Actualitat Diària
La realitat evidencia que les mesures implementades en les últimes dècades han millorat la qualitat ambiental de l´Albufera i això es reflecteix en la disminució de la concentració mitjana de clorofil·la, l’augment de la transparència de l’aigua, la recuperació de macrófitos dins del llac i la presència d’ocells hivernals que van desaparèixer fa anys. No obstant això, el camí és llarg i ara és el moment de passar de la recerca a l’actuació a gran escala”. Aquesta és la principal conclusió d’un estudi realitzat pels investigadors de l’Institut d’Enginyeria de l’Aigua i Medi Ambient de la Universtiat Politècnica de València, Miguel Martín Monerris, Carmen Hernández Crespo, Ignacio Andrés Doménech i el professor del Departament de Ingenería Hidràulica i Medi Ambient, Vicent Benedito Durà, i que ha estat publicat en la revista Ecological Engineering.
Concretament, el document analitza les diferents solucions i eines d’enginyeria que s’han anat desenvolupant en el llac de l´Albufera, en el seu entorn, al parc natural i en les localitats limítrofes amb l’objectiu de millorar la seva qualitat ambiental, focalitzant l’estudi en la qualitat de l’aigua.
“En l’article descrivim les mesures i els seus efectes sobre la qualitat de l’aigua de les actuacions desenvolupades en l´Albufera en els últims 25 anys. També destaquem que la resposta als problemes de l´Albufera ha de partir d’una solució integrada i consensuada entre tots els agents i finalment plantegem una sèrie d’actuacions concretes”, explica l’investigador del IIAMA, Miguel Martín.
En aquest sentit, els autors de la recerca científica recalquen que la recuperació ambiental és un procés “llarg”, on és difícil detectar una relació causa-efecte de les actuacions, “més encara quan aquests resultats es desenvolupen en ecosistemes naturals extens i complexos”.
“Les actuacions desenvolupades en els tres Tancats (Tancat de la Pipa, de Milia i el de l´Illa) s’aprecien molt bé, però quan ho extrapolem a tot l’ecosistema l’impacte és menor. No obstant això, independentment que s’hagin aconseguit una sèrie de millores ambientals, creiem que el major impacte s’ha produït a nivell social amb la presa de consciència de la degradació del llac i la necessitat de reclamar a les autoritats l’adopció de mesures urgents per a la seva recuperació”, sostenen els autors de la recerca.
Propostes de millora
Entre les mesures de millora, l’estudi advoca per combinar l’ús de tècniques tradicionals amb altres addicionals i complementàries, com són les infraestructures verdes.
“Les mesures per a continuar millorant l´Albufera passen per la construcció de noves plantes de tractament d’aigües residuals, l’ús de tancs de retenció d’aigües pluvials i l’impuls de solucions basades en la naturalesa com a aiguamolls artificials o els Sistemes Urbans de Drenatge Sostenible (SUDS)”, destaca el Dr. Andrés Doménech.
L’article detecta que un dels grans problemes de l´Albufera és la gestió dels escolaments pluvials, per la qual cosa planteja combinar eines tècniques “com els tancs de tempesta amb l’ús de SUDS i models de simulació de la qualitat de l’aigua”.
També proposa la instal·lació de nous aiguamolls artificials en petites pedanies, nuclis disseminats, granges o masies, i que no disposen de sistemes de sanejament i depuració. En aquesta línia, advoca perquè aquests aiguamolls artificials s’emprin com a elements de depuració de les aigües procedents de les séquies i aquestes no s’aboquin al llac fins que no siguin tractades.
“Si no millorem la qualitat ambiental de les séquies, per moltes actuacions que desenvolupem en el llac, aquestes no tindran l’efecte esperat”, afirma la Dra. Hernández Crespo.
Unes altres de les solucions que recull l’estudi és el foment de l’agricultura ecològica per a disminuir la presència de fitosanitaris, promoure la gestió conjunta d’aigües residuals regenerades i els recursos hídrics convencionals i millorar la gestió dels sediments.
“És molt important el paper d’activitat agrícola en el balanç hídric (quantitat i qualitat), la caracterització i estimació de com els sediments capturen/aporten nutrients i metalls en el llac i l’ús de models de qualitat de l’aigua en enginyeria ambiental com “AQUATOOL –GESCAL” del grup d’Enginyeria de Recursos Hídrics del IIAMA”, sosté Carmen Hernández.
Conclusions i futur
“Les estratègies adoptades han funcionat i ara ens trobem en el moment de passar de la recerca a l’acció real, és a dir, sabem quines actuacions cal dur a terme i ara és el moment que les administracions dediquin recursos per a implementar aquestes actuacions”, manifesta l’investigador del IIAMA, Miguel Martin Monerris.
En aquest sentit, el professor Martín Monerris recorda que sobre l´Albufera plana una altra amenaça com és l’impacte del canvi climàtic.
“En llacs costaners com a l´Albufera, l’augment del nivell de la mar associada a temperatures més altes incrementarà la seva salinitat. Les administracions i parts interessades han de ser conscients d’aquesta realitat i articular mesures de restauració”, assenyala el Dr. Martín Monerris.
Finalment, els autors de l’estudi volen llançar un missatge d’optimisme sobre la futura evolució de l´Albufera. “Els indicadors analitzats mostren que ha millorat amb els anys, encara que no com haguéssim volgut perquè és un procés molt lent, però tenim suficient informació com per a plantejar mesures de gestió que continuïn fomentant la seva recuperació”, conclouen ressaltant els investigadors del IIAMA de la Universitat Politècnica de València.
