Actualitat Diària
LA UNIÓ de Llauradors i Ramaders qualifica com a positiu per al sector agrari de la Comunitat Valenciana la suspensió temporal dels aranzels entre els EUA i la UE per un període de quatre mesos i confia que totes dues parts arriben a un acord en eixe temps que permeta exportar amb normalitat al mercat estatunidenc.
L’organització critica que una vegada més un conflicte alié als interessos agraris, com és el de les disputes de les companyies aeronàutiques Airbus (UE) i Boeing (els EUA), haja perjudicat el sector des del mes d’octubre de 2019 i per tant el fet que s’entaulen negociacions a partir d’ara pot ser significatiu de la voluntat d’arribar a acords des de l’arribada de Joe Biden a la presidència del país nord-americà.
Els aranzels addicionals impostos pels EUA eren del 25% per als productes agroalimentaris i afectaven sobretot els cítrics, l’oli d’oliva envasat, la carn de porcí, vins tranquils envasats (amb alcohol inferior a 14 graus), olives verdes, formatges o conserves de mol·luscos. Tots ells productes que es beneficiaran de nou en aquest període de quatre mesos que “esperem siga ja definitiu per arribar a un acord”. En contrapartida cal criticar que els aranzels imposats per la UE als EUA no eren massa importants i fins i tot no tenien en compte ni tan sols les importacions d’ametles que inunden els nostres mercats i desestabilitzen preus, tal i com havia demanat esta organització.
LA UNIÓ aprofita no obstant això per a demanar-li al Ministeri d’Agricultura que negocie un nou protocol d’exportació de cítrics als EUA perquè l’actual és dur i costa molt diners enviar fruita en els condicionants establerts. Cal indicar que les nostres clementines estan gravades allí amb un aranzel de 1,9¢/Kg1, mentre que les procedents d’altres països com Austràlia, el Canadà, Xile, Israel, Corea del Sud, el Marroc, Mèxic o el Perú, estan exemptes en tindre signats amb els EUA acords de lliure comerç. A més, les nostres empreses que desitgen exportar clementines han de complir amb els requisits recollits en un Protocol d’exportació rigorós i amb moltes condicions, entre elles un tractament de fred que no obstant això Espanya no demana per a les importacions d’altres països tercers.
No és d’estranyar per tant que les nostres exportacions citrícoles als EUA hagen caigut progressivament al llarg de les últimes campanyes des de les 60.660 tones de la 2010/2011 fins a les 9.034 tn de la 2018/2019, prèvia a la de la imposició de nous aranzels -2019/2020, on es van comptabilitzar només 45 tn. El retorn de les nostres exportacions no serà tasca fàcil, perquè cal tornar a guanyar-se la confiança i, a més el Marroc i Xile fonamentalment, s’han beneficiat de la nostra expulsió en el mercat estatunidenc.
