La Unió estima en 300 milions les pèrdues ocasionades pel veto rus al camp valencià

Els cítrics, la fruita d’estiu o el caqui representen a nivell autonòmic el 28% del total cultivat i 55% de la renda final agrària valenciana

Actualitat Diària

Un informe elaborat per La Unió de Llauradors reflecteix que el veto rus a les exportacions europees ha provocat unes conseqüències econòmiques desastroses per al sector hortofructícola de la Comunitat Valenciana que es xifren en uns 302 milions d’euros com a reducció del valor econòmic de les exportacions.

Des que en 2014 Rússia decidirà tancar les seues fronteres als productes agraris de la Unió Europea, el descens econòmic de les exportacions augmenta cada any perquè l’impacte és brutal, sobretot en tres cultius rellevants en la nostra comunitat autónoma com són els cítrics, la fruita d’estiu o el caqui. Aquests tres cultius més afectats pel veto rus representen a nivell autonòmic el 28% del total cultivat i 55% de la renda final agrària valenciana.

Cal assenyalar que en el moment en què es va establir el veto, les exportacions valencianes de cítrics representaven el 70% de les espanyoles al mercat rus i la reducció econòmica de les exportacions en la Comunitat Valenciana arriba a una xifra de 166 milions d’euros. En els deu anys anteriors al veto, la Comunitat Valenciana exportava a Rússia una mitjana de 34.000 tones per valor de 24 milions de € anuals.

En el cas de la fruita d’estiu -suposaven un terç de les espanyoles al mercat rus- el descens és d’uns 72 milions d’euros (64,4 en bresquilla, 4,1 en albercoc i 3,3 en prunes). En el període 2005-2014, la Comunitat Valenciana va exportar anualment a Rússia una mitjana de 15.688 tones de fruita d’estiu per un import mitjà anual de 13,8 milions de €.

Per al caqui suposen uns 64 milions d’euros en representar el 75% del total espanyol exportat a aquell país. En els dos anys anteriors al veto -únics en els quals va haver-hi exportació-, la Comunitat Valenciana exportava a Rússia una mitjana de 7.800 tones per valor de 9 milions d’euros anuals.

Aquestes xifres de l’estudi de La Unió són únicament a conseqüència de la suspensió de les exportacions a Rússia, però s’han de contemplar una altra sèrie d’aspectes també molt negatius. Un d’ells és la pèrdua de clients ja consolidats en el mercat rus que van passar a les mans de països competidors i els quals serà molt complicat recuperar. En aquest sentit s’ha deixat el camí lliure a la competència hortofructícola en un dels mercats amb més potencial del món.

Però així mateix ha generat altres qüestions no menys importants com és el fet que la producció que no va a Rússia haja provocat una sobreoferta en alguns mercats en moments puntuals i redirigir la mateixa a nous mercats és complicat i amb majors costos. En el cas del caqui l’expansió en el nostre territori ha vist frenat el seu creixement perquè en el mercat rus s’havia invertit gran quantitat de recursos econòmics i logístics i a partir del veto totes aquestes inversions s’han perdut i fins i tot les han aprofitades els nostres competidors.

LA UNIÓ, i la resta d’organitzacions de la Unión de Uniones, han posat en marxa ja diverses accions per a aconseguir l’aixecament del veto. L’última d’elles és una crida al president Pedro Sánchez i al ministre d’Agricultura, Luis Planas, als qui els demanen que trasllade a la Unió Europea la importància d’acabar amb el veto rus per a trobar una via de comercialització dels nostres productes agraris perquè es tracta d’un tema originat per problemes polítics que no tenen res a veure amb el sector agrari i portem ja set anys amb les fronteres tancades sense cap concessió a l’agricultura mediterrània.

Recentment es va dirigir LA UNIÓ també a l’ambaixador de Rússia a Espanya per a entaular un diàleg i sospesar les possibilitats de finalitzar amb el veto. En aquest sentit, el propi ambaixador va mostrar la seua comprensió i va explicar que Rússia, des del principi de la pandèmia, va demanar alçar les sancions unilaterals i va presentar en l’Assemblea General de l’ONU el projecte de Resolució que proposava renunciar a les sancions econòmiques contra Estats sobirans i que va ser rebutjat per la UE.

“El veto rus porta ja set anys vigent i va nàixer com una reacció a la sanció que va imposar la UE a Rússia després de l’annex per part d’aquesta última dels territoris de Crimea en 2014”, expliquen des de La Unió, la qual cosa significa que “les fruites i hortalisses no entren a Rússia per un tema polític que als llauradors ni els va ni els ve però que ara tornen a pagar els plats trencats”, conclouen.