Actualitat Diària
L’Institut Valencià de Cultura ha presentat aquest dimarts l’estrena absoluta de la comèdia ‘Família normal’, escrita per Núria Vizcarro, dirigida per Pau Pons i produïda per la companyia L’Horta Teatre.
A la roda de premsa han assistit el coordinador de l’IVC a Castelló, Alfonso Ribes; l’autora del text, Núria Vizcarro; la directora, Pau Pons, i el director de L’Horta Teatre, Alfred Picó.
L’estrena absoluta d’aquesta obra serà els dies 21 i 22 de novembre al Teatre Principal de Castelló, i després es representarà a l’Arniches d’Alacant el dia 27 de novembre.
Alfonso Ribes ha subratllat la necessitat de “reconéixer els autors i autores de les arts escèniques valencianes i, més concretament, de l’escena castellonenca”. Per això, ha afegit: “No hi ha dubte que el Teatre Principal de Castelló havia de ser l’espai on es programara per primera vegada l’obra ‘Família normal’, i des del primer moment depositem la nostra plena confiança en aquest projecte”.
A més, el coordinador de l’IVC a Castelló ha destacat la trajectòria de l’autora, reconeguda amb el Premi de Teatre Castelló a Escena 2012 i el Premi Millor Espectacle 2018 en la Mostra de Teatre de Barcelona, a més d’haver resultat finalista en els Premis Max 2019.
Les actrius Verònica Andrés, Rosanna Espinós i Laura Pellicer són les encarregades d’interpretar sobre l’escenari aquesta comèdia, que se sosté en diàlegs ràpids i àcids, però en la qual afloren reflexions sobre importants preocupacions contemporànies. ‘Família normal’ ens parla sobre la tolerància i l’acceptació dels canvis generacions en el si del nucli familiar, i de com els més joves són hereus i responsables d’una tradició que senten que han de mantindre.
Tres generacions d’una família atrapades en els trastos vells d’una casa de poble. Un pare que perviu en les tassetes de café, una mare que no acaba d’anar-se’n, unes germanes que no s’entenen, i una filla perduda. En ‘Família normal’ veiem com tres dones de generacions distintes -la mare, la filla i la tia-, i amb maneres diverses de veure la vida, s’enfronten al seu passat i al seu futur a través dels objectes i els records que habiten la casa familiar, que ara han de vendre.
La perspectiva de perdre l’únic llegat familiar que els queda serveix com a fil conductor d’aquesta comèdia en què uns personatges excessius, però molt humans, protagonitzen situacions imprevisibles, hilarants i alhora tendres. En un pla més metafòric, l’obra tracta també de reivindicar, des d’una perspectiva actual, la nostra herència més genuïna: la d’una societat, la valenciana, que ha sigut venuda al turisme, a les grans superfícies i a la gentrificació durant les últimes dècades.
Sobre el text, Núria Vizcarro ha reconegut que ‘Família normal’ ha sigut “un repte com a dramaturga, es tractava d’escriure una comèdia que reflectira tant els conflictes generacionals, com els familiars i alhora que parlara d’una família concreta que podrien ser totes. Se’m plantejava com una proposta de creació pròpia que també tenia molt d’exercici d’estil en la manera de fer i de dir.”
Els jocs del llenguatge i la utilització d’expressions col·loquials per part dels personatges són una de les claus sobre les quals es construeixen les hilarants situacions d’aquesta comèdia. “Hem buscat les diferents maneres de parlar de cada un dels personatges, el registre i vocabulari propi de cada una de les generacions i tipus de dona, però no solament com parlen, sinó de què parlen”, ha detallat la dramaturga castellonenca.
Núria Vizcarro també ha celebrat: “Treballar amb Pau Pons i amb tot l’equip ha sigut un regal; hem anat construint la història, teixint aquests personatges i articulant les seues peculiaritats, des dels moments inicials de creació davant de l’ordinador fins als assajos, adaptant i ajustant cada paraula per a cada actriu.”
Aquesta és la primera peça teatral per a adults que dirigeix en solitari Pau Pons per a la companyia L’Horta Teatre. La directora i dramaturga ha explicat: “Hi ha una certa connexió entre ‘Família normal’ i ‘Horta’, la meua anterior producció per a la companyia valenciana. En les dues hi ha la voluntat de parlar de l’espai de la memòria i de la nostra pròpia tradició com a valencians. Partim d’objectes i detalls locals per a parlar en termes universals sobre la identitat de les persones i el seu sentiment de pertinença a un lloc, i sobre com la globalització i el mode de vida superficial i ràpid que portem ens allunya de la nostra memòria col·lectiva sense adonar-nos-en.”
Pau Pons ha detallat: “En una primera lectura, l’obra reflecteix conflictes generacionals i personals entre els personatges. Però, a un nivell més profund, la pregunta que sorgeix és com podem reconciliar l’evolució de la humanitat amb la preservació de la nostra memòria com a poble.”
Alfred Picó, director de L’Horta Teatre, ha apuntat que per a la companyia “aquest espectacle suposa reprendre i consolidar el camí de suport a la creació valenciana.” I ha afegit: “Hem volgut presentar aquesta obra de manera inversa a l’habitual; volíem estrenar-la a Castelló en deferència al lloc d’origen de l’autora del text. Després la presentarem a Alacant i, després d’una minigira per diverses poblacions valencianes, a mitjan gener la presentarem al Teatre Micalet de València.”
