Presentats els principis que regiran l’elaboració del Pla valencià per a la salut mental

221

Actualitat Diària

L’educació, la prevenció, el rigor científic i l’optimització dels recursos són els principals principis i criteris que sustenten les recomanacions del futur Pla valencià d’acció per a la salut mental, drogodependències i conductes addictives.

Aquestes són les conclusions a les quals s’ha arribat en la quarta i última de les sessions de la Convenció ciutadana sobre salut mental, celebrada aquest dissabte a València, després de recórrer les tres províncies del territori valencià.

En concret, les recomanacions se centren en l’elaboració d’un estudi sobre la situació de la salut mental en la Comunitat Valenciana; el coneixement sobre l’accés a aquests recursos i sobre els drets de les persones amb problemes de salut mental; l’ampliació de l’atenció i dels recursos destinats a aquesta matèria; la formació dels professionals en l’àmbit sanitari i educatiu; així com l’augment de la prevenció i de la visibilitat dels problemes de la salut mental.

Aquesta convenció, pionera a Espanya, ha comptat amb la participació de 70 ciutadans i ciutadanes triats mitjançant un sorteig cívic, que s’han reunit amb la comesa de raonar, debatre i escoltar sobre la política de salut mental desitjable per als cinc milions d’habitants de la Comunitat Valenciana.

Recomanacions més valorades

Les persones seleccionades han valorat les recomanacions que han anat sorgint en les sessions de la convenció. La més votada insta la Conselleria de Sanitat a la realització d’un estudi sobre la situació actual dels problemes de salut mental, drogodependències i conductes addictives i sobre els recursos disponibles per a la prevenció i atenció en cada àrea de salut.

Una altra de les recomanacions més recolzada demana a la Generalitat més visibilitat davant els problemes de salut mental, a través de campanyes d’informació i sensibilització en mitjans de comunicació per a donar a conèixer els recursos disponibles.

Els ciutadans i ciutadanes a més han destacat en les seves votacions la necessitat de realitzar un pla de redistribució i ampliació dels recursos disponibles en matèria de salut mental.

També s’aconsella que des de l’àmbit educatiu es garanteixin els drets fonamentals de les persones a ser orientades perquè sàpiguen expressar-se i gestionar les seves emocions i la implantació d’una programació impartida per persones professionals i especialitzades en el sector. En aquest sentit, moltes de les recomanacions fan èmfasis a emprar l’educació/formació en l’àmbit educatiu com a mesura per a prevenir i gestionar les malalties mentals.

Altres propostes molt valorades posen l’accent principalment en la formació dels professionals d’atenció primària per a la identificació i el tractament dels trastorns conductuals i dotar de més recursos i d’un psicòleg clínic als centres.

Convenció ciutadana sobre salut mental

La convenció, organitzada pel Comissionat de la Presidència de la Generalitat per a Pla valencià d’acció per a la salut mental, s’ha desenvolupat en quatre sessions de treball, que es van iniciar el mes de març, en les quals s’han realitzat trobades amb malalts, familiars i experts en salut mental. A més, ha comptat amb la participació institucional de la Generalitat i les universitats de la Comunitat valenciana.

En la quarta jornada de treball s’han concretat i validat les nombroses recomanacions elaborades per tots els implicats, que seran avaluades tècnicament, i serviran per a iniciar les taules de treball que redactin el futur Pla d’acció de la salut mental a la Comunitat Valenciana.

Sessions de treball

En les dues primeres jornades, que es van realitzar a la Universitat de València i a la Universitat Jaume I de Castelló, els membres van poder escoltar tant experts en primera persona com a professionals vinculats a la salut mental.

L’objectiu era conèixer quina idea hi ha en l’imaginari col·lectiu sobre conceptes com la salut mental, el trastorn mental i el malestar emocional. Es van identificar la depressió, l’ansietat, l’estrès, les drogodependències, els trastorns de l’alimentació, l’addicció al joc i addiccions a les xarxes socials, com els trastorns mentals més habituals en la Comunitat Valenciana i les seves possibles causes. A més, es van escoltar testimoniatges en primera persona sobre conductes suïcides i trastorn mental greu.

D’altra banda, en la segona sessió es van tractar l’atenció i els recursos existents en matèria de salut mental, amb especial esment a la part corresponent a les conductes addictives i es va tractar el tema de la prevenció i promoció de la salut mental.

Els punts febles que es van detectar van ser l’estigmatització i discriminació que sofria aquest col·lectiu, la falta de recursos humans, de campanyes de conscienciació i sensibilització com a estímul per a manifestar la salut mental i de recursos en matèria de prevenció, a més de la burocràcia i temps d’espera.

Entre els punts forts, per contra, destacaven el dret a la sanitat pública i tractament psiquiàtric, l’existència de l’estructura sanitària, la xarxa d’associacions i programes existents, la voluntat per a garantir les condicions necessàries per a gaudir d’una bona salut mental i el desenvolupament de la convenció ciutadana sobre salut mental.

La tercera sessió, que es va celebrar en la Universitat d’Alacant, es va centrar en l’elaboració de les recomanacions enteses com a propostes de canvi clarament fonamentades o una demanda d’acció política.

Es va realitzar un exercici de construcció col·lectiva i posterior anàlisi del proposat per diferents grups. Moltes de les recomanacions proposades anaven en la línia d’intervenir i emprar l’educació com a eix transversal per a prevenir i promocionar els problemes de salut mental. Amb aquest esborrany inicial de recomanacions, s’ha treballat en l’última sessió on s’han perfilat, millorat i ampliat les recomanacions proposades.

El Comissionat de la Presidència de la Generalitat per a Pla valencià d’acció per a la salut mental ha destacat que el procés deliberatiu emprat per a aconseguir aquestes propostes demostra la implicació, capacitat i compromís de la ciutadania quan se li donen les eines i espais necessaris perquè puguin contribuir al desenvolupament de les polítiques públiques.

Deixar resposta

Per favor, escriu el teu comentari!
Per favor, escriu el teu nom ací