixentista i gòtic.
Castillo de Bran (Romania)
Encara que Bram Stoker mai va visitar Romania i el personatge en què va inspirar el seu Drácula tampoc va habitar el castell, sempre se l’ha conegut com el Castell de Drácula. Malgrat tot, els visitants encara poden passejar pels passadissos i patis, amb l’esperança de donar un cop d’ull al vampir immortal. Situat al llarg de la frontera entre Transsilvània i Valaquia, la construcció d’aquest emblemàtic castell va començar en 1212 quan els Cavallers Teutònics van erigir una fortalesa de fusta destinada a detenir el trànsit en l’entrada del pas de muntanya, que en aquest moment era molt utilitzat pels comerciants.
Torre de Belém (Portugal)
És sens dubte un de les icones de Portugal i de la seva capital, Lisboa, gràcies a la seva posició sobre el riu Tajo en una de les entrades de la ciutat i un símbol clau de la ciutat i com a recordatori de l’antic poder dels portuguesos en terra i mar. Està classificada com a Patrimoni de la Humanitat. Construïda en el segle XVI, la Torre de Belém ha estat ornamentada amb els símbols de la casa del rei Manuel I, amb la corda gruixuda que envolta el castell i acaba en elegants nusos i creus en diferents angles. La torre es va convertir a la presó durant la invasió espanyola de Portugal a la fi del segle XVI. L’interior mereix una visita per la pujada a l’últim pis, on l’esforç és recompensat per l’enlluernadora vista sobre l’ampli estuari del Tajo i la part occidental de la ciutat de Lisboa.
Castillo de Predjama (Eslovènia)
Enfilat a la part alta d’un penya-segat imponent, el misteriós i magnífic Castillo Predjama ha estat inclòs en el Guinness com el castell cova més gran del món. A causa del seu entorn, una sèrie de túnels subterranis i parets entreteixides amb l’estructura natural de la cova, la ubicació ha aparegut en nombroses pel·lícules i especials de televisió. El castell va actuar com a refugi per a Erazem de Predjama en el segle XV, un llegendari baró lladre que va resistir el setge d’un any i es va convertir en una espècie de figura al Robin Hood.
Castillo de Sant’Angelo (Itàlia)
És un dels edificis més fotografiats de Roma, just en la trobada de la vella capital amb la ciutat del Vaticà. El castell de Sant’Angelo es va construir originalment en el segle II com a mausoleu per a l’emperador Adriano i la seva família. Aquesta construcció, que més tard es va convertir en fortalesa militar, rep el seu nom d’una llegenda, que conta que l’arcàngel Miguel es va aparèixer sobre l’alt del castell per a detenir una plaga que assolava Roma l’any 509. El castell va aconseguir sobreviure a través dels segles i va albergar a moltes persones famoses, inclòs Miguel Ángel.
Castillo de Guimarães (Portugal)
És considerat la fortalesa medieval més important del nord de Portugal. La presència del castell evoca la mescla de llegenda, poesia i heroisme que envolta els principis de la història nacional. La seva característica més cridanera són els murs construïts en forma de pentagrama, amb vuit torres rectangulars emmerletades. Construït en el segle X, després es va convertir en la residència real oficial del Comte D Henrique, el pare del primer rei de Portugal, Afonso Henriques. El castell va resistir la batalla de São Mamede en 1128, que va resultar en la victòria d’Alfonso i va significar el punt de partida d’un Portugal independent. Des de llavors, el castell ha estat reconegut com el lloc de naixement de la nació portuguesa i és considerada una de les Set Meravelles de Portugal.
Castillo de Sirmione (Itàlia)
Destaca especialment per la seva singular posició enmig del llac Garda. Conegut també com Scaligero en honor a la poderosa família Scaligeri, que ho va encarregar i va governar aquesta regió a principis del segle XIII. Conforma un exemple espectacular d’arquitectura medieval, la majestuositat de la qual s’accentua gràcies als seus impressionants voltants. Aquest castell, envoltat de ponts llevadissos, un fossat, torres, murs transitables i fistonats, presenta tots els elements típics d’una fortalesa de l’Edat mitjana. Cal animar-se a pujar els 150 graons que porta a la muralla perquè les vistes del llac i Sirmione des de la torre més alta realment valen la pena.
Castillo de Malbork (Polònia)
Una altra de les belles fortaleses medievals que sembla estar plena d’Europa, Malbork va ser construïda pels famosos guerrers de l’Orde dels Cavallers Teutònics com a part de la seva conquesta en el que avui és Polònia. És el castell més gran del món per superfície i l’edifici de maó més gran d’Europa i, a més, el seu distintiu color vermellós el converteix en una vista veritablement inoblidable. Entre altres coses, va ser la residència de la família reial polonesa fins a finals del segle XVIII.
Castillo de Trakai (Lituània)
Situada en un idíl·lic paisatge a l’illa de Trakai aquesta pintoresca estructura del segle XIV va ser un dels principals centres del Gran Ducat de Lituània, que es va gaudir com a residència d’estiu. Avui el castell consta de dos: l’original, molt petit, situat a un costat del llac, i un segon, erigit en segles posteriors, situat enmig de les aigües. Citat pels entusiastes de l’arquitectura com una veritable encarnació de l’estil gòtic, el castell oferia una sèrie de galeries de fusta, panells de vidrieres, murals i passadissos secrets, que els visitants poden veure en el museu oficial del castell.
Kronborg (Dinamarca)
William Shakespeare que va situar el seu Hamlet en aquest castell, el va cridar Elsinore. És un dels castells més destacats del nord d’Europa en l’època del Renaixement i va ser catalogat com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Es troba en l’extrem nord-est de l’illa de Zelanda. La història del castell es remunta a Krogen, una fortalesa construïda per Eric de Pomerània, rei danès en la dècada de 1420. El rei va insistir que els vaixells que volien sortir o entrar en la Mar Bàltica fessin el pagament de les quotes pel so per a complir amb les seves demandes.
