Ruiz: “gràcies a la rapidesa de l’equip d’Arqueoantro les famílies podran tancar molt prompte la seua ferida”
La Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Castelló, dirigida per Verònica Ruiz, va començar el matí del dimarts 20 de novembre els primers treballs d’exhumació i identificació de cossos de represaliats pel franquisme a Castelló i que es troben a la fosa comuna. En concret, es va iniciar la primera fase de les obres al quadre civil del cementiri de Sant Josep de Castelló. Uns pocs dies després els treballs han donat els seus primers fruits.
Actualitat Diària
L’equip d’arqueòlegs de l’Associació Científica Arqueoantro, que també ha realitzat les exhumacions de les fosses de Paterna, ha finalitzat ja els treballs d’excavació i exhumació de la primera intervenció prevista, que ha tingut lloc a la fosa 1-8 (fila 1, sepultura 8), on es buscaven les restes de Rafael Prades Trueba, afusellat el 21 d’agost de 1939.
Els treballs de cerca d’aquest represaliat han tret a la llum fins a 5 cossos. Els dos primers es van trobar en caixes de reducció, per la qual cosa s’entén que aquestes restes van poder ser traslladades, ja durant la democràcia, des de la zona del Civil Baix. A continuació, s’han trobat dos cossos més que, en principi i a falta de confirmació per l’ADN, podrien pertànyer a Vicent Colom, la família del qual ja havia fet la petició d’exhumació, i a Enrique Devís, la neboda del qual ha acudit al mateix cementiri en ser localitzada pel Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló. L’últim dels cossos trobats pertanyeria, presumiblement, a Rafael Prades, en les restes del qual es veuen mostres evidents del tir de gràcia.
Ara, l’equip humà d’Arqueoantro, dirigit per l’arqueòleg Miguel Mezquida, han començat ja els treballs d’excavació de la segona fosa prevista, la 4-27 (fila 4, sepultura 27), on busquen les restes d’Eduardo Ferreres. Segons Mezquida, “ja tenim molt avançada l’excavació d’aquesta segona fosa i és molt probable que demà dilluns comencem a traure a la llum les primeres evidències d’ossos humans”. Per últim, i previsiblement a finals de la setmana pròxima, “podrem escometre els treballs d’excavació de la tercera i última fosa, la 11-11 (fila 11, sepultura 11), on buscarem les restes de José Monfort”.
Cal remarcar que, una vegada s’han exhumat cadascun dels cossos, les restes són analitzades i comparades amb l’ADN dels familiars a la Universitat Complutense de Madrid per tal de certificar de manera científica la seua identitat. Mezquida explica que “enviem a Madrid una mostra òptima d’os, normalment un queixal, que es compara amb les mostres de saliva que s’han pres als familiars”. A més, l’arqueòleg conta que “no només agafem mostres de saliva als familiars directament emparentats amb les restes que busquem, sinó també a familiars que ja s’han mostrat interessats en aquestes exhumacions i que realitzarem en altres fases a partir de 2019”.
La regidora de Cultura, responsable de l’inici d’aquestes exhumacions, s’ha mostrat molt satisfeta per “l’eficàcia i l’eficiència de l’equip d’Arqueoantro. Gràcies a la seua rapidesa en localitzar les restes dels represaliats, les famílies podran tancar molt prompte una ferida que fa massa anys que està oberta. Amb la identificació final d’aquestes restes, estarem complint amb un deure moral, humà i democràtic”.
Ruiz ha recordat que“som el primer ajuntament valencià que ho fem amb recursos propis perquè és de justícia recuperar als que van ser assassinats lluny del camp de batalla, sordament, per no renunciar mai a la seua dignitat i a la seua llibertat”.
La titular de Cultura també ha manifestat que “des de la nostra àrea treballem cada dia per reparar la memòria de les víctimes del franquisme i les ferides dels seus familiars, tot complint amb el manament democràtic que és la Llei de Memòria Històrica. I amb aquesta línia de treball, en aquesta legislatura, vam aconseguir obrir a tota la ciutadania el refugi antiaeri de la guerra civil de la plaça Tetuan, hem aconseguit ser el primer ajuntament valencià en sufragar els treballs d’exhumació dels assassinats pel franquisme i aconseguirem retirar la creu de la vergonya, la Creu dels Caiguts, que com ha certificat el Comité d’Experts de la Conselleria de Justícia és encara hui un símbol de l’exaltació de la dictadura de Franco”.
Per últim, la regidora ha volgut agrair la visita i les paraules que la ministra de Justícia, Dolores Delgado, va realitzar ahir i que va posar en valor la iniciativa de la Regidoria de Cultura, encapçalada per Verònica Ruiz, en afirmar que es tracta d’un acte “de decència, de solvència democràtica, de llibertat, de passat i de futur” i que “no és una qüestió d’ideologia, sinó de dignitat”.
