Moliner: “he donat més tornades que Willy Fog per a defensar les actuacions per a evitar el descens de població a la província”
La Diputació ha aprovat per unanimitat la proposta per a impulsar la tramitació del projecte de l’Autovia A7, però no va arribar a consensos en les referents a despoblació i lluita contra els mosquits. Sobre el primer, Moliner va negar suport a sumar-se al projecte de la Serra Celtibèrica, perquè el que cal fer és actuar en positiu: “he donat més tornades que Willy Fog per a defensar les actuacions en matèria de despoblació”. En el segon cas, l’oposició la que va donar l’esquena a la proposta, en entendre, amb intenció o sense ella, que es rebaixava la partida de carreteres per a invertir-la a matar insectes.
Esperanza Molina/ Actualitat Diària
El ple ordinari de Diputació, celebrat aquest migdia, ha aprovat per unanimitat les bases definitives i la convocatòria del Pla Castelló 135 per a 2019, per al qual la Corporació provincial destinarà un import de 12,4 milions d’euros. L’aprovació definitiva s’ha produït després de desestimar una al·legació presentada per l’Ajuntament d’Argeleta.
Ha sigut un dels 9 punts que s’han votat per unanimitat en un cert ambient de consens, que també s’ha estés a la moció per a exigir que el Govern complete l’autovia A7; la pròrroga en l’actuació en la carretera de La Pobla de Benifassà; la cessió gratuïta de propietat a l’Ajuntament de Morella de l’edifici Colomer Zurita; la modificació de plantilla i la *RPT de personal de la Diputació; la Declaració Institucional pel compliment del pacte d’Estat contra la violència de gènere; la regulació i activació del Taxi Rural amb finalitats Metges; i la moció per a avançar les ajudes a l’atur agrari, i moció per a un servei ferroviari just i adaptat.
Però també hi ha hagut desacords, com ha sigut el cas de la proposta per a dotar de crèdit a la lluita contra els mosquits a la província, que ha tirat avant amb els vots del PP i l’abstenció de la resta; mentre que la moció de Compromís perquè la Diputació redacte un mapa sobre la despoblació a l’interior ha sigut rebutjada, també per majoria.
Un milió d’euros per a eradicar els mosquits
Els grups de l’oposició van deixar només al PP en l’aprovació i d’una partida d’un milió d’euros per al tractament contra els mosquits a la província.
La partida era important i l’objectiu més, perquè com va indicar Javier Moliner, només una actuació conjunta entre Generalitat i Diputació pot fer front a una situació especialment virulenta durant els mesos de calor, que arriba a generar vertaderes emergències sanitàries.
Era un dels punts estreles de la sessió, i una de les actuacions de les quals més es congratulava el PP, però l’oposició no va respondre com la presidència esperava.
Per explicar una mica millor el tema, cal assenyalar, que la partida per a la lluita contra els mosquits estava recollida en un expedient de crèdits extraordinaris. És a dir, una modificació de crèdit que transvasa diners d’una partida a una altra per a poder sufragar la despesa. Però entre les partides que causaven baixa, estava una relativa a la inversió en carreteres, i ací és on es es va generar el problema.
Segons els regidors de l’oposició de CseM i PSOE, no era de rebut que es restara diners de la partida de gestió integral, manteniment, conservació i modernització de la xarxa viària, que era tan necessària per a la província, per a desviar els diners a matar insectes que, a més era una competència de la Generalitat.
De poc va servir que l’equip de govern explicara que els diners no es resten de les carreteres, sinó que es tracta d’una baixa en l’adjudicació del servei; o que era més raonable poder actuar primer en el més urgent i tornar a habilitar crèdit després si es necessitava per a altres actuacions.
L’oposició no va assumir les explicacions. No va votar en contra, però es va abstindre. La majoria del PP va tirar avant la proposta.
Vist per l’Equip de Moliner, “Amb aquesta ambiciosa inversió, el Govern Provincial lidera l’actuació supramunicipal contra aquesta problemàtica que tant ha afectat la província i es torna a posar al costat dels municipis per a donar solució a les seues necessitats tot i que les competències no li corresponen, prioritzant la millora de la qualitat de vida de tots els veïns de Castelló”.
El president de la Diputació, explicava també “que s’ha demostrat clarament que, de no haver-hi una actuació conjunta supramunicipal i amb capacitat contundent, el problema dels mosquits serà molt difícil de solucionar. Des de la Generalitat ens han traslladat que ells no podien traure aqueix contracte, els hem comunicat que el traiem nosaltres per a donar una resposta conjunta supramunicipal i contundent. Perquè la Diputació, gràcies a tindre una situació econòmica solvent, pot abordar des d’un àmbit supramunicipal la solució d’aquest problema que s’ha convertit d’un temps a ara en una preocupació permanent per als ciutadans i evidentment per als alcaldes”.
Amb aquesta iniciativa, la Diputació pren les regnes dels tractaments contra els mosquits per a solucionar el problema de les plagues i procurar que no es repetisca la situació del passat any per la qual la província va tindre un seriós problema no solament de salut pública sinó també amb afecció a la seua imatge com a destinació turística.
Moliner ha recordat, que en la seua primera trobada amb el president de la Generalitat, Ximo Puig, al setembre de 2015, “ja es va posar de manifest la necessitat d’articular un pla provincial contra els mosquits al costat d’altres quatre plans que responien a les necessitats prioritàries de la província de Castelló en matèria de transport, turisme, massa forestal i ocupació. Durant aquest temps, la Diputació ha posat en marxa una campanya de prevenció, assumit labors de coordinació entre municipis, manté una convocatòria dins del Pla Castelló 135 i ha estat oferint assistència tècnica als ajuntaments”.
Despoblació: La volta al món de Moliner
D’altra banda, el Grup Popular no ha donat el seu suport a la moció presentada per Compromís, que després de posar sobre la taula el greu problema de despoblació a l’interior de Castelló, sol·licitava per la que aquest grup sol·licitava la redacció d’un mapa de despoblació a la província de Castelló que condicione les inversions de la partida de Repoblem, i dotar-lo de personalitat jurídica per a l’ajuda i concessió de subvencions.
Sobre aquesta proposta el Grup Socialista va presentar una esmena perquè Castelló s’adherira al col·lectiu Regió muntanyenca Celtibèrica, i que es convocara una Comissió de Despoblació.
No pintava mal dit així, però el problema és que les propostes de Compromís i PSOE semblaven arribar a destemps, a tenor de tot quant s’ha treballat durant els dos últims anys.
Començar ara a elaborar un mapa de despoblació semblava mancar del sentit, almenys per al PP, on el president Moliner va recordar que, a Castelló el mapa està més que clar. Tots els municipis de l’interior de la província estan perdent població.
Moliner va rebatre també la proposta de crear ara una Comissió, quan va dir, ja hi ha quatre Comissions, tots els departaments de la Diputació treballen en això, i ell, precisament, havia abanderat la defensa pel territori de la província i el problema de la despoblació dins i fora de la província: “he donat més tornades que Willy Fog per a explicar el problema i sol·licitar intervencions per a revertir la situació”. “aquesta Diputació està sent la més rural de la seua història perquè tenim precisament com a principal comés revertir aqueixa despoblació que afecta a bona part del nostre territori. Totes les comissions de treball d’aquesta casa tenen el treball contra la despoblació com a constant. Tots els diputats treballen des de les seues àrees per generar més oportunitats en el món rural de la nostra província. Hem de continuar abanderant aqueix treball que ens ha portat a ser pioners en moltes mesures que hem pres”.
Encara que el que pitjor humor va posar a Moliner, va ser la referència a la Regió muntanyenca Celtibèrica, una associació va dir, que no representa la realitat de la província de Castelló. La imatge de Castelló no s’assembla ni a la de Soria ni a la de Burgos.
El problema de Castelló és clar, part de la política que va impulsar el desenvolupament de les ciutats i el transvasament de població dels municipis de l’interior a les ciutats per a tindre un futur. Els municipis costaners de Castelló, va apuntar no tenen problemes, són els de l’interior els que es troben en perill, perquè amb aqueixa política, les carreteres que són per a impulsar l’accés a l’interior ho són també per a eixir d’elles. A la província de Castelló, va manifestar, s’ha de treballar en positiu, generant oportunitats, “hem de véncer la voluntat individual d’anar-se del poble, generant territoris competitius i posant en valor el rural, allunyant-nos de discursos resignats i laponians. Castelló té possibilitats de revertir la seua despoblació perquè l’interior té en la seua mateixa província una zona pròspera i poblada i continuarem treballant per aconseguir-lo”.
