Actualitat Diària
Un SOS amb llums de neó verd, un codi morse i la sentència del Prestige, la primera condemna a Espanya per un delicte contra el medi ambient, són algunes de les peces amb què l’artista Avelino Sala (Gijón, 1972) llança, des del Centre del Carme Cultura Contemporània, un missatge de socors davant d’una crisi climàtica que comença a desbordar-nos.
El director del CCCC, José Luis Pérez Pont, ha presentat aquest matí l’exposició ‘Natures mortes’ d’Avelino Sala, acompanyat per l’artista i per la comissària de la mostra, Ana García Alarcón.
El SOS instal·lat al claustre renaixentista se suma a la pancarta amb què el setembre de 2019, el CCCC es va sumar a la declaració del Consell de l’estat d’emergència climàtica, accions amb què el sector cultural reclama una actuació urgent contra un problema que, segons Avelino Sala, potser arriba ja massa tard.
L’artista ha assenyalat que l’exposició, composta per diversos treballs desenvolupats específicament per al CCCC, “pretén escenificar les diferents perspectives d’aquesta problemàtica: els causants, les conseqüències, les protestes, el dol, la sentència i una crida d’atenció”.
Segons Ana García Alarcón, ‘Natures mortes’ està plena de referències a la història de l’art, des del títol mateix, com a metàfora d’un bodegó del segle XXI, fins a peces com el ‘4 minuts 33 segons’ de silenci de John Cage, mitjançant un recopilatori de minuts de silenci en homenatge a les víctimes de la pandèmia, entre altres.
L’exposició pren com a punt de partida el medi natural des d’un posicionament crític en un moment clau. Segons la comissària, “assistim a una crisi climàtica en què la problemàtica mediambiental és inqüestionable. Som testimonis de la fi del planeta tal com el coneixem hui en dia i com ens comportem serà fonamental per a intentar parar la situació que està passant, encara que ja estem en un punt de no retorn”.
Precisament aquest punt de no retorn apareix representat a la sala per mitjà d’una planxa de surf, en referència a altres sèries passades de l’artista. Però ara la planxa, feta en bronze i lacada en negre, no pot surar, símbol del col·lapse dels mars. Inscrit en aquesta, de nou apareix aquell codi morse que demana auxili. Igual que el que es va enviar des del Prestige quan es va trencar el buc i es va produir un dels majors desastres mediambientals a Espanya.
García Alarcón ha explica que “amb ‘L’afonament/Prestige’, Sala ens convida a pensar en el gran desastre que va suposar el cas del Prestige com un exemple al nostre país. El projecte se centra en la batalla legal d’aquell paradigma a través d’una entrevista d’uns quants mesos al fiscal que va treballar en el cas, Álvaro García Ortiz. Va ser la primera vegada que a Espanya es va sentenciar per delictes mediambientals, fet que va propiciar una parada de consciència que fins aquell moment no existia”.
Per a García Alarcón, “protagonitzem un procés de pandèmia que no sabem cap a on va i que està transformant les nostres vides quotidianes. Els nostres hàbits i formes de relacionar-nos estan canviant radicalment, així com la interacció en el carrer amb altres persones o la distància social. Però també es qüestionen aspectes com la legitimitat política, l’exercici de la sanitat i de la ciència, sense oblidar la importància de cuidar-la des del sector públic perquè arribe sense distinció a totes les persones”.
Amb ‘Natures mortes’, Avelino Sala ens endinsa en el món dels cultius transgènics que monopolitzen les fonts de matèries primeres per a l’alimentació. Un exemple són les grans farmacèutiques com Bayer, DuPont o Monsanto, la qual acapara el 80% del mercat de les plantes transgèniques. Aquestes empreses també produeixen el 60% dels plaguicides i el 23% de les llavors comercials, així com fertilitzants. Aquest tipus de cultius han sigut manipulats per a reemplaçar substàncies químiques d’ús ampli, com ara insecticides i herbicides.
‘The Global Symbol. Love Among the Ruins’ serveix com a metàfora del món en què vivim. El símbol de la globalització juntament amb el títol d’una novel·la distòpica, ‘Love Among the Ruins’ (Evelyn Waugh, 1953), proposen una idea d’utopia que s’enfronta a la distopia i s’alça com a antiicona de la globalització mateixa i emblema de resistència.
D’altra banda, a l’oceà Pacífic, l’arribada del tifó Haiyan en 2013 va provocar conseqüències greus, ja que va ser un dels ciclons tropicals més intensos i el més letal a les Filipines. Aquest tipus d’efectes apareixen retratats en les peces que formen part de ‘Natures mortes’, al mateix temps que enllaça amb altres temes que miren cap al futur, com ocorre amb la sèrie ‘Books for an Unwritten History’, en què Avelino Sala reuneix una sèrie de lemes de Fridays for Future i els converteix en títols de llibres d’una història que encara no està escrita: ‘It Is Our Turn Now’, ‘Planet Over Profit’, ‘Coal Kills’ o ‘The End’, entre altres.
Segons Pérez Pont, “la pandèmia ha originat una paralització de la societat en tots els àmbits, la qual cosa ha suposat també un fre a les mobilitzacions ciutadanes en pro de la preservació del nostre planeta que, com el Fridays for Future, estaven fent la volta arreu del món. No obstant això, comprovem com aquesta marea humana pren força des de l’àmbit cultural i cada vegada són més els creadors els qui, com Avelino Sala, han centrat el seu treball en la denúncia social, i d’una manera o una altra, això els ha portat fins a la crisi climàtica i el seu art és una eina de visibilització i de sensibilització”.
“Si en 2020 l’emergència climàtica travessava la nostra programació expositiva, en 2021 comprovem com aquesta problemàtica es troba ja en l’ADN de la creació contemporània i aquesta preocupació està present tant en la creació visual d’Avelino Sala com en la poesia dels artistes que la setmana vinent ens acompanyaran en una nova edició del festival Vociferio”, ha assenyalat el director del CCCC.
L’exposició ens endinsa en aquestes qüestions des de les arts visuals i ens convida a reflexionar sobre problemàtiques, latents i visibles que, de vegades, pareixen invisibles. Una invisibilitat causada tant pels mitjans com pels mateixos individus que obviem el problema, que consumim productes que fan mal al nostre planeta des del confort dels nostres sofàs.
Així, Avelino Sala llança una pregunta al públic: “estem disposats a renunciar a les nostres comoditats per a intentar frenar aquesta debacle?”.
