Alberto Rosell i Paloma Ferrer van arribar a Guinea Equatorial el 2013, per entrenar la selecció nacional de bàsquet i treballar en un parc nacional
Actualitat Diària
La història dels biòlegs valencians, Alberto Rosell i Paloma Ferrer, és força singular i plena d’experiències de vida. L’any 2013 van arribar a Malabo, capital de Guinea Equatorial, situada a l’illa de Bioko, abans coneguda com Fernando Poo, a 4000 quilòmetres de casa seua.
Alberto va ser contractat com a entrenador de la Selecció Nacional de bàsquet de Guinea, ja que a part de ser llicenciat en Biologia posseeix el títol d’entrenador superior de bàsquet. Un any després Alberto i Paloma van fundar l’ONG Ecoguinea, una associació sense ànim de lucre que va nàixer en el si del projecte: “Suport a la gestió i conservació dels Recursos Biològics del Parc Nacional del cim Basilé”.
Es tracta d’un espai protegit de 300 quilòmetres quadrats ubicat a la part nord del país que destaca principalment per la seua rica població de primats. Basilé és el pic més alt de Guinea Equatorial amb 3011 metres d’altura. “Donem suport al Govern en la gestió d’àrees protegides encara que també tenim molta feina a l’àrea de sensibilització del medi ambient. Pel que fa a sensibilització utilitzem diverses eines, una d’elles és la televisió. Realitzem anuncis sobre la gran quantitat de brossa que es genera i sobre la importància i el sentit de les àrees protegides. També treballem directament amb la població local fent campanyes de conscienciació i formació. Hem aconseguit que molts gineans acaben treballant al Parc Nacional del cim Basilé”, ha explicat el biòleg valencià Alberto Rosell.
Actualment Ecoguinea treballa en dos projectes destacats: la planificació i implementació del disseny de la Xarxa d’Àrees Marines Protegides (AMPs) de Guinea Equatorial i l’estudi de la caça a l’illa de Bioko que representa la principal amenaça per a la fauna. “Fonamentalment treballe al mar tropical del golf de Guinea. Es tracta d’un dels ‘hotspot’ o punts calents de biodiversitat del planeta declarats per la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN). Afortunadament encara no existeix massa pressió perquè els pescadors locals segueixen pescant amb pasteres de forma artesanal. Això vol dir que hi ha una enorme biodiversitat subaquàtica. Per exemple hem trobat moltes espècies de corall negre. La iubartes ens visiten durant uns mesos per donar a llum a les nostres aigües. Habiten diverses espècies de dofins”, ha detallat Rosell.
En Àfrica tropical i als 4000 quilòmetres de casa el més complicat per als dos biòlegs valencians és esprémer el cap per aconseguir finançament i tirar endavant els projectes. La major part dels diners que els finança arriba de l’estranger. L’ONG Ecoguinea ha treballat amb el Fons Mundial per a la Naturalesa (WWF) en l’estudi dels mamífers marins del golf de Biafra, col·labora amb altres projectes amb l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) i el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUM) i ha aconseguit fons de la Universitat Autònoma de Madrid per la compra d’una llanxa i un veler amb l’objectiu de desenvolupar els estudis marins a les àrees protegides.
Furtivisme i carn de bosc
“S’ho mengen tot: goril·les, micos, elefants, cocodrils … Tot el que poden caçar. El govern de Guinea Equatorial en el tema de la carn de bosc no ens dóna suport. Així com prohibeix la caça de balenes, a excepció d’una a l’any a l’illa d’Annobón per a la població local, permet consumir carn de bosc perquè forma part de la seua tradició. El que passa és que abans ho feien com a mitjà de subsistència però ara cacen tot tipus de fauna del bosc per comerciar. I precisament en aquest punt és on hi ha el desequilibri. En Ecoguinea portem 6 anys conscienciant sobre aquest tema i ara la gent gran se’ns acosten i se’ns queixen que els seus néts no volen menjar carn de bosc perquè diuen que ja no volen menjar-se els animals de Guinea perquè molts estan en perill d’extinció”, ha explicat amb satisfacció Rosell.
Avui en dia un dels principals problemes de biodiversitat que pateix Guinea Equatorial és el furtivisme. El consum de carn d’animals silvestres, molts d’ells en perill d’extinció, segueix preocupant els principals grups i oenegés conservacionistes com Ecoguinea.
