Actualitat Diària
L’estudi elaborat pel catedràtic Andreu Casero destaca el protagonisme de la televisió durant la crisi per coronavirus i mostra noves dinàmiques de consum informatiu rellevants per al sistema mediàtic i la seua incidència democràtica
Una investigació liderada pel catedràtic de Periodisme Andreu Casero Ripollés del Departament de Ciències de la Comunicació de la Universitat Jaume I (UJI) revela que la pandèmia provocada per la Covid-19 afavoreix la reconnexió de les audiències amb els mitjans de comunicació tradicionals, especialment, la televisió. Les conclusions de l’estudi s’acaben de publicar en accés obert a la revista El Profesional de la Información.
L’objectiu del treball d’Andreu Casero, també degà de la Facultat de Ciències Humanes i Socials de l’UJI, ha estat analitzar la influència del nou coronavirus en el consum de notícies, la credibilitat atorgada per la ciutadania als mitjans de comunicació i la seua capacitat per a detectar informacions falses. «Les notícies han esdevingut un recurs molt valuós per a la ciutadania des de l’inici d’aquesta crisi sanitària; en conseqüència, analitzar les dinàmiques de consum informatiu resulta altament rellevant tant per la seua capacitat de transformar el sistema mediàtic com per la seua incidència democràtica», argumenta Casero, responsable del grup de recerca Periodisme, Comunicació i Poder.
El resultats d’aquesta investigació han demostrat que en situacions crítiques d’alta complexitat i risc per a la vida humana, com és el cas de l’actual coronavirus, les audiències situen la recerca d’informació i el seguiment de notícies com a activitat clau. «La Covid-19 va incrementar un 34% el consum de notícies, mentre que el 92% d’adults dels Estats Units d’Amèrica (EUA) enquestats va accedir freqüentment a notícies sobre la pandèmia», exposa Casero, qui ha desenvolupat una anàlisi exploratòria a partir de dades secundàries de les enquestes online del Pew Research Center’s American Trends Panel nord-americà, tot comparant xifres d’abans i després del brot d’aquest virus.
Protagonisme de la televisió
Les xifres analitzades pel catedràtic de Periodisme de l’UJI mostren que la televisió, tant en obert com per cable, va aconseguir els percentatges més elevats de consum freqüent de notícies dins el conjunt de mitjans, arribant-hi al 96%. «Les notícies nocturnes en obert van registrar un increment mitjà d’audiència del 42% respecte al mateix període d’un any abans. Per la seua banda, les informacions per cable van guanyar un 92% en relació amb principis de 2020», segons s’argumenta en la publicació científica.
L’augment extraordinari del consum de mitjans de comunicació tradicionals i la valoració positiva de la cobertura periodística de la Covid-19 en termes de credibilitat impliquen, per a Andreu Casero, «un reconeixement del periodisme com una instància essencial en les societats del segle XXI i reafirmen l’elevada rellevància social del sistema de mitjans en el nostre món en moments crítics».
Capacitat de detecció de ‘fake news’
La capacitat de la ciutadania per a detectar notícies que semblen inventades va créixer durant el brot del nou coronavirus. En concret, es va incrementar un 12%. Andreu Casero explica que abans de la crisi sanitària un 35% dels estatunidencs afirmava haver vist aquest tipus d’informacions conegudes com fake news. En canvi, després de l’inici de la declaració de l’estat d’emergència, aquesta xifra va ascendir al 47% de la població.
«Això implica que quasi la meitat dels ciutadans va trobar notícies falses sobre la pandèmia, la qual cosa indica l’increment de la desinformació percebut per la societat coincidint amb la COVID-19», subratlla el catedràtic a l’article d’El Profesional de la Información, un treball sorgit dels projectes de recerca finançats per l’Agència Espanyola d’Investigació del Govern d’Espanya, en concret, pel Pla Nacional d’I+D+i (CSO2017-88620-P) i pel Pla de Promoció de la Investigació 2017 de l’UJI (UJI-B2017-5).
Els resultats d’aquest treball, a més a més, suggereixen l’emergència d’importants novetats, com ara el ressorgiment del protagonisme dels mitjans tradicionals, especialment de la televisió, com també la reconnexió a les notícies dels ciutadans més allunyats de la informació. D’aquesta manera, en opinió del catedràtic de Periodisme de l’UJI, «s’hi han reduït, en part, les desigualtats existents quant a consum de notícies entre diversos sectors de la societat, un fet que genera potencials beneficis per a la democràcia en termes d’igualtat i accessibilitat en relació als assumptes públics», argumenta.
Les respostes de la investigació social
Com a degà de la Facultat de Ciències Humanes i Socials, Andreu Casero també reivindica la investigació realitzada en l’àmbit de les Ciències Socials, juntament amb la recerca medicosanitària, com una branca del coneixement que pot respondre als reptes de la societat en un moment tan excepcional com l’actual provocat per la Covid-19.
Andreu Casero Ripollés és catedràtic de Periodisme al Departament de Ciències de la Comunicació de l’UJI, director del grup de recerca Periodisme, Comunicació i Poder i degà de la Facultat de Ciències Humanes i Socials. És llicenciat per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctor per la Universitat Pompeu Fabra, alhora que membre de l’Institut d’Estudis Catalans. Ha sigut investigador visitant en les universitats de Columbia (EUA) i Westminster (Regne Unit), entre altres. Treballa sobre les transformacions de la comunicació política i del periodisme digital. Ha publicat en revistes com ara Information, Communication & Society, International Journal of Press/Politics, American Behavioral Scientist o International Journal of Communication.
