La capital de la Plana tenia un ‘Pla B’ per a acollir els cossos en el Cementeri Nou i en el de San José
Les defuncions a la província de Castelló s’han elevat per damunt del 50% del que haguera sigut habitual en aquestes dates. No tots estan diagnosticats de Covid-19, però quasi tots són majors de 70 anys amb infeccions pulmonars. Aquestes dades duplicarien les xifres oficials. Amb tot, el coronavirus no s’ha acarnissat amb la província i municipis com Castelló no ha hagut de posar en marxa el seu ‘Pla B’ per a acollir els cossos en el Nou Cementeri i Sant José.
Esperanza Molina/ Actualitat Diària
La xifra real de decessos de Castelló durant els últims 15 dies està molt per damunt de les xifres oficials que ofereix la Conselleria de Sanitat sobre defuncions de Covid-19. Però conéixer les estadístiques reals resulta quasi impossible en aquests moments per diversos motius:
D’una banda, el Ministeri de Justícia, de qui depén el Registre Oficial, ha assenyalat a Castellón Información, que no disposa de les dades perquè no tots els municipis de la província tenen registre informatitzat i confirmats al registre central les defuncions registrades. Que possiblement poden tindre’ls més actualitzats quan passe Setmana Santa.
D’altra banda, crematoris i funeràries de la província, reconeixen que s’ha incrementat notablement el treball.
Un 50% de morts més que en anys anteriors
La situació, segons ha pogut contrastar Castellón Información després de consultar amb moltes d’aquestes entitats de la zona de Castelló i el seu entorn a la província és la següent: El nombre de defuncions és, almenys un 50% superior als que es produeixen en situacions normals i en comparació amb els mateixos mesos d’anys anteriors. Quasi tots els morts són majors de 70 anys i en el seu certificat de defunció figura com a causa una infecció pulmonar.
Però clar, només el 40% dels decessos està registrat com ‘coronavirus’, perquè se’ls ha realitzat prèviament el test del Covid-19 i van donar positiu, alguna cosa que no es pot confirmar al cent per cent amb l’altre 60%, perquè no se’ls ha realitzat la prova.
Les famílies poden triar entre enterrar o cremar als seus morts, però molts d’ells, sobretot els que es troben en zones i municipis més pròxims als crematoris, opten per la incineració. I la raó, comenten fonts autoritzades, és perquè hi ha famílies que temen no poder reutilitzar els nínxols o sepultures per a altres membres de la família si s’endurira la legislació per l’efecte del coronavirus.
En aquest sentit, tots els crematoris han incrementat també la seua activitat. Pràcticament tots funcionen diàriament i diverses vegades, fins a arribar al màxim del seu rendiment.
Més de 200 morts en 15 dies?
Les xifres que remenen són les següents: un dels crematoris, amb capacitat per a efectuar de 4 a 6 incineracions diàries, afirma que en una ‘temporada normal’, és a dir, habitualment i en anys anteriors, a penes es realitzaven de 4 a 6 cremacions a la setmana. En aquests moments, i des que es va aguditzar la crisi del Covid-19, el nombre de cremacions ha passat a ser de 4 a 5 diàries. En una línia semblant es troben els altres dos crematoris de la ciutat, amb una capacitat inferior quant a les seues condicions, però amb una intensitat que també tendeix a fregar el màxim diari, inclosos caps de setmana.
Si a això se li suma, que també hi ha famílies que opten per l’enterrament dels seus sers estimats, quantes defuncions s’estan produint realment i quantes són degudes al coronavirus?. En un càlcul que, com s’ha comentat anteriorment no es pot contrastar amb xifres oficials però que s’ajustarien a les xifres que reflecteixen cementeris i funeràries de la capital de la Plana i el seu entorn més pròxim, el nombre de defuncions, durant els últims 15 dies sobrepassarien amb escreix els 160 i fins i tot podrien rondar ja els 200 decessos, si no són més, i només una tercera part estaria registrada oficialment com Covid-19.
Comparativa amb els decessos de 2018 i 2019
Molt o poc? Per a poder fer aquesta valoració seria necessari també poder contrastar les xifres registrades en anys anteriors.
Segons les dades de l’INE del 2018, la capital de la Plana va registrar en 2018 un total de 1.369 defuncions, quasi 115 defuncions per mes, o cosa que és el mateix, entorn de 57 durant 15 dies. Molt per davall de les xifres actuals.
El mateix ocorre si es comparen les dades del padró de 2019 de Castelló, la xifra global del qual va ser de 1.441, o el que seria el mateix, 60 en un període de 15 dies… I encara podria ser més greu si es té en compte la distribució per edats quant al padró de l’any passat, on els morts amb més de 60 anys van ser 1.268 al llarg de tot l’any. Els morts majors de 60 anys en els 15 dies de l’any passat haurien sigut 53.
Realment no es poden mesclar ous amb caragols, però ara com ara és l’única manera si es fes a la idea del que de debò està passant i només amb dades relatives a la zona de la Plana. Els números no quadren.
Mesures funeràries excepcionals
En qualsevol cas, com a ningú se li escapa que les estadístiques oficials del coronavirus se centren sol i únicament a aquells casos amb tests positius realitzats abans de les defuncions, i que podria multiplicar-se molt el resultat real dels afectats per Covid-19, les mesures funeràries són excepcionals per a evitar els contagis.
D’antuvi, siga com siga el motiu de la defunció, els cossos han de ser recollits per personal especialitzat, degudament protegit, i ser introduïts en unes bosses grans, més fortes i resistents, que no puguen transpirar a l’exterior. No es realitzen autòpsies, ni altres activitats tanatories sobre el cadàver, per la qual cosa es descarten proves posteriors que puguen confirmar o no que haguera sigut portador del virus. Una vegada introduït el cos en el taüt, aquest es precinta i ja no pot tornar a obrir-se.
Les vetles són reduïdes a un màxim de tres persones, per descomptat amb el taüt tancat i precintat. I només un màxim de tres persones poden assistir a l’enterrament o al moment en què s’introdueix el fèretre en el forn crematori.
Les funeràries reclamen més mitjans de prevenció sanitària
Tal com s’ha assenyalat anteriorment, les persones que s’ocupen dels cossos, han de ser professionals dotats de protecció sanitària per a poder evitar qualsevol contagi.
En aquest sentit, algunes funeràries han reclamat a Castelló Informació que es faça ressò de les seues peticions: “Falten equips de prevenció. Indicava un dels responsables. “Nosaltres vam ser molt conseqüents amb la prevenció, però encara així estem al límit, les defuncions es continuen produint i ens quedarem sense material sanitari de protecció en molt poc temps”. “Necessitem, Epis, micos, màscares… i els necessitem ja”.
Castelló tenia un ‘Pla B’
El que té de bo tot aquest panorama, és que la mortaldat no ha arribat a la cruesa que s’ha generat en altres punts del territori nacional.
Del mal el menor, el número de morts no ha desbordat les previsions ni la capacitat de funeràries, almenys en el que afecta la capital de la Plana i els punts més pròxims. I pel que ha transcendit fins al moment, tampoc en els altres municipis, encara que en aquest cas no s’ha pogut contrastar tota la informació.
És cert que funeràries, crematoris i cementeris tenen més treball que mai, almenys en el present segle, però molts d’ells han assenyalat que tampoc han hagut de contractar personal auxiliar, i sobretot, que enterraments i incineracions es realitzen amb relativa normalitat sense que hagen de buscar-se llocs auxiliars on emmagatzemar els cossos a l’espera de la seua inhumació.
En la capital de la Plana, la plantilla ha sigut distribuïda en els dos cementeris, el Nou i el de San José. Aqueixa decisió es va prendre com una mesura de cautela, per si es produïen contagis en cadascun dels equips.
D’altra banda, les cambres frigorífiques són suficients per a albergar els fèretres en el cas que un dia es puguen produir més decessos, per a poder organitzar de manera adequada cremacions o enterraments.
Encara així, Castelló comptava també amb un ‘Pla B’, que de moment no ha sigut necessari. Consistia a habilitar totes les cambres frigorífiques del Nou Cementeri, però també les del Cementeri de San José. També s’havia realitzat un plantejament complementari per disposar d’una de les sales de funerals, per a guardar els fèretres a l’espera de poder inhumar-los, ja que disposen d’un aire condicionat que hauria refredat ràpidament la sala, per a mantindre-la a una temperatura adequada… “Però de moment, no hem hagut de recórrer al ‘Pla B’
La desolació de les famílies
L’altre aspecte de tota aquesta situació és la desolació de les famílies dels morts.
Segons comentaven des d’Ildum, el sofriment dels familiars no té mesura. “Ja és dur que muira un dels sers estimats, però el fet de no poder acompanyar-lo en els seus últims moments, de no poder acomiadar-ho, ni realitzar-li un funeral, d’estar recolzats amb altres amics, coneguts, familiars, és esquinçador”.
I no és només això, comentaven les mateixes fonts, “Imagina el que pot arribar a sentir una família, quan mor un familiar, que pot o no haver sigut de coronavirus, i que sempre pensa hauré tingut jo la culpa i ho hauré contagiat?.
Des d’aquest Crematori Funerària, ja s’ha programat una cerimònia per a quan acabe l’estat de confinament destinada a donar pau i consol als familiars. “Molts se senten terriblement sols, alguns amb sensació de culpabilitat. Uns altres pensen que el seu familiar no mereixia tal abandó, i tot que el que està ocorrent no és just”. “Morir, indicava, és part de la vida, però hi ha formes i maneres, i el duel serveix perquè els familiars se senten més abrigallats a l’hora de dir adéu. Han sigut ells els que ens els han demanats, que fem una cerimònia per a poder dir adéu i sentir-se reconfortats. I ho farem”.
