Es deu, fonamentalment, al fort augment de les importacions de tercers països
Actualitat Diària
La Unió Llauradora i Ramadera denuncia que els preus de la mel se situen molt baixos per als productors, fonamentalment pel fort augment de les importacions de tercers països i a l’existència de cada vegada menys compradors que exerceixen una posició de domini.
Pese al descens en la collita de la mel autòctona de flor del taronger les cotitzacions van en sentit decreixent. Mentre l’any passat es pagava entre 4,50 i 5 €/kg, enguany no passa de 3,80. De les altres mels com a romer, espígol, bellota, la situació encara és pitjor perquè no hi ha hagut a penes collita.
En un escenari productiu cada vegada més complicat, les importacions massives de tercers països com l’Argentina, la Xina, Romania, Mèxic, Turquia, Ucraïna i l’Uruguai a preus extremadament barats acaben per dinamitar la viabilitat del sector. En aquest sentit, LA UNIÓ reclama que la mel importada tinga els mateixos estàndards de qualitat que la que es produeix a la UE, i especialment en l’acord Mercosur, que facilitaria encara més l’entrada de mel de diversos països de Sud-amèrica dels quals actualment s’importen grans quantitats. També demana una actualització immediata dels mètodes de detecció d’adulteracions i mescles amb xarops de manera massiva, com recentment s’ha conegut que ocorre en gran part de les mels importades per la UE. L’organització proposa així mateix una millora de l’etiquetatge actual de les mels perquè el consumidor puga identificar d’una forma més clara que és el que consumeix i d’on procedeix.
Costos alts i ajudes insuficients
Les ajudes estatals al sector apícola són totalment insuficients -només 5 milions d’euros- i estan mal plantejades des del principi ja que les quantitats a percebre els apicultors són molt baixes i no cobreixen més que una mínima part dels costos reals. No serveixen per tant per a resoldre la situació per la qual passen els productors que han vist com s’han duplicat els seus costos de producció en l’últim any. El context de sequera i el conflicte bèl·lic a Ucraïna no ha fet sinó agreujar la crisi que ja travessava al llarg dels últims anys l’apicultura: problemes sanitaris i climatològics que afecten la producció, importació massiva de mel a preus reduïts, impacte del combustible especialment a l’apicultura transhumant i altres matèries primeres, etc. Els costos de producció en el sector apícola s’han disparat a conseqüència de l’augment preu de les matèries primeres i la necessitat d’augmentar tractaments i alimentació de les abelles a causa de la situació de sequera que s’està vivint en els últims anys. Per exemple, de gastar uns 9 €/rusc en alimentació en 2021 s’ha passat als 19,2 €/rusc per l’increment del cost i per la sequera, que allarga el període d’alimentació. Així mateix, en carburants s’ha passat de necessitar 10,75 €/rusc en 2021 a 15,56 €/rusc en 2022.
Per això, LA UNIÓ adverteix que és necessari un suport econòmic real per a mitigar l’impacte de la guerra en l’augment dels costos de producció. A més, considera que, si bé el MAPA enfoca l’escàs pressupost en apicultors professionals, la manera de plantejar-lo deriva en grans diferències per beneficiari, de manera que dins dels tres rangs de suport segons nombre de ruscos es donen diferències de fins a 3,67 €/rusc entre uns beneficiaris i altres.
Per aquests motius, LA UNIÓ demana al Govern que incremente substancialment els valors de l’ajuda i es complementen en cada comunitat autònoma, com s’ha fet en altres sectors ramaders, per a assegurar la sostenibilitat i continuïtat d’aquesta activitat essencial.
Sol·liciten així mateix que també es tinga en compte la situació real del sector apícola i que s’establisquen mesures de suport adequades per a afrontar els desafiaments derivats de les condicions climàtiques adverses com és el cas de la sequera; depredadors que provoquen un minvament constant de la població en el rusc, com l’abellerol o davant l’amenaça de la introducció de la Vespa Gegant Asiàtica; i els greus problemes sanitaris que pateixen els ruscos i que posen en perill la supervivència del sector. Finalment, l’organització recorda que l’apicultura no és només una activitat econòmica rellevant, sinó que juga un paper crucial en la pol·linització dels cultius i en la conservació de la biodiversitat de la Comunitat Valenciana.
