Actualitat Diària
Agroseguro va celebrar ahir, dia 28 de gener, una jornada sobre “el canvi climàtic i el seu impacte en el segur agrari”, que va comptar amb l’assistència de més de 150 representants de totes les administracions públiques implicades, de les organitzacions agràries i cooperatives i del propi sector assegurador.
En l’arrencada de la sessió, el president de Agroseguro, Ignacio Machetti, ha recordat que els efectes del canvi climàtic en la península Ibèrica ofereixen un escenari complex, “amb més perills que oportunitats”, i va assenyalar, com a mostra, els cada vegada més freqüents i severes pedres i DANA (“gotes fredes”) –que a més es produeixen en èpoques de l’any desacostumades–, les intenses gelades o els prolongats períodes de sequera, i els seus greus efectes en el camp. “Tots hem d’adaptar-nos, però molt especialment les activitats més vulnerables, i el segur ha de treballar en el disseny de noves estratègies per a no fer passos enrere en la protecció al sector”, va afegir.
A continuació, el catedràtic i investigador de la Universitat d’Alcalá de Henares Antonio Ruiz d’Elvira va obrir el torn de ponències amb un advertiment sobre les poques probabilitats que es produeixi “una frenada a l’increment de la temperatura global en un futur pròxim malgrat tots els avisos”. Autor de l’Estudi climàtic de la modificació de les tendències de fenòmens extrems. Projeccions i els seus efectes en el segur agrari combinat, ha pronosticat que d’aquí a 2030 es produirà un augment dels fenòmens adversos “d’al voltant del 10%” respecte a les dues últimes dècades.
Posteriorment, l’investigador de la Universitat d’Alacant Jorge Olcina ha presentat l’estudi “DANAS en el llevant espanyol. Incidència futura”, realitzat al costat d’Enrique Moltó. En ell reflecteixen els efectes del canvi climàtic en el litoral mediterrani, com ara canvis evidents en l’estacionalitat de les precipitacions, amb un descens de les pluges a la primavera i un possible augment durant la tardor i per això en general les pluges seran menys aprofitables i més nocives per al camp en ocórrer en moments molt puntuals. L’estudi assenyala, a més, que la possibilitat de sofrir pluges torrencials en qualsevol moment de l’any és una realitat, i que “ha deixat de ser un fenomen exclusiu de la tardor”. Davant els riscos als quals s’enfronta l’arc mediterrani, ha considerat necessari “apostar per l’adaptació dels territoris i les societats, especialment respecte a l’ordenació del territori, la gestió d’emergències i l’educació per al risc”, destacant “l’escala local”, com a peça essencial per a reduir els efectes del canvi climàtic.
Margarita Ruiz Ramos, professora de la Universitat Politècnica de Madrid i investigadora del CEIGRAM, va presentar l’anàlisi “Estudi del risc de sequera per a cereals d’hivern a Castella i Lleó: anàlisi del risc. Tendències i canvi climàtic”. En ell, constata un augment de les temperatures màximes en els mesos de maig i juny, i un problema principal a la tardor, a causa d’un descens de les precipitacions i un augment de les temperatures “resultant en una tendència dominant cap a la aridificación suau de la zona”. El seu treball de recerca assenyala que “en els anys de sequera extrema, els rendiments més baixos del cultiu continuen apareixent per sota del 10%, però dupliquen la seva freqüència”. Per això, i encara que considera que els esdeveniments de sequera s’estimen “importants però manejables”, recomana “una correcta elecció de la data de sembra i durada de cicle”.
El geògraf Jonathan Gómez Cantero va tancar les ponències presentant l’estudi “Impactes del canvi climàtic en les estepes cerealistes espanyoles”, en el qual es reflecteix una reducció d’entre el 15% i el 35% de les precipitacions de primavera en les dues Castillas, la qual cosa provoca acusats descensos en la producció en totes dues regions. Respecte a les gelades, va destacar que “estan anant a menys en el conjunt de les zones geogràfiques analitzades, però no desapareixeran”, advertint a més dels “greus efectes” que tenen sobre les collites. Finalment, va citar al socarrat com “un dels fenòmens amb major efecte en la producció cerealista”, destacant que deixa pèrdues de producció “de fins a un 20% a Castella i Lleó en els anys extrems”.
La jornada va concloure amb un col·loqui que es va enriquir amb nombroses intervencions dels assistents.
