Actualitat Diària
LA UNIÓ de Llauradors denuncia que que els protocols per a exportar cítrics o caquis d’Espanya a tercers països són molt durs, fan molt complicat entrar a nous mercats i el cost de la gestió administrativa dels mateixos li suposa al sector un gran esforç econòmic a causa de les elevades exigències burocràtiques per a exportar. Per contra, els costos administratius i de control per a països tercers per l’enviament de les seues produccions a la Unió Europea és zero perquè la Comissió Europea no reclama reciprocitat a les exigències que sí que imposen als nostres productes.
És el cas del protocol amb el Perú on el seu Ministeri d’Agricultura i Reg (Minagri) acaba d’aprovar els requisits fitosanitaris necessaris per a l’inici de la importació en fresc de mandarina, taronja i caqui d’origen espanyol. El propi Ministeri d’Agricultura d’Espanya (MAPA) qualifica de “molt important” el protocol d’exportació, ja que el Perú pot ser la porta per a l’exportació d’altres productes i altres països de la regió.
El MAPA explica que els requisits tècnics fitosanitaris s’han acordat després de les corresponents missions i intercanvi d’informació entre tots dos països amb el propòsit de minimitzar els riscos d’ingrés de plagues de quarentena al Perú. Detalla que els enviaments que es realitzen han de comptar amb el permís fitosanitari emés pel Servei Nacional de Sanitat Agrària (Senasa), obtingut per l’importador o interessat, previ a la certificació i embarque al país d’origen. A més, els productes hauran de provindre de llocs de producció i plantes d’empaquetat autoritzades pel MAPA i haver sigut sotmeses a tractament de fred, segons els protocols acordats. L’importador, d’altra banda, haurà d’entregar el document de calibratge i localització de sensors de temperatura, així com la data d’inici de tractament, registre de temperatures i període d’exposició, segons Agricultura.
En la pràctica, segons denuncia LA UNIÓ, el protocol d’exportació de cítrics i caquis espanyols al Perú està replet d’exigències i clàusules complicades de complir i moltes exigències burocràtiques, per la qual cosa l’organització augura poc èxit pese a l’optimisme del MAPA. Serà molt car enviar els nostres productes allí i, segons estima l’organització, el cost serà d’entre 9 i 11 cèntims per quilo exportat.
Es posa de manifest de nou les dificultats evidents perquè els nostres cítrics i caquis conquisten nous mercats diferents als ja coneguts de l’àmbit de la Unió Europea. No resulta estrany per tant que per exemple el 94% de les nostres exportacions citrícoles es quede a Europa. Per a exportar a països com els EUA, la Xina, el Japó, Corea del Sud o Austràlia se’ns imposa un protocol específic sever que actua com a barrera i que segons l’estudi de LA UNIÓ encareix els enviaments de mitjana en 0,09 €/kg en assumir costos de referenciació de camps, desplaçament pre-auditoria, desplaçament d’inspectors, assistència de traductor, tractament en fred, gestió addicional al procés fitosanitari en magatzem, inspecció in situ, enviament de documentació i desplaçament al Lloc d’Inspecció Fronterer (PIF) per a agrupació d’inspecció. En el segment dels protocols més severs es troben els del Japó i Mèxic on és pràcticament un miracle exportar alguna quantitat de cítrics. En 2019 només consten -d’acord amb les dades de Datacomex- 7 tones al Japó i cap a Mèxic. No seria d’estranyar que passara el mateix amb el protocol d’exportació al Perú.
Cal indicar a més que la producció agrícola a la UE està subjecta a controls fitosanitaris estrictes i comparats amb altres països tenim nivells molt avançats de control de residus i mesures ambientals, a més de que el nostre grau de respecte als drets humans està garantit. “No s’entén com tercers països ens exigisquen uns protocols d’exportació tan rigorosos i que després no existisca reciprocitat per part de les autoritats comunitàries que són molt laxes”, denuncia Carles Peris, secretari general de LA UNIÓ.
Peris afirma que per a exportar a la Unió Europea els països tercers negocien amb Brussel·les i per a exportar des de la UE a tercers països es fa mitjançant negociació de país a país i producte a producte amb protocols específics. Aquest últim aspecte demostra, a tenor de les dades abans esmentades, que el Govern d’Espanya i els seus Ministeris competents no “fan bé els deures a l’hora de negociar les nostres exportacions”. En aquesta línia, LA UNIÓ proposa que en les negociacions per a l’exportació dels països de la UE es tinga en compte l’interés comunitari i no exclusivament l’individual per a no quedar en una posició desfavorida en les negociacions bilaterals dels protocols.
