La iniciativa ha nascut amb l’objectiu de reivindicar la visibilització i també les noves necessitats dels adults autistes
La secretaria de la nova associació ADULT-EA, Aurora del Alcázar mostra un gran sentiment quan parla de les persones autistes: “Aquestes persones són molt especials: honestes, amb una gran capacitat per a la concentració, puntuals, respectuosos…volen aconseguir que el món funcione millor”. Aquestes són paraules que Alcázar dedica a totes aquestes persones per poder acabar amb “l’estigmatització del col·lectiu”. Arnau Llop, president de l’associació i fill d’Alcázar, va ser diagnosticat als vuit anys amb el síndrome d’Asperger dins de l’espectre autista. Amb tot, es mostra decidit a lluitar pels seus drets i reivindica una vida independent, i també: “Necessitem que la gent fos conscient de que podem treballar perfectament sempre i quan el treball s’adapte a les nostres necessitats”, explica Llop.
Tàrsila Galdón/Actualitat Diària
Vila-real ha sigut testimoni del naixement d’una nova associació anomenada ADULT-EA. Aquesta associació lluita pels drets dels autistes una volta s’hi han fet més majors. L’objectiu de l’associació es mostra clara: “Ens dediquem a la formació, informació i divulgació”, explica la seua secretària. Alcázar matisa que el seu fill ara té una sèrie d’interessos i necessitats que quan era més menut no en tenia.
Arnau Llop pren la paraula i explica que necessitaria una assistent social que l’ajudara en el seu dia a dia i en les tasques domèstiques. “Tenim dificultats en les capacitats executives, llavors necessitaríem eixa ajuda”, continúa LLop. Per altra banda, Alcázar lamenta que no hi ha gaire implicació per part de les institucions i manifesta la necessitat que té Llop i moltes altres persones de tindre una vida més autònoma lluny de la llar familiar
“L’ideal seria una vivenda compartida on puga viure amb un company o amic amb certa consciència social”, incideix Alcázar. La secretària d’ADULT-EA també matisa que cada persona té les seues característiques i que cap persona és igual: “Arnau té les seues i quan parlem d’autisme sempre hem de parlar des del respecte i des de l’acceptació de la persona”, reivindica Alcázar.
La reivindicació des de la nova associació de Vila-real és clara: una persona de suport que suplisca totes aquelles necessitats que “Arnau no les pot fer assoles però sí pot tenint una persona al seu costat”, conclou amb un somriure la secretària d’ADULT-EA. “Ell pot arribar a tindre eixa autonomia: viure assoles en el seu pis i amb una vida pròpia”, es mostra esperançada Alcàzar.
Alcázar menciona el decret de l’any 2017 al Consell, concretament en el títol III capítol III i secció primera, on s’aborda la prestació econòmica d’assistència personal per a l’autonomia de les persones. L’objectiu d’aquest decret és contribuir la contractació d’una assistent personal durant un cert nombre d’hores, però “la implicació de l’Administració és realment nul·la”, conclou Alcázar i es mostra d’acord el president de l’associació.
Amb tot, des de diverses associacions han aconseguit pressionar a l’Ajuntament de Vila-real per tal d’afavorir la inserció laboral de 7 o 8 persones al poble durant un any: “L’Ajuntament va tirar endavant la iniciativa a través d’una taula de responsabilitat corporativa”, explica Alcázar. Llop es mostra orgullós: “estic treballant a l’Agència de lectura de Vila-real i jo estic ahi netejant llibres, classificant-los, utilitzant la base de dades…”.
Alcázar espera que “continúe, que no siga un projecte aïllat, volem que hi hagi continuïtat en el tema laboral”, i prossegueix: “Aquesta iniciativa li suposa a Arnau tindre una visió de satisfacció perquè està realitzant un treball que està reconegut socialment”.
La secretària d’ADULT-EA opina que aquest fet és realment important, ja que “ells no poden tindre una autonomia sense uns ingresos mensuals, la qual cosa necessita una inclusió sociolaboral”. Llop assegura que ell és capaç d’aportar el seu gra de sorra a la societat en la que viu, i matisa: “sols necessita ajuda”.
La conversa pren un punt molt més personal i Alcàzar aborda com de complicat és encarregar-se d’una persona les 24 hores al dia els 365 dies a l’any: “això provoca que tinguem que aparcar el nostre projecte vital”, mostra amb les mans en l’aire Aurora Alcázar. Ella confessa que abans havia sigut funcionària, i ara, que està jubilada, no pot gaudir d’eixa nova etapa de la seua vida.
“Com a feminista també ho reivindique perquè em pareix una qüestió demencial que les dones sempre ens tinguem que encarregar de les cures”, es lamenta Alcázar. Com a última de les seues reivindicacions, Aurora Alcázar manifesta la necessitat dels professionals de formar-se: “els sanitaris, els treballadors socials, els cossos de seguretat de l’Estat…han de saber les característiques d’aquestes persones per saber tractar-los, perquè no ho saben”, assegura Aurora Alcázar.
La conversa, reivindicació i també la vàlvula d’escapatòria conclou amb un últim comentari que Alcàzar dirigeix a totes les famílies que se n’assabenten que el seu fill és autista: “no és roin tindre’n un, sols diferent”.
