Marco culpa als bancs de la falta d’habitatge social i diu que no es pot utilitzar la participació ciutadana per a fer política
L’alcaldessa de Castelló, Amparo Marco, ha reconegut avui, que ha tancat les seues xarxes socials després de rebre insults i amenaces contra ella i la seua família. Confia a mantenir el Pacte del Grau fins a la campanya electoral, se sent satisfeta de la gestió anti desnonaments però culpa als bancs per la falta d’habitatge social, perquè confonen a les persones amb nombres. També ha manifestat que hi ha participació ciutadana, però hi ha qui la usa per a fer política, i açò, no és ètic.
Esperanza Molina/ Actualitat Diària
L’alcaldessa de Castelló, Amparo Marco, mantenia ahir al matí una de les reunions més completes amb els mitjans de comunicació de la present legislatura. Es realitzava amb motiu d’un desdejuni amb els periodistes i para publicitar el Quiosc del Parc, situat en la caseta del Pou, en el Ribalta, que ha entrat en servei fa poques dates.
Pot ser que fóra l’escenari, menys formal que l’habitual de l’edifici municipal, on sol trobar-se amb la premsa. O L’entorn del Parc… i fins i tot la influència del final de l’estiu. Però Amparo Marco va mantenir una reunió distesa en la qual va respondre i va parlar de tot. I ho va fer quasi més com a professora que com a alcaldessa, intentant explicar detalls de la gestió que ha mantingut al capdavant del Pacte del Grau, i soltant-se la cabellera, sense pèls en la llengua per a donar explicacions o fins i tot expressar sentiments, conjectures i balanços de gestió.
Durant la reunió amb els periodistes va reconèixer les amenaces i insults rebuts en xarxes socials, que ha consultat amb els sectors jurídics i policials, i pel que ha decidit tancar la seua presència directa en xarxes socials. Es va referir a la problemàtica de les tesis doctorals, els treballs finals de màster i la situació complicada en la qual s’han trobat polítics i universitats. S’ha referit a la judicialización de la vida pública, i a la immensa lupa que tenen sobre el cap dels polítics.
Lògicament, també va parlar de resultats, del Pacte del Grau, del que ha tret avance i del que s’ha quedat en el tinter i li haguera agradat traure avant en aquesta legislatura…
I preguntada pels desnonaments i l’habitatge, va indicar que se sent satisfeta amb les gestions que es van fer per a frenar els desnonaments, però també impotent davant la complexitat de l’objectiu que es va marcar l’equip de Govern. Un problema difícil de resoldre per l’herència rebuda, i per la falta de col·laboració dels bancs.
Es va referir a la participació ciutadana i es va lamentar que iniciatives com el ‘escó 28’ no hagueren activat més a la societat i les intervencions, encara que també va tenir avís a navegants: no es pot utilitzar la participació ciutadana per a fer política.
Va parlar de les barreres urbanístiques i del molt que falta encara per fer en matèria de sensibilitat.
I finalment, va confirmar, que l’informe jurídic que va sol·licitar la Comissió de Recerca de les Festes, deu ser a punt a veure la llum. Va ser encarregat a un catedràtic extern a l’Ajuntament.
Hora i mitja de trobada en el qual tampoc van faltar moments en els quals l’alcaldessa va parlar de política, d’eleccions, i de les compensacions (no econòmiques) que li han donat aquests anys al capdavant de la ciutat de Castelló.
La polèmica dels màsters desprestigia a la Universitat
L’alcaldessa de Castelló s’ha referit a la polèmica de la publicació de treballs de màster i postgrau, que han generat dimissions i acusacions en els mitjans de comunicació.
Marco ha manifestat que el pitjor de tot, és que s’aquestes situacions estan desprestigiant a la Universitat, i amb açò no s’afavoreix ni a la formació ni a la societat.
La tesi de Sánchez
Com era de rigor, es va preguntar a l’alcaldessa per la tesi de Pedro Sánchez al que Marco va respondre més com a professora que com a política:
En aquests casos, ha assenyalat, la Universitat haurà de demanar responsabilitats. Quan es realitza una mala tesi, o un mal treball de màster, la culpa no és solament de qui la fa, sinó de tot el mecanisme que està darrere d’açò. Hi ha un director de tesi, hi ha un equip de doctors que avaluen aqueixa tesi…
En aquest sentit, l’alcaldessa ha assenyalat, que fer política gratuïta sobre la tesi de Pedro Sánchez, no té sentit. Si aqueixos mecanismes s’han complit, la polèmica que s’ha generat entorn del president del Govern, no té lloc.
Si que és cert, ha assenyalat pel que fa a altres casos, que hi ha qui ha cercat un títol de màster o una tesi com una forma d’avançar en la societat, en la política… “però per a ser un bon polític no cal tenir un màster, cal ser un bon gestor o fer un bon paper en l’oposició”. “per a ser un bon polític, cal ser una bona persona”.
Aquests casos, ha afegit, em produeixen una gran tristesa perquè desprestigien la universitat”.
La lupa sobre el cap del polític
A col·lació d’aquest tema, Marco va reconèixer que els polítics s’enfronten en aquests moments a una lupa enorme sota els seus caps. És lògic?, es preguntava, per a respondre, que el que cal fer és utilitzar el sentit comú: “Ni tant ni tal calb”.
Amb tantes exigències com hi ha en aquests moments, serà difícil que sorgisquen bons polítics, perquè les exigències han arribat a un grau molt alt.
Marco entén que els polítics deuen ser honests, que la justícia ha de fer el seu paper, però també va reconèixer que s’estan produint situacions difícilment assumibles, com el nombre de demandes o querelles en l’Ajuntament.
Per a Marco, l’honradesa deu estar fóra de tot dubte… però, al mateix temps, afirma que hi ha els qui utilitzen la justícia per a derrotar políticament als seus adversaris polítics, i açò no és assumible. Una persona investigada, afirma, entra en un procés en el qual es pretenen aclarir les coses… però si la recerca demostra que no s’ha comès delicte algun, aqueixos polítics deuen ser rehabilitats pels seus partits.
Hi ha un dany personal i familiar, va reconèixer, que no es pot restituir, però hi ha un valor polític i social que s’ha de recuperar. Va assenyalar després, que és partidària que també caiga el pes de la llei sobre els quals utilitzen la justícia per a derrocar políticament a les persones, quan es demostra que no hi havia motius reals per a açò.
Les compensacions de l’alcaldia
Una Amparo Marco més propera i familiar, explicava el que havia suposat per a ella arribar a l’alcaldia de Castelló, sentir-se reconeguda per la seua gent, treballar per la seua ciutat…
“Econòmicament, va afirmar, no, al meu econòmicament no em compensa, però em compensen altres coses”, com si escau, poder treballar per la seua ciutat, solucionar coses o sentir que els projectes tiren endavant…
L’afecte que rep de la gent, en l’Ajuntament i en el carrer.
Amenaces i insults rebuts
Encara que també va admetre, no tot és tan bonic com sembla. Estan les obligacions del càrrec, la necessitat de complir amb requisits, horaris, o exigències… les demandes de cada moment que suposen, al seu torn, abandonar famílies i amics…
En aquest sentit, i preguntada pels mitjans de comunicació, Marco ha explicat que ha pres la decisió de tancar la seua presència directa en les xarxes socials: Ha tancat el Twitter, ha deixat el Facebock en mans del partit, i ha silenciat el telèfon.
La raó de tot açò són els insults i amenaces rebudes en xarxes socials cap a ella i la seua família. “he pres la decisió, no vaig a ser el sac de boxa de ningú”…. comentava.
Aquests insults i amenaces contra ella i la seua família, han sigut comunicats a la Policia Local i Nacional, i també s’han realitzat consultes legals amb els serveis jurídics.
No ha passat gens, va manifestar davant les preguntes rebudes… “però no vull que la pilota es faça més gran…” per a assenyalar posteriorment, que prefereix parlar cara a cara amb els ciutadans,”que em miren a la cara i em diguen el que m’hagen de dir, i no a través d’un usuari fals en internet”.
Enfront d’aquesta confessió, una alcaldessa, ja més política, manifestava satisfeta, que se sent contenta del treball realitzat i opina que el grau de compliment del Pacte del Grau ha sigut molt alt.
Pretén tornar-se a presentar, està contenta amb els assoliments, però també renega dels projectes que no ha aconseguit acabar en aquesta legislatura… entre ells, el Passeig Marítim, o l’edifici de la Plaça Jutge Borrull… “Quan hi ha diverses administracions implicades sempre és molt més complicat…”, declarava, per a indicar també, que la remodelació de Borrull, el projecte de la qual ja està redactat, es presentarà pròximament quan aconseguisquen quadrar agendes amb el president Ximo Puig, i que confia que les obres puguen començar encara durant aquesta legislatura.
Més política encara, Marco es va referir al Pacte del Grau, perquè està convençuda que es perllongarà fins que comence la Campanya Electoral, moment en què cada grup explicarà el seu programa, i demandarà la confiança dels ciutadans.
Per a Amparo Marco, el Pacte del Grau ha donat estabilitat a Castelló, ha tingut bons resultats i ha resolt pors inicials. El Pacte del Grau, va dir, ha sigut positiu per a Castelló.
Quan la realitat s’imposa sobre els projectes.
En el que concerneix al Pacte del Grau, Marco es defensava sobre alguns temes pendents que han obligat al seu equip de Govern a prendre decisions que en principi no estaven en els seus programes electorals.
Però, s’escudava Amparo Marco, una cosa és estar en el govern i una altra en l’oposició. Entre els exemples proposats, el cas de la Caserna Tetuán 14, la situació de la qual desconeixien per complet i que els ha obligat a prendre decisions i realitzar despeses que els ha privat d’altres gestions.
Temes heretats, segons l’alcaldessa, amb una situació de la qual no havien sigut informats, i que han hagut de solucionar de la millor manera que han pogut…
Alguna cosa similar, va apuntar els ha ocorregut amb el compromís de la *remunicipalización dels serveis. Es tractava d’un punt important en el programa del Pacte del Grau, que finalment ha sigut també impossible d’assumir, perquè desconeixien els plecs, les condicions jurídiques, els problemes amb els quals s’havien d’enfrontar.
Els desnonaments i la política d’habitatge
L’alcaldessa de Castelló va declarar també als mitjans de Castelló, que s’ha treballat bé en matèria de desnonaments i d’habitatge, encara que també va reconèixer la seua impotència perquè la realitat ha resultat molt més complicada del que esperava…
Va expressar que la seua afirmació quant a que s’havia tancat el cercle dels desnonaments, no era tan incorrecta com s’ha pretès assenyalar després… perquè si que es van prendre decisions importants, gestions, com l’acord amb l’Audiència per a la informació i els processos, els assessoraments a les persones afectades o els acords per a evitar el tall de serveis com a llum, aigua i gas per a les famílies amb problemes.
Si que s’ha sentit impotent pel que fa a l’habitatge… Va manifestar en la seua defensa, l’estat en el qual es van trobar el parc de l’habitatge social municipal, tema en el qual va tornar a indicar el ja relatat anteriorment: que no hi havia dades dels qui les ocupaven, o la situació en la qual es trobaven, la qual cosa els ha obligat a investigar, visitar, rehabilitar, formalitzar…
I després està l’altre tema, el lloguer d’habitatges socials o la cessió dels bancs. I sobre el particular, també ha reconegut que es van trobar amb una paret, perquè darrere les bones paraules i l’enteniment amb els representants locals dels bancs, les reaccions posteriors de les seues centrals, a distància, van ser molt diferents, per a ells, va afegir “les persones són sol nombres. Ha sigut molt, molt complicat”.
En una posició similar ha posat el tema del lloguer… perquè els propietaris no volen cedir els seus habitatges per a aquest tipus de lloguer i la relació amb les APIs no ha sigut el que s’esperava “perquè tenen els seus propis interessos”.
Participació Ciutadana
I desgranant la madeixa i a preguntes dels mitjans, l’alcaldessa no va tenir pèls en la llengua per a expressar el que pensava sobre les crítiques rebudes quant a la Participació Ciutadana.
Marco s’ha referit als pressupostos participatius, que han batut record en la seua dotació: 1,6 milions. Però també ha explicat els problemes de gestió i la falta de personal per a traure’ls avance. D’una banda, va esmentar la falta de recursos humans per a poder generar tots els projectes aprovats en aquests pressupostos participatius. Per una altra, el sistema de participació oberta, a través d’una eina informàtica, per a possibilitar el vot de tots els ciutadans, pertanguen o no a associacions o agrupacions, però verificant, al seu torn, que pertanyen a Castelló i no a altres municipis.
I ficats en farina, l’alcaldessa es va referir a l’escó nº 28, l’escó ciutadà del que ha dit, és la primera vegada que es propicia la participació ciutadana en el ple de l’Ajuntament… però s’ha lamentat Quants ciutadans han intervingut?.
Marco entén que no és tan complex poder intervenir en els plens de l’Ajuntament i hauria d’haver-hi més ciutadans que ho feren… però són pocs, i moltes vegades dirigits per associacions… que tampoc està malament…
Tampoc està malament, si, com va assenyalar, d’altra banda, les crítiques rebudes no estan dirigides per associacions que semblen amagar altres components polítics. I sobre el particular, i citant associacions concretes, va dir: “si qui fer política, que es deixen l’associació, com jo he fet”.
L’informe de la Comissió de Festes, a punt de caramel
Finalment, durant la va reunir es va preguntar a l’alcaldessa sobre l’estat de l’informe encomanat pel ple als serveis jurídics, per a determinar si va haver-hi o no responsabilitats legals entorn de la gestió de les Festes de Castelló per part del Partit Popular i Jesús López.
L’alcaldessa va assenyalar llavors, que la falta d’experts municipals en aquest tipus de qüestions va derivar la necessitat que l’informe fóra contractat a un catedràtic extern a l’Ajuntament. L’Ajuntament, va afirmar, solament té 3 advocats que dominen els temes més habituals de la gestió municipal. Per a altres temàtiques puntuals, va apuntar, es contracten els serveis d’assessors externs i, en aquest cas, va afegir, amb açò també es pot garantir que siga un informe asèptic i no se’ns puga acusar de manipular el resultat. L’informe, va dir, està en caure. O s’ha lliurat ja o està molt a punt.
