Actualitat Diària
Un bebè neix en condicions de prematuritat quan el fa abans de la setmana 37 de gestació. La preocupació i la incertesa sol angoixar als pares. No obstant això, “la implantació progressiva de cures centrades en el seu desenvolupament, el contacte pell amb pell, els criteris de manipulació mínima i l’adequació del bebè a entorns de nivells mínims de llum i soroll; tot això unit a una tecnificació notable i a l’especialització de les unitats de vigilància intensiva neonatal, ha aconseguit elevar la supervivència dels beus extremadament prematurs al 80%”, afirma el Dr. Salvador Martínez Arenas, responsable juntament amb el Dr. Javier Miranda del servei de pediatria i UCIs neonatals als hospitals Vithas València 9 d’Octubre i Vithas Castelló.
Riscos de la prematuritat
Els riscos per a la salut d’un bebè prematur són proporcionals al seu pes i setmanes de naixement. Els principals problemes en la fase aguda de la prematuritat són “la immaduresa respiratòria, les infeccions i la inestabilitat hemodinàmica”, detalla el Dr. Javier Miranda. Aquestes complicacions poden derivar, a llarg termini, en mal pulmonar i seqüeles neurològiques a conseqüència de la interrupció del desenvolupament en fases inicials de la gestació. L’acció immediata des de les unitats de vigilància intensiva (UCIs) neonatals després del naixement és crucial per al control d’aquestes possibles seqüeles.
Ventilació no invasiva
Un dels avanços més importants, per l’abast dels seus beneficis, ha estat l’aplicació de sistemes de ventilació no invasius. També l’administració precoç de surfactant, que ha permès reduir la ventilació mecànica invasiva dels petits. O l’administració també precoç de cafeïna, que ha demostrat la seva eficàcia en la prevenció d’afeccions com la retinopatia i escurça el temps que els prematurs necessiten assistència amb respirador. “El tractament amb surfactants i cafeïna ha aconseguit reduir considerablement la morbiditat respiratòria en nounats prematurs”, assegura el Dr. Martínez Arenas.
Control de la funció cerebral
Més enllà de la importància de la funció respiratòria d’aquests bebès, cobra també rellevància el control hemodinámico de la pressió arterial i les mesures de monitoratge no invasiu de l’oxigenació cerebral. “En les UCIs neonatals de Vithas València 9 d’Octubre i Castelló controlem la funció cerebral mitjançant elecroencefalografía d’amplitud que, a més de centrar-se en el sistema cerebral, ens revela informació que ens permet actuar en altres complicacions associades a la prematuritat”.
Seguiment del desenvolupament
Si bé l’atenció immediata al nounat és vital, el seguiment del seu desenvolupament és fonamental per a detectar possibles alteracions i tractar-les precoçment. En aquest sentit, cal posar l’accent en la importància d’establir una agenda de seguiment del petit que concreti i inclogui cita amb la consultes de: neurodesenvolupament, neuropediatria, pneumologia pediàtrica, oftalmologia, rehabilitació i fisioteràpia, i si és necessari es complementa amb especialitats com la cardiologia pediàtrica o nutrició i digestiu. Els bebès que neixen de manera prematura i són atesos en les UCIs neonatals dels hospitals Vithas València 9 d’Octubre i Castelló compten amb el suport del seu equip mèdic en la coordinació de cites que garanteixi el correcte seguiment del bebè. “Les cites es tanquen abans de l’alta del bebè”, assegura el Dr. Martínez Arenas
Els hospitals de València 9 d’Octubre i Castelló compten amb una dilatada experiència a aplicar els mètodes més nous d’atenció immediata al bebè prematur. Cada any, bebès prematurs i grans prematurs – per sota de 28 setmanes de gestació-són atesos en les seves UCIs neonatals, situant-se al capdavant de la sanitat privada de la Comunitat Valenciana en el tractament d’aquests pacients.
