Actualitat Diària
El Consell destinarà 8,6 milions d’euros en la primera fase del Pla d’Eficiència Energètica dels jutjats valencians. Així ho han anunciat aquest dijous la consellera de Justícia, Interior i Administració Pública, Gabriela Bravo, i el vicepresident segon i conseller d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica Rubén Martínez Dalmau. La primera fase del pla es durà a terme en les seus judicials de Vinaròs, Castelló, Segorge, Massamagrell, Paterna, Picassent, la Ciutat de la Justícia de València, Catarroja, Sueca, Dénia, Alcoi, Benidorm, Elda i Alacant.
Perquè aquests edificis siguen més eficients en el seu consum energètic i sostenibles des del punt de vista mediambiental es renovaran els sistemes de climatització, se substituiran les lluminàries, es renovarà la fusteria exterior per a millorar l’aïllament, s’instal·laran col·lectors fotovoltaics per a autoconsum i s’implementaran sistemes de monitoratge i control de l’energia.
Amb aquestes mesures s’aconseguiran, entre altres beneficis, l’estalvi conjunt d’un 12 per cent de la factura elèctrica, és a dir, entorn del mig milió d’euros a l’any. Per exemple, a la Ciutat de la Justícia de València -el major edifici judicial de la Comunitat Valenciana- es produirà un estalvi del 25 per cent i s’evitarà l’emissió de 398 tones de CO₂ a l’any, l’equivalent a haver plantat 786 arbres adults o reduir les emissions que produeixen més de 40 mil cotxes.
La consellera de Justícia, Gabriela Bravo, ha assegurat que a aquest Pla d’Eficiència Energètica “cal sumar el que es preveu en el Pla d’Infraestructures Judicials de manera que, en aquesta legislatura, actuarem sobre el 45 per cent del parc immobiliari judicial de la Comunitat Valenciana” que consta de 60 immobles on treballen més de 6.000 funcionaris i per on passen, cada any, més d’un milió de persones”.
En aquest sentit, la consellera ha recordat que tots els edificis de nova planta inclosos en el Pla d’Infraestructures es dissenyaran conforme als criteris de l’arquitectura bioclimàtica “i això serà aplicable a les futures seus judicials d’Alacant, Gandia, Torrent, La Vila Joiosa, Mislata, Orihuela, Sueca, Alzira, Llíria i Xàtiva”, ha dit.
A més, allí on es vaja a escometre la rehabilitació integral de la seu judicial, “es realitzarà sota els mateixos criteris de sostenibilitat i eficiència energètica com ocorrerà amb la renovació del Palau de Benalúa d’Alacant, el Tribunal Superior de Justícia de València i els jutjats d’Ontinyent, Nules i Torrevieja”.
Per al 55 per cent de les seus judicials restants, la Generalitat sol·licitarà més Fons Feder i la permanència en el Programa Jessica (tots dos de la Unió Europa). D’aquesta manera, quan acabe aquesta legislatura estaran acabades les actuacions del Pla i en tràmit la segona fase de manera que abans de 2027, el cent per cent de les seus judicials valencianes seran energèticament eficients i ambientalment sostenibles.
Per part seua, el vicepresident i conseller d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, Rubén Martínez Dalmau, ha qualificat la iniciativa de “valenta i necessària”. I ha subratllat, que “aquests fets són els que demostren que la declaració d’emergència climàtica que aprovem en el Consell el setembre passat no s’està quedant en paper mullat. Són la constatació d’una intenció real de descarbonitzar els nostres edificis i alinear les nostres polítiques amb el qual exigeix el compliment de l’Agenda 20-30 i el nou corrent del Green New Deal europeu”.
Martínez Dalmau, també ha destacat que “la consellera Bravo ha obert el camí i nosaltres volem estendre tot aquest impuls a les ciutats. El sector de l’edificació i la regeneració urbana té un inqüestionable protagonisme. De cara a 2030, volem reduir el consum d’energia un 35 per cent i d’aigua un 20 per cent. Així, tant el parc d’edificis privats com públics caminaran de la mà cap a la justícia social, ambiental i econòmica”.
Segons Gabriela Bravo, la Conselleria de Justícia és el primer departament de la Generalitat “a iniciar un procés imparable d’adequar els seus immobles als criteris d’eficiència energètica i sostenibilitat necessaris per a la lluita contra l’emergència climàtica i també serem la primera comunitat autònoma que aposta per les energies renovables en els seus edificis públics”.
“La societat i especialment els joves demanden accions decidides contra el canvi climàtic i les administracions públiques han de ser les primeres a donar exemple. Per a això, comptem amb la tecnologia necessària i la ferma voluntat política d’aquest Consell”, ha conclòs la consellera.
