Actualitat Diària

L’equip Salusex de la Universitat Jaume I, liderat pel professor Rafael Ballester, i el programa UJI Hàbitat Saludable han realitzat un estudi sobre l’impacte que la pandèmia de la Covid-19 ha tingut en la vida de l’estudiantat de la universitat pública de Castelló. Entre les conclusions destaca l’impacte psicològic o acadèmic que ha manifestat l’estudiantat a conseqüència de la pandèmia, però també el seu comportament exemplar en conductes de salut i seguiment de les mesures preventives.

L’investigador principal de l’estudi, Rafael Ballester, recalca que «en contra dels missatges que contínuament es llancen sobre la irresponsabilitat dels joves, aquest estudi mostra una imatge molt diferent, la de l’estudiantat universitari de l’UJI, uns joves profundament afectats per la pandèmia que estan mostrant una gran maduresa i responsabilitat a l’hora d’afrontar les restriccions derivades de la mateixa i dels quals l’UJI pot sentir-se molt orgullosa».

L’estudi s’ha realitzat a partir d’una enquesta, administrada al febrer del 2021, en la qual han participat 1.490 estudiants de l’UJI, dels quals el 20,7% es consideraven homes, 68,2% dones i el 0,6%, no binaris. Tots els centres han estat representats en l’enquesta, amb un 14,6% de participants de l’Escola Superior de Tecnologia i Ciències Experimentals, un 23,9% de la Facultat de Ciències Humanes i Socials, un 24,8% de la Facultat de Ciències Jurídiques i Econòmiques i un 18,8% de la Facultat de Ciències de la Salut. Quant al tipus d’estudis, un 89,3% eren estudiants de grau i la resta, de màster i doctorat.

Alt impacte psicològic, social i sexual

Els joves universitaris de l’UJI han manifestat sentir-se molt afectats per la pandèmia en diferents àmbits de la seua vida.

Els resultats de l’enquesta indiquen un alt impacte psicològic de la pandèmia en els joves universitaris quant a nivells de preocupació, estat d’ànim o gestió de la incertesa, a més d’un ressentiment de la vida social i sexual. Concretament, un 94,2% s’ha mostrat bastant o molt preocupat pels seus sers estimats, seguit d’un 86,7% de preocupació pel seu futur i un 70,4% per la seua salut.

A conseqüència de la pandèmia, un 84% ha afirmat tindre afectat negativament el seu estat d’ànim, un 79,1% patir bastant o molt estrés, un 75,1% ansietat, un 69,8% avorriment, i un 82,4% ha manifestat que aquesta pandèmia se li estava fent bastant o molt insuportable.

La major part ha assenyalat la incertesa respecte a com serà la seua vida en els pròxims mesos com el pitjor de la pandèmia (82,7%), seguit del distanciament social (76,8%), no poder veure ni tocar als avis o altres sers estimats vulnerables (70,8%) o no comprendre o compartir les decisions que prenen les autoritats polítiques per a combatre la pandèmia (50,2%).

A més, només un 37,6% s’ha mostrat bastant o molt optimista respecte al futur de la pandèmia. La majoria considera que es tardarà un o dos anys a tornar a tindre una vida igual que abans (36,7%), per a un 25,8% més de dos anys i un 14,3% fins i tot manifesta que mai tornarà a ser igual. En aquest sentit, la cosa que més han trobat a faltar és la seua vida social (89,4%), el contacte físic amb altres persones (besos i abraçades) (74,2%), la vida d’estudiant (54,4%), la seua vida familiar (51,5%), i finalment la seua vida sentimental i sexual (33,3%). En aquest últim àmbit, un 40,2% considera que ha empitjorat la seua vida sexual, sobretot perquè ha disminuït la freqüència d’activitat sexual (73,4%) i perquè ha tingut menys oportunitat per a tindre relacions de parella (63,3%).

Més valor a les classes presencials

Des del punt de vista acadèmic, la major part de l’estudiantat (70,9%) pensa que la pandèmia ha afectat significativament la seua formació, un alt impacte que, segons els resultats, sembla haver repercutit en una revaloració de les classes presencials.

En el moment en què es va passar l’enquesta, febrer de 2021, quan la situació sanitària era preocupant, només un 4,8% eren partidaris de les classes presencials, un 46,1% considerava que havien de ser en línia i un 49,2% mixtes, de manera que l’alumnat poguera triar. No obstant això, es fa patent un reconeixement al valor de les classes presencials: un 60,5% manifesta que d’aquesta manera li resulta més fàcil mantindre l’atenció i aprendre; a un 51,3% l’ajuda a tindre una certa sensació de normalitat; per a un 46,2% és positiu tindre el temps més pautat i mantindre els seus hàbits; un 42,5% manifesta que les classes presencials són una ocasió per a relacionar-se socialment; i per a un 31,9% li fa sentir en acabar el dia que ha complit amb les seues obligacions. Només un 7,9% afirma que no li aporta res especialment.

Pel que respecta als exàmens, el 72,6% preferia que es feren de manera en línia. D’altra banda, un 76,3% considera que les pràctiques externes havien de mantindre’s malgrat la situació sanitària.

Una conducta de salut exemplar

Quant a les conductes de salut de l’estudiantat i el seu seguiment de les mesures preventives, el comportament ha sigut exemplar, amb una elevada percepció de la gravetat de les conseqüències de la malaltia i un alt grau de confiança tant en els mètodes de protecció com en la vacuna.

Només un 7% no ha percebut cap risc d’infectar-se amb el Covid-19, enfront d’un 61,2% que ha percebut algun risc i un 31,7% que ho ha considerat bastant o molt probable. Un 91,2% ha sentit gran temor a infectar-se, i destaca un 19,6% que es considera molt espantat davant aqueixa possibilitat. A més, la majoria percep el Covid-19 com una malaltia greu o fatal (90,2%) i creu que les seues conseqüències podrien ser bastant o molt greus per a ells (34,8%) i més encara per al seu entorn (81,2%).

El 98,3% de l’estudiantat té clar que el Covid-19 és una malaltia real de la qual cal protegir-se i confia molt en la higiene de mans (89,1%), l’ús de màscara (88,3%), el distanciament social (88,1%) i la vacuna (82,8%), com a mètodes de prevenció. En aquest sentit, també els seus comportaments han sigut responsables. Un 97,8% manifesta complir bastant amb l’ús de la màscara, un 87% amb el distanciament social i un 85,8% amb la higiene de mans.

El negacionisme és pràcticament nul. Només un 2,7% pensa que la Covid-19 és una invenció per a tindre una bona excusa per a la privació de llibertats. La principal raó per a no complir totalment amb les mesures preventives han sigut l’oblit (49,2%) o sentir-se cansat de les mateixes (26,3%). Per contra, les principals raons per a seguir-les han sigut cuidar a la gent que volen (85,9%) i considerar que són importants per a la seua salut (60,6%).

En aquell moment, febrer de 2021, un 89,6% es considerava capaç de seguir totes les recomanacions sanitàries mentre durara la pandèmia, encara que respecte a la vacuna un 7,1% no pensava posar-li-la per dubtar de la seua eficàcia o pel possible perjudici per a la seua salut. En el moment en què es va realitzar l’enquesta, només un 37,9% tenia esperança que aquesta li arribaria al llarg d’enguany. Els llocs on se sentien més segurs eren la seua llar, seguit del centre on realitzaven les pràctiques, el campus, l’aula, la seua vida social, anant de compres i en últim lloc, el transport públic (6,4%).

Pel que fa als protocols preventius de la universitat pública de Castelló, només el 2,8% ha afirmat no conéixer-los i el 83,5% sap a qui dirigir-se en l’UJI en cas de ser positiu o tindre un contacte estret.

Conseqüències positives

Finalment, també cal destacar que per a un 63,7% la pandèmia ha tingut alguna conseqüència positiva, concretament valorar més algunes coses de la vida (80,2%), dedicar-se més temps a si mateix (55%), apreciar quines persones són les més importants per a ell/ella (54,7%), el seu creixement personal (50,8%), adonar-se de l’afortunat que era abans (50%), reconéixer la importància de cuidar als altres (43,5%), passar més temps en família (43,2%), prioritzar la seua salut (42,9%), fer-se més reflexiu (42,5%) o realitzar activitats que abans no feia tant com llegir, escoltar música, etc. (37,4%).