Reclamen el suport de la Generalitat per a que arriben les ajudes promeses
Actualitat Diària
El president de la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana a Castelló, Luís M. Martí, i els secretaris generals de Comissions Obreres i de la Unió General de Treballadors a Castelló, Albert Fernández i Francisco Sacacia, respectivament, han encapçalat hui una delegació de representants d’una trentena d’entitats — entre les quals es troben associacions empresarials de Castelló, sindicats, organitzacions sectorials de tota la cadena de valor del clúster ceràmic, col·legis professionals, etc.— per a fer lliurament al president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, d’un Manifest en defensa de l’economia de Castelló.
El Manifest ha sigut subscrit per trenta de les principals associacions empresarials, sindicals, portuàries i professionals de la província, i reclama ajudes directes equivalents a les que reben les indústries gasintensivas d’altres països europeus davant el brusc augment del cost de l’energia.
Castelló ha sigut tradicionalment una província industrial. Hui, el pes de la indústria manufacturera en el seu PIB és del 36,6%, molt per damunt de la mitjana nacional (15,3%) i, no obstant això, el risc de desindustrialització de Castelló és una realitat que necessita de la intervenció decidida de les administracions públiques. A més, s’estima que el clúster ceràmic genera en el conjunt de Castelló 73.000 llocs de treball entre ocupacions directes, indirectes i induïts, la qual cosa en la pràctica suposen 1 de cada 3 ocupacions de la província.
La fortalesa industrial de Castelló s’ha basat tradicionalment en la fabricació del taulell i el paviment ceràmic, que nodreix i articula moltes altres activitats industrials essencials per a Espanya. Des de l’activitat portuària a la del transport fins a la indústria química, la investigació, la innovació, el disseny industrial, l’hostaleria, el comerç local o les mútues. Totes elles conformen el denominat clúster ceràmic, essencial per a la bona salut industrial del conjunt del país.
El Manifest presentat adverteix que “la situació per a l’economia de tota la província de Castelló està compromesa. En els últims nou mesos només en la ceràmica s’han destruït més de mil ocupacions i més de deu mil persones han viscut un ERTO que podria haver sigut menys lesiu si el govern haguera autoritzat els ERTEs XARXA per al sector. Si el clúster pateix, el fa Castelló i els altres actors, sectors i treballadors relacionats de manera directa o indirecta amb el taulell”.
En aquest context, les associacions demanen el suport de l’administració autonòmica i central. Subratllen que el constant augment de la factura energètica fa que aquesta ja s’emporte de mitjana el 39% de la facturació de les empreses fabricadores de ceràmica. “L’increment desmesurat dels preus energètics ha tingut un impacte directe en els comptes de les empreses que, per a mantindre producció i llocs de treball, han vist com les seues tresoreries s’esgotaven, al mateix temps que la competitivitat de les empreses espanyoles es deteriorava a causa de l’empenyiment que altres governs han aplicat a les seues indústries, la qual cosa ha portat al taulell espanyol a veure’s desplaçat en molts dels seus principals mercats estratègics”, assenyalen en el text entregat al president de la Generalitat Valenciana.
Així mateix, el clúster també denúncia que, des del quart trimestre de 2021, la crisi mundial ha generat en la indústria taulellera espanyola un sobrecost acumulat de més de 2.300 milions d’euros. Per a fer front a una situació tan dramàtica, el nivell d’ajudes en altres països europeus com Portugal, Itàlia o Alemanya ha sigut molt més ambiciós. Mentre que la indústria ceràmica italiana rebia més de 600 milions d’euros l’espanyola a penes ha rebut 20 milions d’euros.
Les associacions critiquen que el Govern encara no haja completat la tramitació de les ajudes directes que va prometre al desembre de 2022, i temen que arriben massa tard si no es canvien els requisits i s’accelera el que queda de tramitació. En el Manifest se subratlla que només demanden ajudes per a pal·liar una situació crítica excepcional, igual que les reben els seus competidors d’altres països europeus. “No demanem ni un euro més que aqueixos països, però tampoc ens conformem amb menys”, asseguren.
Castelló concentra el 97% de la producció espanyola de taulells i els productes ceràmics de la província arriben a 186 països. Espanya és l’habitació major productor mundial i el segon país exportador de taulells. A diferència d’altres indústries que en el passat van decidir deslocalitzar la seua producció i traslladar-la a altres països amb millors condicions, la indústria de la ceràmica i el taulell de Castelló és netament espanyola i una font de riquesa per al conjunt del país, recorden les associacions.
Quant a la indústria de fregides, esmalts i colors ceràmics, és un sector líder mundial, gràcies a la seua aposta per la R+D, la innovació i la internacionalització. El sector, àmpliament internacionalitzat, sempre ha vetlat per mantindre la investigació i la producció a Espanya per a protegir l’hegemonia del clúster ceràmic castellonenc que en l’àmbit internacional és considerat com el ‘Silicon Valley” de la ceràmica.
