Actualitat Diària
El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha posat en valor l’aliança amb Balears per a liderar la reactivació econòmica després de la pandèmia generada per la COVID-19, durant la seva intervenció en la clausura de la I Cimera Illes Balears- Comunitat Valenciana, celebrada els dies 5 i 6 de juliol a Palma.
L’acte de clausura, en el qual també ha intervingut la presidenta dels Illes Balears, Francina Armengol, ha comptat amb l’assistència de la vicepresidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra; el vicepresident i conseller d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, Rubén Martínez Dalmau, i el conseller d’Hisenda i Model Econòmic, Vicent Soler.
En el transcurs de l’acte, el president ha assegurat que la Comunitat Valenciana i les Illes Balears són dues dels territoris pitjor finançats d’Espanya, les economies dels quals “arrosseguen una discriminació cronificada fruit de l’infrafinançament, el centralisme i la inadequació de les polítiques de desenvolupament regional”, ha assenyalat.
Per això, ha reivindicat un finançament just, una major cogobernanza, millors infraestructures, un sector públic estatal adequat i “joc net” fiscal, per a evitar “aspiradores centrals, dúmpings deslleials, radialidades ineficients, i discriminació financera”.
El cap del Consell ha assenyalat que “és el moment d’assegurar igualtat d’oportunitats dels ciutadans, des del respecte a la diversitat territorial” perquè “les asimetries generen divergència i injustícies”, i ha reclamat una “reconnexió econòmica, social, emocional d’Espanya”.
Cimera bilateral anual
En aquest context, el president ha reivindicat la necessitat de “entendre i fer Espanya des de la Centralitat Perifèrica”, reclamant la consideració que mereixen aquests territoris que també formen part de l’Espanya real, i ha traslladat la petició de “ser més sensibles amb la diversitat; millorar la cogobernanza; superar estructures radials; i impulsar la Innovació i una transició energètica justa”.
Ximo Puig ha insistit en la diversitat que caracteritza l'”Espanya d’Espanyes” i que requereix atendre temes com el despoblament, la superpoblació estacional, la insularitat, la perifèria, i la invisibilitat.
Per tot això, el cap del Consell ha assegurat que una de les mesures acordades en el cim és institucionalitzar la trobada amb caràcter anual, per la qual cosa ha destacat que tornarà a celebrar-se el pròxim estiu 2022 en la Comunitat Valenciana.
Programa d’Astrofísica i Física d’Altes Energies
Durant la seva intervenció, el president ha anunciat que totes dues comunitats han acordat presentar conjuntament quatre grans projectes elegibles per als Fons Europeus.
En concret es tracta d’iniciatives que permetran la generació d’Hidrogen verd, estratègic per a la mobilitat de totes dues regions i per a la indústria valenciana; la mobilitat marítima i portuària descarbonizada, amb l’impuls a les renovables i l’aplicació de l’economia circular; així com la promoció de la salut i l’envelliment actiu, enfocat a la cronicitat, la dependència i la teleassistència; i la sostenibilitat de l’eix València-Palma del Corredor Mediterrani, com a node verd de la xarxa transeuropea.
Així mateix, el president ha donat a conèixer que totes dues comunitats també lideraran un “gran projecte d’avantguarda” assignat pel Ministeri de Ciència. Es tracta del programa d’Astrofísica i Física d’Altes Energies, que investigarà l’acceleració de noves partícules i la generació d’energia estel·lar, que comptaran amb un pressupost inicial de 34 milions d’euros.
Economia Blava
En el transcurs de l’acte, el president també s’ha referit a les actuacions conjuntes que els governs dels Illes Balears i de la Comunitat Valenciana posaran en marxa per a aprofitar la potencialitat de l’Economia Blava en el marc dels fons Next Generation UE.
Puig ha assegurat que es tracta de la via per a modernitzar els sectors de la mar, millorar els ecosistemes costaners, i conservar la biodiversitat, així com el camí per a generar ocupació i més cohesió social entorn d’oportunitats relacionades amb la innovació, la transició energètica i la resposta al canvi climàtic.
En concret, han estat acordades cinc línies de treball dirigides a impulsar el transport sostenible descarbonizado, el Corredor Mediterrani i la connexió Madrid-València-Palma; conservar la biodiversitat des d’una perspectiva mediterrània, i amb especial atenció a la protecció del Corredor de Migració de Cetacis i de les prades de posidònia; redefinir el model turístic, i reactivar i modernitzar el sector amb la incorporació de la sostenibilitat, la innovació i la digitalització; dissenyar estratègies conjuntes per a explotar les oportunitats de la Formació Professional; i col·laborar en projectes de digitalització i innovació, com la millora de la connexió entre els dos territoris amb cables submarins d’alta capacitat i la seva connexió amb altres zones geogràfiques d’Europa, Àfrica i Sud-amèrica.
Altres acords aconseguits
A més de les principals acords assenyalats, el cim també ha propiciat que s’adoptin altres mesures com reforçar el diàleg social, afermar la corresponsabilitat per a salvar treballs i empreses, consolidar el pacte com a manera de fer política, o potenciar “l’Euroregió mediterrània, perquè sense Balears no hi ha Corredor”, ha manifestat.
De la mateixa manera, s’ha acordat reclamar al Govern d’Espanya descentralitzar més institucions de l’Estat; propiciar un grup de treball mixt per a l’agilitació administrativa amb l’objectiu de desburocratitzar; desestacionalizar el turisme amb més i millor Imserso; apostar per la qualitat d’un turisme responsable; i prioritzar l’accés a l’habitatge.
D’altra banda, entre les conclusions també destaca la necessitat de potenciar les polítiques socials com a sector no deslocalizable i concertar amb el Tercer Sector; apostar per la compra pública d’Innovació amb cooperació públic-privada; estimular la transferència de coneixement Universitat-Empresa; trencar la bretxa de gènere en la Recerca científica universitària; aplicar el “Gir Biocèntrico” amb el reconeixement dels Drets de la Naturalesa; així com incrementar el paper actiu de la societat civil; i aconseguir un enteniment cultural més dinàmic i visible.
