Actualitat Diària
L’Ajuntament d’Almassora, a través de la Regidoria de Festes i Cultura, sol·licitarà a la Generalitat Valenciana la declaració de Festes d’Interès Turístic Provincial de la Setmana Santa local. L’edil de l’àrea, Isladis Falcó, ha destacat la singularitat de les imatges custodiades en les parròquies d’Almassora i la celebració del desè aniversari de la Rompida de l’Hora a càrrec de Tambors de Passió com a actes més destacats per a cursar l’expedient.
Per a açò, Falcó es va reunir amb el president de la Junta Central de la Setmana Santa, José Romeu, i els presidents de totes les confraries a fi d’informar-los de la voluntat del consistori per a aconseguir aqueixa declaració “que suposaria un revulsiu per a la nostra Setmana Santa, un altaveu perquè localitats veïnes conegueren cadascun dels actes que programen les confraries i l’arribada de visitants a Almassora”.
El ‘sí’ unànime de les agrupacions religioses va comportar l’obertura de l’expedient que l’Ajuntament remetrà a la Generalitat Valenciana i en el qual també participa l’historiador Primitiu García per a reunir les dades històriques que necessita el Consell abans de donar la seua aprovació a la declaració. Les dates, les característiques de les imatges, la singularitat dels actes i la participació de públic que arrosseguen en cada Setmana Santa formarà part de la documentació.
Entre els actes més destacats figura el descendiment del Crist, que és únic en la província segons ha incidit l’edil, perquè és una figura articulada que es custodia en l’església de la Nativitat. També apareixen en el cronograma de la Setmana Santa el quinari, la processó del Diumenge de Ramos, el Via crucis, la Rompida de l’Hora o el lavatori del Dijous Sant.
Falcó ha realçat que, per antiguitat, la primera documentació és de 1770 i constata l’existència de la Tercera Ordre de Penitència del nostre Pare Sant Francesc. S’entén que posteriorment va donar lloc a l’actual confraria de Sant Francisco d’Assís, única durant molts anys a Almassora i popularment coneguda com ‘els penitents’. Es va fundar entre finals del segle XIX i principis del XX. En l’expedient constarà també la germanor dels Cavallers del Sant Sepulcre, que va desfilar per primera vegada en 1959 encara que es va fundar en dos anys abans. De 1959 és també el Crist del Calvari.
Posteriorment va sorgir la germanor de la Verge dels Dolors, fundada en 1960, la confraria del Carmen o les Germanes de la Consolació. Altres agrupacions de caràcter religiós de la localitat són la Junta Central de la Setmana Santa, la congregació de María Inmaculada i Sant Luis Gonzaga, així com la Junta de Damas de Santa Quitèria y Virgen del Rosario.
