Actualitat Diària
LA UNIÓ de Llauradors i Ramaders ha demanat al Ministeri d’Agricultura, en el marc d’una reunió mantinguda recentment amb la Subdirecció General de Sanitat i Higiene Animal i Traçabilitat del MAPA sobre els canvis reglamentaris que regiran els pròxims programes d’erradicació de la tuberculosi bovina, que en els diagnòstics per a la tuberculosi bovina s’utilitzen aquells que siguen més fiables.
El Reglament Delegat 2020/689, que entra en vigor a l’abril de 2021 i previsiblement afectarà els programes d’erradicació a partir de 2022, equipara les proves de diagnòstic de intradermotuberculinització (IDTB) amb la gamma interferó que, fins ara, era complementària.
L’organització ha pogut conéixer que, segons el MAPA, la nova prova de gamma interferó que s’aplique com a prova de rutina seria diferent a l’actual i tindria la mateixa sensibilitat i especificitat que la IDTB. No obstant això, seran les Comunitats Autònomes les que prendran la decisió sobre el seu ús i les condicions per a això.
En aquest sentit, LA UNIÓ té serioses reserves respecte a la seua especificitat, responsable freqüent de falsos positius. En opinió de l’organització, fins i tot millorant la fiabilitat del gamma interferó, la IDTB hauria de tindre preferència absoluta en les proves de diagnòstic, ja que té un menor cost i permet la lectura de resultats en presència del ramader.
Per això, demana que el gamma interferó com a prova de rutina s’utilitze únicament a petició d’aquells ramaders per als quals puga suposar una millora respecte a la IDTB.
El problema ve des de lluny amb més de 250.000 sacrificis
“En nou anys s’han sacrificat 255.428 bovins per al control de la malaltia, segons els informes finals dels programes nacionals, amb resultats molt pobres i fins a vegades nuls, amb unes conseqüències sagnants per al sector”, asseguren des de l’organització. “Han de plantejar-se un canvi en la manera de treballar i comptar amb els ramaders en l’elaboració de plans d’erradicació”.
Així mateix, LA UNIÓ considera que no té sentit parlar d’erradicació quan ha quedat palesa que, davant una població de fauna salvatge que actua com reservori i amb un cens en augment, els ramats sanejats acaben infectant-se. De fet, creu que és important que la investigació vaja cap a una vacuna per a controlar la malaltia.
També considera necessari flexibilitzar la problemàtica de la qualificació sanitària i dels jònecs, als quals se’ls ha de poder realitzar una prova perquè es puguen vendre a engreixadors nets en cas que donen negatiu; alleujant així la principal problemàtica econòmica que causa el sanejament.
L’organització també sol·licita ajudes per a incrementar la bioseguretat en les explotacions, incorporar altres mecanismes com l’anàlisi i estudi de microbacteris ambientals, utilització del protocol d’al·lèrgics i plans de seguiment individualitzats per a explotacions reincidents i un increment de les indemnitzacions per sacrifici.
Igualment reclama la necessitat de coordinar els criteris i proves entre CCAA, la qual cosa es podria fer a través d’un comité assessor científic a nivell del MAPA per a homogeneïtzar proves, com es va fer amb la malaltia de Aujeszky.
