La iniciativa aconsegueix noves col·laboracions: les empreses Bestile i Pamesa se sumen a la Unió Europea, Generalitat Valenciana, Diputació, Grup Torrecid i Caixa Rural de l’Alcora
Actualitat Diària
La rehabilitació i posada en valor de la Reial Fàbrica del Comte d’Aranda situa a l’Alcora com a referent en la recuperació del patrimoni industrial. L’Ajuntament ha triat Cevisama, un any més, com a aparador per a presentar les últimes actuacions entorn d’aquest “ambiciós projecte”.
A l’acte han assistit l’alcalde, Samuel Falomir, la diputada provincial de Cultura, Ruth Sanz, el diputat provincial de Promoció Ceràmica, Ximo Huguet, i la regidora de Cultura i Patrimoni, Ana Huguet, entre altres integrants de la corporació municipal i representants d’entitats i empreses del sector ceràmic.
En la seua intervenció, Falomir ha destacat la “fonamental col·laboració” de la Unió Europea (Fons FEDER), la Generalitat Valenciana, la Diputació de Castelló, la Fundació Torrecid i la Caixa Rural de l’Alcora, en el procés de recuperació de la Reial Fàbrica.
Col·laboradors als quals se sumen Bestile i Pamesa, tal com ha anunciat hui el primer edil en la presentació, empreses a les quals ha agraït la seua decisió de formar part d’aquesta iniciativa “tan rellevant per al futur del nostre poble”, ha manifestat.
I és que la recuperació de la Fàbrica Gran “és un projecte clau per a l’Alcora, per tot el que ha significat i significa a nivell patrimonial, històric, social… però, sobretot, per totes les possibilitats de futur que ofereix: culturals, turístiques, urbanístiques, socials, lúdiques, etc.”.
“L’Alcora, pas a pas, recupera l’edifici més important de la seua història, on es va forjar la seua identitat com a poble i on va nàixer el potent sector industrial de la província”, ha conclòs l’alcalde.
Respecte al projecte, el director del Museu de Ceràmica, Eladi Grangel, ha informat que la setmana passada van començar les obres de rehabilitació de l’edifici dels forns àrabs, datats al voltant de 1805 “un dels espais de major importància històrica i patrimonial de la Reial Fàbrica del Comte d’Aranda”.
Es tracta d’un “destacat projecte” dins de la recuperació de la manufactura comtal, que farà visitable la zona dels forns. A més, “aquest emblemàtic espai es convertirà en centre d’informació i acolliment de visitants, i en centre d’interpretació dels recursos i productes turístics de l’Alcora”, ha apuntat Grangel.
També s’actuarà, en el marc d’aquesta intervenció, en la coberta de l’antiga fàbrica Azulejos BIC, SL, contigua a l’edifici dels forns, eliminant prop de 2.000 m² de fibrociment i substituint-ho per materials més apropiats.
Amb anterioritat al projecte de rehabilitació dels forns, ara en marxa, l’Ajuntament va dur a terme a la fi del passat any la restauració de les policromies de la façana lateral de la Reial Fàbrica.
El director del Museu ha recordat que, després de l’enderrocament de la primera factoria de Azulejos Vives, va quedar al descobert la façana lateral Sud de la Reial Fàbrica. En ella es podien apreciar restes de la decoració pintada que havia quedat fins llavors oculta a la vista.
Les pintures van quedar exposades a l’acció dels agents meteorològics, fonamentalment pluja, vent i sol “pel que ràpidament es van iniciar les gestions per a preservar aquesta decoració de la fase fundacional de la fàbrica (1726-1727)”.
Així –continua Grangel– “amb aquesta actuació, s’ha pogut salvar d’una lenta destrucció aquesta joia ornamental, que a més ens permet fer-nos una idea de quin era l’aspecte original de la Reial Fàbrica, i de com podria haver sigut la decoració de la façana principal, que és un objectiu que ens plantegem escometre”.
Una altra de les accions recents ha sigut la presentació del Pla Director, a càrrec de la seua coordinadora, Diana Sánchez Mustieles, que va tindre lloc la setmana passada en el Museu de Ceràmica de l’Alcora dins de les jornades “La Reial Fàbrica i el territori”. El pla inclou un estudi sobre l’estat actual de la manufactura (estudi històric, arqueològic, arquitectònic, patològic, urbanístic, jurídic, paisatgístic…) i una sèrie de propostes d’intervenció: temporització i valoració econòmica de les obres a realitzar, manteniment, conservació, comunicació i difusió, pla d’usos i gestió, etc.
