Actualitat Diària
La Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu ha acceptat la donació del fons documental i bibliogràfic de Rafael Ventura Melià (Riola, 1948 – València, 2020), escriptor i periodista valencià.
La donació, els tràmits de la qual es van iniciar abans de la seua defunció, està formada per una col·lecció de llibres dedicats, cartes i fotos personals, resultat de la correspondència i intercanvis amb amics i intel·lectuals valencians, manuscrits i mecanoscrits de les seues obres, tant de les publicades com de les que estan encara inèdites, algunes subjectes a clàusules de resguard per raons de respecte o literàries.
Entre els manuscrits i edicions valuoses podem destacar la primera edició de ‘Le cimentiere marin’ de Paul Valery, dedicat amb una foto a Seta, i el mecanoscrit de Blasco Ibáñez guionista amb tots els seus guions originals i una introducció.
Per exprés desig del donant, en el cas dels diaris i dels llibres inacabats, s’ha de deixar passar 20 anys per a poder ser consultats i 20 per a ser editats. Quant a les fotografies d’amics o familiars que no són personatges públics, hauran de transcórrer 20 anys per a consultar-les.
Ventura Melià es va iniciar en el periodisme com a col·laborador de les revistes ‘Albatros’ (1964) i ‘Gorg’ (1971), més tard va formar part de la redacció de la revista ‘Valencia Semanal’ i finalment en ‘Levante-EMV’, primer com a col·laborador i després com a redactor en la secció de Cultura, en què es va especialitzar en cine i literatura. També va treballar en la Cadena SER de presentador en el programa ‘Que no lo sepa nadie’.
A més de la novel·la proustiana ‘Àmbit perdurable’, va publicar dues novel·les més, ‘Atzucac’ (1972) i ‘La darrera tornada’ (1974). També els poemaris ‘Corrents de fons’ (1976), ‘Senyals de vida’ (1980) i ‘Igual vol dir Itàlia’ (1982).
