Actualitat Diària
El càncer de pròstata representa el tipus de càncer més comunament diagnosticat en homes, per davant del càncer de pulmó i el colorectal, sent la principal causa de mort per càncer en l’home. Segons la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica, cada any es diagnostiquen al nostre país entorn de 28.000 nous casos de càncer de pròstata, d’aquí la importància de sensibilitzar a la societat sobre aquesta malaltia i informar de la importància del diagnòstic precoç i dels recursos i possibilitats per al seu tractament.
Una patologia bastant comuna entre la població masculina d’edat avançada, que requereix de la realització de revisions mèdiques preventives urològiques i de proves rutinàries de garbellat per al diagnòstic, ja que d’aquesta manera es podria detectar a temps qualsevol anomalia. L’edat per a acudir a aquesta mena de revisions mèdiques depèn de diversos factors. Segons el doctor Daniel Gallego, uròleg de Vithas Castelló, “la primera revisió urològica hauria de ser a partir dels 50 anys sempre que no se de algun símptoma previ a aquesta edat com sagnat, dificultat en orinar o es tinguin antecedents familiars, és llavors quan s’hauria d’acudir a l’uròleg a partir dels 40 anys”.
Component hereditari
Segons revela la SEOM (Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica) , entre el 5 i el 10 per cent dels càncers de pròstata tenen un component hereditari, ja que s’ha descobert que el gen implicat en el desenvolupament de càncer de mama (BRCA I i II) també és responsable del càncer de pròstata. “D’aquesta manera, -agrega el professional-, es pot diagnosticar el tumor localitzat en la pròstata en un 80-85% dels casos quan encara no s’ha produït metàstasis a altres òrgans”.
Respecte a la situació que s’està vivint amb la covid-19, el professional posa l’accent en recodar que “conviurem amb la pandèmia durant un temps indeterminat i, mentrestant, no s’han de deixar a un costat les revisions urològiques ja que el retard en el diagnòstic precoç pot tenir conseqüències greus per al pacient”.
No dóna símptomes
El càncer de pròstata no dóna símptomes i quan apareixen és que el tumor s’ha estès a altres òrgans. “En estat avançat, -comenta el doctor Gallego-, pot manifestar-se amb problemes per a orinar, obstrucció al buidatge de l’orina des dels ronyons, dolors ossis, orina en sang i insuficiència renal”. Per això el diagnòstic precoç és clau. En la primera revisió se sol realitzar exploració física (tacte rectal) i la prova del PSA (Prostate Specific Antigen), encara que, poden incloure’s altres proves com a ecografia de l’aparell urinari o fins i tot una ressonància prostàtica si es requereix. A partir d’aquí, la periodicitat en les revisions vindrà donada per la presència o absència de símptomes, necessitat o no de tractament si n’hi hagués i valors o resultat del PSA.
Tal com explica el professional, “l’analítica del PSA és la prova més útil per a detectar precoçment el càncer de pròstata, però no l’única ja que el principal problema prostàtic sol venir de la dificultat que la pròstata genera durant l’acte d’orinar amb el pas del temps, i que es coneix com a hiperplàsia benigna de pròstata” i subratlla que “la majoria dels homes sense càncer de pròstata té nivells baixos de PSA en sang La probabilitat de tenir càncer de pròstata augmenta a mesura que el nivell de PSA puja. Els homes amb un nivell de PSA de 4 a 10, tenen una probabilitat del 30% patir càncer de pròstata. No obstant això, el PSA pot elevar-se per diversos factors no relacionats amb el càncer de pròstata com el creixement benigne de la glàndula prostàtica (engrandiment benigne prostàtic, una infecció aguda (prostatitis aguda) o amb l’edat avançada”. “
En el cas que el pacient tingui càncer de pròstata, la braquiterapia d’alta taxa de dosi es presenta com la millor alternativa en aquells casos susceptibles de rebre aquest tractament, “ja que redueix considerablement els efectes secundaris”, afirma el doctor Larrea, responsable del servei d’oncologia radioteràpica de l’Hospital Vithas València Consuelo. Aquesta tècnica consisteix en radioteràpia introduïda en la pròstata mitjançant agulles i una microsemilla radioactiva mobilitzada robóticamente que administra tota la irradiació en pocs minuts, retirant-se al final.
Tal com afirma el doctor Larrea, “el cost/eficiència de la braquiterapia d’alta taxa de dosi en el càncer de pròstata és molt bo. A més, la incontinència urinària i la impotència es redueix a menys del 5% i 40% respectivament i l’absentisme laboral es delimita a la desena part perquè en l’actualitat amb la braquiterapia els pacients ingressen al matí i es van a la tarda; és pràcticament ambulatòria”. El principal avantatge d’aquest sistema és la seva efectivitat en un temps més reduït, de tan sols un dia, ja que permet aplicar una dosi molt alta de radiació en una regió limitada de l’organisme sense que resulti danyat el teixit sa circumdant”.
Activitat física i alimentació
Ara com ara, el millor consell relacionat amb l’alimentació i l’activitat física per a reduir possiblement el risc de patir càncer de pròstata consisteix a mantenir un pes saludable i estar físicament actiu. “Seguir un patró d’alimentació saludable que inclogui una varietat acolorida de fruites i verdures, així com grans integrals, i que al seu torn eviti o limiti el consum de carns vermelles i processades, begudes endolcides amb sucre i aliments altament processats, així com evitar tabac i alcohol redueix les possibilitats de contreure-ho”, conclou el doctor Gallego.
Els hospitals Vithas són hospitals segurs
Els 19 hospitals de Vithas són hospitals segurs per a pacients i professionals gràcies a la implantació d’estrictes protocols de seguretat enfront de la covid-19. Entre les mesures implementades destaca l’establiment de dos circuits diferenciats: un per a les persones amb símptomes compatibles amb la covid-19, i un altre per a la resta de pacients.
Addicionalment, subministrem màscares i gel hidroalcohólico a totes les persones que acudeixin a l’hospital per qualsevol motiu. A més, el Grup està realitzant test massius de detecció del virus en tot el personal, que està dotat de totes les mesures d’autoprotecció necessàries.
Una seguretat que sempre ha estat reforçada gràcies a que tots els hospitals Vithas implementen els estrictes protocols de la Joint Commission International, organisme de referència mundial que acredita la seguretat del pacient i l’excel·lència assistencial.