Actualitat Diària
El grup d’investigació de la Universitat Jaume I de Castelló «Gestió integrada de plagues agrícoles» (GIPa), coordinat pel catedràtic de Producció Vegetal, Josep A. Jaques Miret, participa en el projecte europeu «Un sistema sostenible de cultiu mixt d’apicultura en la conca mediterrània» (Plant-B). El projecte és implementat per deu institucions de sis països mediterranis (Algèria, Egipte, França, Grècia, Itàlia i Espanya) i el seu objectiu és estudiar la combinació «cítrics/plantes aromàtiques-medicinals/abelles» en un sistema de cultiu mixt per a millorar la sostenibilitat i el retorn del cultiu de crítics i l’apicultura en condicions típicament mediterrànies.
«La introducció dels ruscos d’abelles mel·líferes durant la floració dels cítrics és un tema tabú en la nostra citricultura –explica Jaques–. No obstant això, en altres països, aquesta pràctica continua sent el mitjà més consistent, efectiu i econòmic de garantir rendiments adequats en cítrics i una pràctica comuna per a explotar un recurs molt important per a l’apicultura». La combinació d’ambdós permet un millor ús dels recursos (terres agrícoles, agents de control biològic i pol·linitzadors) i, a més a més, pot contribuir a millorar la qualitat i seguretat dels cítrics i dels productes de la mel, augmentant els ingressos d’agricultors i apicultors.
«Atès que al nostre país apicultura i citricultura es consideren incompatibles –comenta l’investigador castellonenc–, els resultats generats pels nostres socis en altres països de la Mediterrània seran de gran interès. Per aquest motiu, l’equip de la universitat pública de Castelló se centrarà a millorar el control biològic en cítrics utilitzant infraestructures ecològiques com són les cobertes vegetals i l’ús de plantes reservori».
Entre els objectius del projecte destaca el desenvolupament i optimització del sistema agrícola en la regió mediterrània, millora de la traçabilitat de la qualitat i seguretat en els productes de mel i la determinació de la sostenibilitat ambiental i socioeconòmica del nou sistema agrícola mitjançant l’ús de noves eines i estratègies de gestió integrada de plagues (GIP) per a cítrics i abelles mel·líferes, estudis de cas en la conca mediterrània i l’organització d’activitats de difusió del nou coneixement entre els col·lectius interessats i el públic en general.
Les organitzacions que hi participen, a més de l’UJI, són Benaki Phytopathological Institute (BPI), coordinador del projecte, i Stayia Farm (SF) de Grècia; l’Institute National de la Recherche Agronomique d’Algérie (INRAA) i la Université M’hamed Bougara de Boumerdès (UMBB) d’Algèria; l’Agriculture Research Centre (ARC) i North South Consultants Exchange (NSCE) d’Egipte; l’Institute National de Recherche pour l’Agriculture, l’Alimentation et l’Environnement (INRAE) de França; i la Universitat de Tuscia-Departament de Ciències Agràries i Forestals (UNITUS-DAFNE) i el Consorzio Nazionale di Produttori Apistici (Conaproa) d’Itàlia.
Els socis del consorci s’han reunit a finals del mes de gener al Benaki Psytopathological Institute a Kifissia (Grècia), sota la coordinació de l’investigador Konstantinos Kasiotis, per a l’engegada oficial del projecte. La reunió ha comptat també amb la participació del representant del Programa PRIMA de la Unió Europea, Fabrice Dentressangle, i el secretari general d’investigació i tecnologia de Grècia, Marios Koniaris. Els socis van presentar les seues institucions, el seu paper en el projecte i les accions a desenvolupar durant aquests primers mesos.
