Actualitat Diària
El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, ha destacat el paper “fonamental” de la universitat en la recerca d’antivirals “més selectius i eficaços” que impedeixin la reproducció del virus de la COVID-19.
Així ho ha manifestat després de la reunió mantinguda amb l’equip investigador del projecte sobre desenvolupament d’antivirals mitjançant models obtinguts pels equips de supercomputación de la Universitat de València, liderat pel catedràtic del departament de Química Física Iñaki Tuñón, en la qual també ha participat la consellera d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, Carolina Pascual, i la rectora de la Universitat de València, Mª Vicenta Mestre.
En el transcurs de l’acte, el president ha valorat la “cooperació i la voluntat de lliurament al servei de tota la societat valenciana” de la universitat i ha assegurat que, en projectes com el de la simulació computacional per a la millora d’antivirals, “es constata el treball de la ciència i dels científics per millorar la vida dels ciutadans”.
Així mateix, el president s’ha referit a la fusió entre tecnologia i la recerca de base química del projecte que s’està desenvolupant a la Universitat de València, i ha assegurat que “la ciència i la recerca ens trauran de la crisi generada per la pandèmia”.
El cap del Consell ha assenyalat que la lluita contra el virus de la COVID-19 es realitza des del triple front de la prevenció, la vacunació i els antivirals, i ha qualificat de “fonamental” l’avanç reeixit en els últims mesos en què s’han obtingut quatre vacunes, i s’està millorant l’eficàcia dels antivirals.
La consellera d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, Carolina Pascual ha destacat que “la inversió sostinguda en ciència ens permet que en moments crítics puguem reaccionar”, per la qual cosa ha apostat per “dotar d’estabilitat inversora al sistema investigador valencià, amb la finalitat de potenciar la seva excel·lència”.
“Aquesta pandèmia ens ha demostrat que la ciència ha de ser una aposta constant i vital”, ha ressaltat Pascual, qui ha subratllat que l’aportació que ha realitzat la Generalitat Valenciana per a aquest projecte “ha permès la contractació d’un nou membre de l’equip investigador, que podrà desenvolupar el seu treball científic i aportar el seu talent al nostre sistema científic”.
Per part seva, la rectora de la Universitat de València, Mª Vicenta Mestre, ha remarcat la importància de la ciència per a superar els desafiaments als quals s’enfronta la nostra societat, com és actualment la COVID-19, i ha destacat la necessitat de “anar de la mà” amb la Generalitat i amb les universitats públiques valencianes amb tot el potencial de recerca, de formació i de transferència de coneixements, perquè només això ens permetrà sortir de la pandèmia.
Mestre ha assenyalat que el projecte de millora dels antivirals és “complementari a les vacunes” i posa en relleu “la necessitat de la supercomputación per a avançar en la recerca en salut”.
Projecte finançat amb fons procedents de donacions
En concret, el projecte compta amb un pressupost de 152.000 euros, i consisteix en la millora d’antivirals contra la COVID-19, utilitzant simulacions matemàtiques mitjançant la supercomputación del Node Tirant, una de les infraestructures científiques singulars que alberga la Comunitat Valenciana.
Es tracta a més d’un dels projectes triats per la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital per a finançar amb fons procedents de les donacions COVID-19 realitzades per la ciutadania valenciana, així com col·lectius i empreses, radicades en la seva major part en la Comunitat, per a fer front de manera solidària i altruista a la lluita contra la pandèmia. Aquests fons superen actualment els 1,2 milions d’euros i, tal com va decidir el Consell, es destinen de manera íntegra a projectes de recerca contra el virus.
Bloqueig de la proteasa
Cal destacar que el projecte aplica la mateixa estratègia mèdica que ja se segueix en la formulació d’antivirals contra el VIH, consistent a actuar en la proteïna que permet que el virus es repliqui.
D’aquesta manera, el director del projecte, Iñaki Tuñón, ha explicat que “els antivirals poden actuar contra aquesta proteïna, de manera que, encara que es produeixi un contagi, el virus no pugui reproduir-se i, d’aquesta manera, s’aconsegueixi contenir la infecció i les seves possibles conseqüències”.
Segons ha assenyalat, “un fàrmac capaç de bloquejar específicament la proteasa principal deixaria al virus sense les proteïnes necessàries i probablement no tindria efectes secundaris importants al no bloquejar cap activitat essencial en la cèl·lula infectada”. En aquest sentit, cal destacar que, actualment, l’equip de recerca ja ha descrit el mecanisme detallat d’inhibició de la proteasa principal del SARS-CoV-2 amb alguns dels antivirals proposats.
A més, Tuñón ha indicat que una altra dels avantatges del fàrmac és que podria ser efectiu davant possibles mutacions del SARS-CoV-2 i també “enfront de nous coronavirus que puguin fer el salt a l’espècie humana en un futur pròxim”.
Supercomputación “Node Tirant”
Per a aconseguir l’objectiu, la recerca que s’està desenvolupant utilitza les capacitats dels supercomputadors, en aquest cas del Node Tirant, per a proporcionar una informació detallada de l’activitat de la proteasa que pugui ser usada en el disseny d’aquests antivirals. “A través de la supercomputación aquesta informació pot ser obtinguda amb un nivell de precisió sense precedents”, ha indicat l’investigador de la UV, qui també ha detallat que en conèixer com actuen els inhibidors “poden ser optimitzats amb la finalitat de millorar la seva capacitat d’inhabilitar la proteïna, a més de potenciats per a usar la menor quantitat possible de fàrmac”.
El supercomputador Node Tirant forma part de la Xarxa Espanyola de Supercomputación (CAP DE BESTIAR), que gestiona recursos de computació d’alt rendiment amb l’objectiu d’impulsar l’avanç de la ciència i la innovació a Espanya i està formada per 13 institucions i els seus supercomputadors. està instal·lat al campus de Burjassot de la Universitat de València i és gestionat pel Servei d’Informàtica (SIUV).
