Si l’Ajuntament avança una permuta amb Bankia i la Fundació, la ciutat estalviaria en lloguers i en projectes
El ‘Asil enverinat’ podria convertir-se en la pedra angular d’una negociació pel qual es beneficiarien tant l’Ajuntament de la ciutat com Bankia i la Fundació Caixa Castelló. La negociació passa per permutar l’Asil per l’edifici de Bankia, de carrer Cavallers, que s’assenta sobre els terrenys del primitiu Ajuntament, i traspassar els serveis bancaris a l’Edifici Hucha, amb rendibilitat per a la Fundació Caixa Castelló. La proposta està sobre la taula.
Esperanza Molina/Actualitat Diària
El solar de l’antic Asil, tancat des de fa 10 anys, podria utilitzar-se com a pedra angular d’una complexa negociació que solucionaria els problemes que travessen en aquest moment l’Ajuntament de Castelló i la Fundació Caixa Castelló.
L’Ajuntament necessita espai per a les gestions municipals d’una ciutat que creix, i està obligat a solucionar a curt i mig termini el problema de l’Asil, que es va convertir en una compra enverinada.
La Fundació Caixa Castelló necessita recursos per a mantenir la seua obra social, però disposa d’un enorme edifici que, ara, té llogat a l’Ajuntament de Castelló…
Quant a Bancaixa, l’arranjament també podria venir-li molt a compte.
L’Asil que no vol ‘quasi ningú’
Al desembre de 2003 el ple de l’Ajuntament de Castelló aprovava la compra de l’Asil de Castelló a les monges de la congregació de les Germanes dels Desemparats. L’import de la compra ascendia a 16,8 milions, que havien d’abonar-se en 6 anualitats. A més, entre les condicions pactades estava la clàusula que permetia a les monges de l’Asil poder disposar del seu sòl i el seu edifici, almenys fins al 2007, quan ja hagueren construït el nou centre, que es va implantar prop de la Basílica de Lledó.
No va ser un acord unànime i, de fet, el PSOE va votar en contra i va presentar fins a dos recursos contra la decisió. L’alcalde era José Luis Gimeno.
Castelló estava llavors en plena efervescència, hi havia diners, es realitzaven potents inversions i la Generalitat contribuïa i pagava els seus deutes… Quasi semblava idíl·lic. Se subscrivien crèdits per a invertir i al temps baixaven els tipus d’interès.
Les monges abandonaven un recinte situat en un lloc privilegiat de Castelló, perquè l’estat de l’edifici era ja desastrós. L’Ajuntament li les prometia feliços… l’espai en l’edifici municipal era cada vegada més xicotet per a les necessitats del Consistori. I el plantejament passava per construir un ajuntament paral·lel en els terrenys de l’Asil.
Però la història no va arribar a bona fi.
És cert que va haver-hi altres alternatives que es van descartar… potser perquè no era el moment. Alternatives que, amb els anys es reconsideren i fins a podrien semblar la solució més idònia per a la ciutat, l’Asil de la qual va resultar ser una inversió ‘enverinada’.
En el transcurs dels anys transcorreguts des de la compra de l’Asil, formalitzada al febrer de 2004, amb el rebuig del segon recurs del grup Socialista, van passar coses, massa.
Per a començar, es va demostrar que la situació del país ja no era tan pròsper com es preveia i els ajuntaments i la Generalitat, acumulaven nombres rojos.
Les monges es van marxar al seu nou edifici i l’Ajuntament va liquidar el que quedava de deute de la compravenda… però no hi havia diners ja ni per a demolir, ni per a edificar. Poc podia donar la Generalitat, que se centrava en projectes faraònics, que no van arribar a aconseguir a la capital de la Plana.
Amb Alberto Fabra al capdavant de l’Ajuntament, en 2007, es van tirar comptes i es va calcular que solament la demolició de l’edifici podria superar els 100.000 euros…
El PSOE va tornar a reclamar una vegada i una altra que es fera ús de l’edifici que tan car havia eixit a Castelló. Problemes d’aluminosos, van dir llavors… tampoc es va demostrar si els hi havia o no… però la veritat és que l’estat de l’immoble era desastrós. Solament calia demolir i tornar a edificar.
Solucions i pegats en Quatre Cantons
No obstant açò, els problemes d’espai en l’antiga casa Consistorial de la plaça Major segueixen creixent amb els anys. Per a solucionar aquesta manca, ja l’alcalde de Castelló Alfonso Bataller va recórrer a una solució d’urgència: el lloguer de part de l’espai de l’edifici de Quatre Cants, conegut com a ‘Edifici Hucha’, a la Fundació Caixa Castelló…
L’alcaldessa Amparo Marco, en aquesta legislatura, va ampliar el lloguer de l’edifici de Quatre Cantons que ara alberga més dependències municipals. Amb açò, van dir, s’ha rebaixat el cost de lloguer d’edificis particular per a donar eixida als serveis municipals.
Pegat sobre pegat, els problemes segueixen sent els mateixos. L’Ajuntament disposa d’un solar situat en el millor punt de Castelló, però no pot fer gens amb ell…
El cas de l’Asil estava arxivat. Ni demolir ni construir… fins que els regidors de Castelló en Moviment van sol·licitar en ple que se li donara una solució, s’obrira la zona verda als ciutadans, i es fera ús del recinte.
Com va afirmar el regidor d’Hisenda Toni Lorenzo si la demolició supera els 80.000 euros, la construcció d’un edifici pot sobrepassar els 50 milions d’euros…
Es pot endeutar l’ajuntament per a construir un edifici nou?.
Solucions magistrals
És ara quan han tornat a posar-se sobre la taula antigues iniciatives… que no es descarten i, que a més, podrien traslladar-se a l’opinió pública com una solució magistral per a recuperar la història de la ciutat.
A saber: La proposta passa per una permuta a tres parts, que afectaria tant a l’Ajuntament, a Bankia i a la Fundació Caixa Castelló i consistiria: en un conveni que permetera a l’Ajuntament de Castelló cedir el solar de l’Asil a Bankia, perquè l’entitat poguera obtenir una rendibilitat immobiliària. A canvi, l’entitat municipal podria ocupar l’edifici ja construït de Bankia, enfront de la Llotja del cànem i la concatedral, en la calle Cavallers, que històricament va albergar la gestió municipal fins que es va construir l’edifici de la Plaça Major… i al seu torn, Bankia arribara a un acord amb la seua Fundació, Caixa Castelló, per a ocupar l’edifici de Quatre Cantons, on poder oferir els seus serveis.
Amb aquesta solució, que, segons ha sabut Castelló Informació, ja es treballa, L’Ajuntament solament hauria de remodelar l’edifici de Bankia, l’espai del qual és més que suficient per a albergar els serveis que té repartits ara i pels quals segueix pagant un lloguer. Aqueix edifici rememoraria l’espai històric que ja van tenir els primers representants municipals i, a l’ésser de propietat municipal, la remodelació s’amortitzaria amb els lloguers que ja no hauran de pagar-se. A part de tot, els tres edificis municipals estarien pràcticament a tir de pedra de distància.
Per a Bankia podria ser també una solució, ja que l’entitat pot no necessitar ara tant espai com requeria la seua gestió fa anys. I a més, amb la permuta es donaria un respir a la Fundació Caixa Castelló, la falta de la qual de recursos està portant a l’entitat a cercar rendiments privats amb que mantenir la seua obra social.
