Recorda l’extraordinària importància del Millars per a la riquesa dels tres pobles que voregen el riu: Almassora, Borriana i Vila-real
Actualitat Diària
El Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars gestionat pels Ajuntaments d’Almassora, Borriana, Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana torna a oferir el sisé capítol de la sèrie documental que promociona els valors ecològics, paisatgístics, històrics i hidrològics del tram baix del curs fluvial més important de la província de Castelló. Aquesta sisena entrega titulada “El Millars: l’artèria vital de la Plana”, convida l’espectador a recórrer els últims 14 quilòmetres de desembocadura del Millars per a comprovar l’extraordinària riquesa d’infraestructures hidràuliques lligades al reg que existeixen. El nou capítol fa un recorregut històric del reg. Recorda l’extraordinària importància del Millars per a la riquesa dels tres pobles que voregen el riu: Almassora, Borriana i Vila-real. Assuts, séquies, embassaments, mesuradors i altres infraestructures hidràuliques van ser inventades pels éssers humans per a dominar les aigües d’un riu necessari per a la prosperitat dels seus habitants. Històricament les comunitats de regants de reg tradicional han sigut les responsables de repartir les aigües del Millars: Borriana, Almassora, Vila-real, Castelló i Nules-Mascarell. Des de la construcció de l’embassament d’Arenós es van incorporar altres tres comunitats anomenades de regs mixtes que són el canal de la cota 100, la cota 220 i l’embassament de Maria Cristina que reguen en un 80% amb aigua del Millars i un 20% amb aigua procedent de pous. En l’actualitat el Millars rega el voltant de 20.000 hectàrees, quasi totes de cítrics. El nou capítol també tracta l’espinós tema del cabal ecològic del Millars, una necessitat ambiental per mantenir viu l’essència del riu més important de les comarques del nord.
12 capítols per a promocionar el Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars