Actualitat Diària
Un projecte d’investigació desenvolupat entre la Denominació d’Origen Utiel-Requena i el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), a través del Centre d’Investigacions sobre Desertificació (CIDE, CSIC – Universitat de València – Generalitat Valenciana), tracta d’aconseguir clons més resilients i amb millors aptituds enològiques de la varietat de raïm negre Bobal. D’aquesta manera, es pretén contribuir a augmentar la competitivitat del sector vitivinícola valencià, en un context de canvi climàtic.
El projecte ValoraBobal, que es desenvoluparà fins a 2028 gràcies a un contracte d’I+D+i, està coordinat per Diego S. Intrigliolo Molina, investigador científic del CSIC en el grup Aigua i Cultius del CIDE. La participació del CSIC consisteix en la selecció dels diferents biotips sobre la base d’un estudi agronòmic i la realització dels respectius estudis genètics i fitopatològics. Actualment, se segueix avant amb l’avaluació agronòmica dels biotips en una parcel·la localitzada a Utiel-Requena propietat de la Fundació Lucio Gil de Fagoaga i gestionada pel CSIC a través d’un protocol general d’actuació establit amb aquesta entitat local.
En la investigació, s’està realitzant una selecció clonal-sanitària sobre la varietat Bobal destinada a l’obtenció i certificació de material vegetal amb millors aptituds enològiques i amb un bon equilibri producció-qualitat del raïm en condicions de disponibilitat limitada d’aigua, bé siga en secà o sota reg deficitari sostenible. Per a això, s’identificaran clons que tinguen un correcte desenvolupament en les condicions climàtiques locals. Es buscaran a més clons capaços de proporcionar en verema baies amb una adequada acidesa i pH del most, així com una òptima relació sòlids solubles totals/polifenols totals.
Com a criteri secundari, se seleccionaran variants somàtiques (accessions) capaces de mantindre un bon rendiment en condicions de secà extrem amb la finalitat de proporcionar clons del raïm negre Bobal més ben adaptats a la sequera i amb major resiliència davant les condicions de canvi climàtic que s’esperen per a l’est de la península ibèrica, menys precipitacions i temperatures més elevades (Intergovernmental Panell on Climate Change. IPCC. 2014).
Fases del projecte
La primera fase de prospecció i avaluació de material vegetal s’ha desenvolupat entre 2018 i 2019, gràcies a la qual s’ha obtingut una zonificació amb les característiques genètiques (biodiversitat varietal), agronòmiques, enològiques, sanitàries i el posicionament del material vegetal preseleccionat i de les diferents zones de cultiu identificades amb els seus respectius caràcters singulars.
En la segona fase, a dur a terme entre 2020 i 2024, tot el material preseleccionat s’establirà en una mateixa vinya experimental que permetrà avaluar de manera fefaent i robusta el material vegetal. A més, gràcies a una col·laboració amb l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries (IVIA), s’assegurarà que el material triat està lliure de virus descartant el possible material infectat. En finalitzar aquesta fase s’identificaran ja els possibles clons que podrien ser utilitzats en fase de prova per viticultors col·laboradors.
Finalment, en la tercera fase, que tindrà lloc durant el període 2023 – 2028, els clons preseleccionats seran avaluats durant tres anys en diferents condicions edafoclimàtiques, sota condicions de secà i reg deficitari i empeltats sobre diferents portaempelts.
En finalitzar el projecte, al desembre de 2028, es pretén aconseguir almenys huit clons diferents correctament registrats i disponibles per als viticultors. Així mateix, es disposarà d’informació agronòmica per a recomanar als viticultors sobre la mena de clon i el portaempelt més adequat en funció de l’objectiu enològic, la disponibilitat de reg i les característiques del terroir o terrer, conjunt de factors que defineixen i descriuen la regió geogràfica on està emplaçat la vinya.
Desenvolupaments tecnològics o patents
El projecte busca seleccionar i posar a disposició dels viticultors nous clons de la varietat de raïm negre Bobal, però aquests clons no podran registrar-se, ja que no es tracta d’obtencions derivades d’uns programes de millora genètica, sinó que són seleccions de la variabilitat natural existent.
