Actualitat Diària
Investigadors de l’Institut de Física Corpuscular (IFIC), centre mixt del Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC) i la Universitat de València, juntament amb els seus col·laboradors de l’Institut de Física Teòrica (CSIC-UAM) i el Donostia International Physics Center (DIPC), han plantejat una nova formulació dels models epidemiològics clàssics que permet tenir en compte temps d’incubació i contagi del coronavirus realistes. Aquest treball ha estat publicat en la prestigiosa revista mèdica PLOS ONE, i podria permetre aportar dades més fiables sobre l’evolució de la pandèmia.
Els models matemàtics d’epidèmies són una eina indispensable per a predir el comportament d’agents infecciosos entre la població. En l’actualitat s’utilitzen per a analitzar l’evolució la pandèmia provocada pel SARS-CoV-2.
El treball d’aquest grup de científics part del model SEIR (Susceptible-Exposat o preinfecciós-Infecciós-Recuperat). Aquest model clàssic assumeix que el temps que els individus estan exposats (és portador de la malaltia, però no és encara contagiós) o és infecciós (portador i capaç de contagiar) segueix un patró matemàtic molt concret. Segons aquesta hipòtesi, la majoria dels individus roman infecciós molt pocs dies i la probabilitat de ser infecciosos decau de manera monòtona amb el temps.
Aquests supòsits no estan motivats per les dades epidemiològiques, sinó per la necessitat de simplificar el tractament matemàtic del problema. La generalització considerada pels investigadors del CSIC i el DIPC permet incorporar al model clàssic SEIR patrons de temps d’incubació i contagi arbitraris.
“El nostre model, que anomenem uSEIR, permet incorporar patrons de temps d’incubació i contagi realistes. Això és crucial, per exemple, per a estudiar l’efecte del confinament dels contagiats d’una forma més rigorosa” explica Pilar Hernández, catedràtica de la Universitat de València. Les comparacions del model uSEIR amb diverses simulacions numèriques confirmen que aquesta nova formulació descriu de manera més precisa la propagació del virus en la població.
A l’espera d’utilitzar dades d’hospitals
“El nostre treball també estudia altres hipòtesis darrere del model clàssic de SEIR com l’homogeneïtat en la propagació d’una epidèmia. Gràcies a les comparacions amb simulacions numèriques hem estat capaces d’estudiar l’impacte d’aquests supòsits”, diu Alberto Ramos, investigador del IFIC contractat gràcies al programa GenT Excel·lència de la Comunitat Valenciana.
Actualment, els investigadors d’aquest grup estan a l’espera de rebre dades d’ingressos recollits als hospitals de la Comunitat Valenciana per a poder estudiar l’evolució de la pandèmia de forma més precisa amb el nou model uSEIR.
Els models epidemiològics juguen un paper clau en la presa de decisions en aquesta pandèmia. La millora en la modelització de la propagació d’una epidèmia permet obtenir informació més detallada i fidel. “Aquest treball ens mostra que la ciència no és un conjunt de compartiments estancs, i que la transferència de coneixement entre disciplines és fructífera”, apunta Pilar Hernández.
