El president de la Generalitat ha rebut a representants de les trenta entitats signants del manifest en defensa del sector tauleller que serà entregat aquest dijous al Ministeri d’Indústria
Actualitat Diària
El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, ha mostrat el suport de la Generalitat a les entitats signants del Manifest pel manteniment de l’economia de Castelló i ha reclamat una excepció en la legislació estatal per a fer possible que les ajudes arriben al sector tauleller “com més de pressa millor”.
Així ho ha traslladat Ximo Puig als representants de les trenta entitats signants del manifest, que serà traslladat al Ministeri d’Indústria aquest dijous, i entre les quals es troben l’Associació Espanyola de Fabricants de Taulells i Paviments Ceràmics (Ascer), l’Associació Nacional de Fabricants de Fregides, Esmalts i Colors Ceràmics (Anffecc), l’Associació Espanyola de Fabricants de Maquinària i Béns d’Equip per a la Indústria Ceràmica (Asebec), la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV), i les organitzacions sindicals CCOO-PV i UGT-PV, entre altres.
Durant la seua intervenció, el cap del Consell ha reiterat la necessitat que el Govern d’Espanya aprove una “una excepció” en els requisits per a accedir a les ajudes directes, ja que la nova Llei General de Subvencions impedeix concedir ajudes a empreses que incomplisquen la llei de mesures de lluita contra la morositat, que estableix un termini màxim de pagament a proveïdors de 60 dies.
En aquest sentit, ha valorat la unitat d’acció de tota la societat civil de Castelló en el que ha considerat una “justa reivindicació” en defensa d’un sector “fonamental” per a l’economia de la província de Castelló i de la Comunitat Valenciana, i ha mostrat el seu compromís de continuar reivindicant davant el Govern d’Espanya la modificació de la normativa que permeta concedir ajudes directes al sector ceràmic.
Segons ha explicat, el Consell ha hagut de reconvertir els 100 milions en ajudes directes que estava previst concedir a aquest sector en crèdits subvencionables, atés que l’actual legislació estatal impedeix la seua concessió. Per això, ha reiterat que continuarà reclamant que “almenys les ajudes que ja estan en disposició de ser concedides puguen ser-ho”, i ha apuntat, com una de les opcions que es considera sol·licitar al Ministeri d’Economia, que parteix de les ajudes siguen destinades a pagar a proveïdors.
Ximo Puig ha recordat que aquest sector ha sigut capaç de superar diferents crisis apostant per la innovació, la tecnologia, per la seua capacitat per a adaptar-se a nous mercats, i competir amb països tercers. No obstant això, també ha assenyalat que l’actual crisi que afronta ha sigut provocada per factors externs al propi sector, especialment per la guerra a Ucraïna i la seua conseqüència sobre el cost energètic.
Finalment, el president ha destacat la contribució del clúster ceràmic al fet que la província de Castelló lidere la renda per càpita de Comunitat Valenciana, ja que genera el 36.6% del PIB industrial de Castelló.
Ajudes al clúster ceràmic
El president de CEV Castelló, Luis Martí que ha intervingut en representació de les entitats signants del manifest, ha agraït el suport del Consell a la iniciativa, així com les seues accions dirigides al sector ceràmic, com els crèdits de l‘Institut Valencià de Finances, que segons ha manifestat “està alleujant la tresoreria de les empreses”.
Martí ha assenyalat que el sector és el quart productor mundial del taulell, i el segon exportador ceràmic, present en 186 països de tot el món. Així mateix, ha assegurat que el 97% del taulell de tota Espanya es produeix a Castelló, i que dona ocupació, directa i indirectament, a entre 70.000 i 73.000 persones a la província de Castelló, sobre un total de 210.000 empleats, per la qual cosa ha reclamat la seua protecció “per damunt de tot”.
El president de CEV Castelló ha reiterat la necessitat de rebre les ajudes directes de manera conjuntural per a poder afrontar el sobrecost generat pels preus de l’energia i ha defensat que el clúster “ha nascut exclusivament a l’abric de recurs privats” enfront d’altres sectors que sí han rebut recursos públics, la qual cosa ha indicat que “justifica encara més les ajudes”.
