Actualitat Diària
El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha demanat, al costat de responsables d’altres 23 territoris pertanyents a 9 estats membres europeus, reforçar la participació de les regions en la presa de decisions de la UE relacionades amb la recuperació post-COVID.
El cap del Consell ha subscrit aquesta reivindicació a través d’una carta conjunta de 24 regions, entre les quals figuren també Balears, Catalunya i País Basc, dirigida a la Comissió Europea, el Consell Europeu, el Parlament Europeu i el Comitè Europeu de les Regions i als presidents i presidentes dels estats membres.
“Els territoris han de ser involucrats en les discussions sobre la recuperació de la Unió Europea al màxim nivell”, assenyala la missiva amb la qual els i les dirigents regionals demanen “ser inclosos en el disseny i implementació del Fons de Recuperació i Resiliència i en els plans nacionals de recuperació que, a partir d’aquest fons, s’adoptin”.
“Els territoris estem llestos, disposats i capacitats per a contribuir a una estratègia de recuperació de la Unió Europea que doni resposta als desafiaments als quals conjuntament ens enfrontem”, assenyalen també en aquesta carta, enviada, entre altres, a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen; el president del Consell Europeu, Charles Michel; el president de l’Eurocambra, David Sassoli; el president del Comitè de les Regions, Apostolos Tzitzikostas, així com als representants del trio de presidències del Consell de la Unió Europea Angela Merkel, António Costa i Janez Jansa, a més dels presidents i presidentes dels països europeus, entre ells el del Govern espanyol, Pedro Sánchez.
“La crisi COVID-19 no entén de fronteres nacionals, però els diferents territoris fan front a diferents desafiaments”, assenyalen la regions, que apel·len també a la seva experiència en la gestió de fons i programes europeus i reivindica el protagonisme de les regions com a “actors crucials en el marc de la governança europea multinivell”. Per això, argumenten que “Europa només pot sortir d’aquesta crisi més forta si els seus territoris, actuant en línia amb les seves competències, tenen els mitjans necessaris per a implementar polítiques dinàmiques”.
Els territoris signants expressen, per això, en la missiva el seu “compromís conjunt per a contribuir activament a l’èxit del pla de recuperació de la Unió Europea” i recorden que, durant la crisi de la COVID-19, les regions han estat i continuen estant “en la primera línia, duent a terme accions de forma continuada per a assegurar una recuperació sostenible”, amb “mesures ràpides i efectives per a fer front a l’emergència sanitària i les consegüents conseqüències socials i econòmiques”.
En aquest sentit, es comprometen a unir esforços “per a reforçar el rol dels territoris en el procés de presa de decisions europeu relacionat amb la recuperació de la COVID-19” i criden “als líders polítics de les institucions europees i estats membres al fet que es dirigeixin directament als governs subestatals”.
Signen la carta, al costat de la Comunitat Valenciana, Balears, Catalunya i País Basc, les Illes land, Baden-Württemberg, Baviera, Comtat de Bjelovar-Bilogora, Emilia-Romagna, Flandes, Hessen, Comtat de Krapina-Zagorje, Comtat de Koprivnica-Krievci, Lazio, Baixa Àustria, Comtat de Medjimurje, Nova Aquitània, Occitània, Bozen-Bozen / Tirol del Sud, Tirol, Comtat de Varazdin, Valònia, Voralberg i Wilekopolska.
Carta a les regions per a demanar un Pla Marshall
Aquesta iniciativa se suma a la que va encapçalar Ximo Puig el mes d’abril passat quan va remetre una carta als presidents i les presidentes de les 329 regions europees i una altra missiva al president del Comitè Europeu de les Regions per a demanar que alcessin la seva veu davant la UE enfront de “la major emergència des de la Segona Guerra Mundial” i donessin suport a “l’impuls d’un Pla Marshall europeu que ajudi a reflotar les economies europees més danyades per les conseqüències de la COVID-19”.
En les 330 missives enviades pel cap del Consell, Puig afirmava que -més enllà del paper dels Estats- les regions no poden “romandre impassibles davant la gravetat de l’emergència sanitària, social i econòmica que està comportant la pandèmia”, perquè es troben “en la primera línia d’aquesta emergència sanitària” i ho estaran també “en la posterior etapa de reconstrucció socioeconòmica”.
