Els nous recursos, finançats també pel fons FEDER, seran utilitzats en diferents àmbits de recerca com la bioquímica vegetal o la biomedicina
Actualitat Diària
La Universitat Jaume I (UJI) continua modernitzant els seus equipaments d’investigació científica i l’última adquisició arribada al Servei Central d’Instrumentació Científica, gràcies al cofinançament de la Generalitat Valenciana i els fons FEDER en la seua convocatòria de 2018, són dos espectròmetres de masses que serviran per a estudiar la influència del canvi climàtic en l’agricultura. Tanmateix, aquesta infraestructura promoguda des del Grup d’investigació en Ecofisiologia i Biotecnologia del Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural serà empleada per altres àmbits de recerca com ara la biomedicina, la química ambiental, la medicina forense o la bioquímica.
Aquests aparells d’espectrometria de masses recentment arribats a l’UJI s’han adquirit a l’empara del projecte ‘Biologia de sistemes agrícoles en el context del canvi climàtic’, l’investigador responsable del qual és el professor Vicent Arbona. Aquesta iniciativa va rebre un pressupost de 960.663,34 euros de subvencions de la Generalitat Valenciana per a infraestructures i equipament d’I+D+i, amb cofinançament per la Unió Europea a través del programa operatiu del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) de la Comunitat Valenciana 2014-2020. En concret, han costat 817.000 euros. En aquesta convocatòria l’UJI va aconseguir quasi dos milions d’euros per a equipament científic i tècnic.
El vicerector d’Investigació i Transferència, Jesús Lancis, assevera que la renovació d’aquest equipament científic és “absolutament necessària per a enfortir les capacitats de recerca dels diversos grups i instituts de l’UJI. De fet, permet realitzar experimentació avançada en els àmbits de coneixement de la ciència, la tecnologia i a salut, així com també desenvolupar capacitats i oferir nous serveis tecnològics a la societat de Castelló”.
El professor Vicent Arbona, del Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural de l’Escola Superior de Tecnologia i Ciències Experimentals (ESTCE), explica que els dos espectròmetres de masses, acoblats a tècniques de separació d’alta eficiència, serviran per a estudiar la influència del canvi climàtic en els cultius i el seu impacte en la producció i qualitat dels productes agraris. “Augmentaran la capacitat analítica d’UJI, tant de mostres líquides com gasoses. Aquests equipaments presenten noves capacitats, per exemple, poden separar mostres tres nivells: segons la solubilitat o volatilitat –cromatografia de gasos-, però també en funció de la massa de les molècules i del seu diàmetre, tot incorporant uns mòduls de mobilitat iònica”, subratlla.
Arbona comenta que l’escalfament global suposa no sols un canvi en les variables ambientals sinó l’alteració de les relacions entre els diferents organismes que poblen l’ecosistema agrari. “Trobem les especies cultivades, però també la fauna constituïda per plagues, depredadors i parasitoides, així com la microbiota composada per microorganismes patògens beneficiosos, tots interaccionant entre ells i amb l’ambient”, exposa el professor i investigador. Aquest equilibri es veurà afectat, empitjorant el desenvolupament dels cultius i la seua productivitat, fent-les més susceptibles a plagues i noves malalties, per tant, “és clau investigar cada part de l’ecosistema en relació amb el seu entorn físic i biològic i entendre quins són els mecanismes que controlen aquestes relacions. D’ací sorgeix el concepte de biologia de sistemes agraris i l’origen d’aquest projecte”, conclou el professor, també membre del Seminari Interdisciplinari d’Investigació en Canvi Climàtic de l’UJI.
Sinèrgies científiques
Aquest nou equipament “representa una oportunitat única per generar sinèrgies entre els grups d’investigació i aconseguir resultats molt potents i competitius que aporten solucions als desafiaments que afronta la societat en aquesta línia estratègica”, en paraules del vicerector Jesús Lancis. Entre aquests reptes es troba l’emergència climàtica, de fet, “un bon nombre d’investigadors i investigadores de departaments i instituts de recerca de la universitat Jaume I treballen en projectes dedicats a l’estudi dels impactes de l’escalfament global”, afegeix Lancis.
El projecte ‘Biologia de sistemes agrícoles en el context del canvi climàtic’, dirigit pel professor Arbona, implica l’adquisició de tecnologia per a l’anàlisi no destructiva de paràmetres de imatge hiperespectral –la qual servirà per a l’estudi de característiques bioquímiques de parts vegetatives i fruits- i d’un equip portàtil integrat per a paràmetres d’intercanvi gasós i de fluorescència de clorofil·les dedicat al comportament fisiològic dels cultius sotmesos a condicions ambientals adverses. A més a més, d’equips d’espectrometria de masses acoblats a sistemes de separació de mostres d’alta eficiència per a la caracterització metabolòmica de mostres vegetals i ambientals.
El Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural està composat per personal docent i investigador que treballa distintes línies d’investigació orientades a la reducció de l’impacte ambiental de l’agricultura i a la millora de la qualitat. La manera d’abordar aquest problema és múltiple i els grups utilitzen diverses plantes model, microorganismes i insectes i apliquen diferents aproximacions bioquímiques, de biologia molecular, i cromatogràfiques. S’estudia l’efecte dels diversos tipus d’estrès biòtic i abiòtic sobre la fisiologia, bioquímica, metabolòmica, genòmica i paràmetres de qualitat de les plantes. Actualment, els grups d’investigació que estan en funcionament són: Bioquímica i Biotecnologia, Ecofisiologia i Biotecnologia, Maneig Integrat de Plagues Agrícoles, Millora de la Qualitat Agroalimentària, Metabolic Integration and Cell Signaling i Crop Protection and Molecular Biology.
