Actualitat Diària
LA UNIÓ de Llauradors qüestiona el recent informe del Centre Comú d’Investigació de la Comissió Europea (CE) sobre les repercussions que tenen en els sectors agraris comunitaris un total de dotze acords de lliure comerç signats per la UE amb tercers països, ja que no té en compte entre altres al sector de les fruites i hortalisses i deixa fóra un dels que més perjudica els productors valencians com és el de Sud-àfrica.
Tampoc es tenen en compte, a més de les fruites i hortalisses, l’impacte del lliure comerç en sectors tan importants per a l’agricultura mediterrània i la Comunitat Valenciana com l’oli d’oliva, el vi i els productes agrícoles transformats en general.
LA UNIÓ critica així mateix que aquest tipus d’informes es presenten ara quan els acords ja estan en vigor i advoca perquè es facen abans de subscriure qualsevol tipus de signatura per part de la UE per a conéixer els seus efectes, tal com fa per exemple l’USDA dels EUA.
L’informe de la CE es basa en 12 Acords de Lliure Comerç (ALC) amb països considerats com a socis comercials, a més dels països integrats a Mercosur. Concretament es tracta d’Austràlia, el Canadà, Xile, Indonèsia, el Japó, Malàisia, Mercosur (l’Argentina, el Brasil, Paraguai i l’Uruguai), Mèxic, Malàisia, Nova Zelanda, Filipines, Tailàndia i Vietnam.
No es té en compte, per tant, malgrat que va entrar en vigor en 2016, l’Acord d’Associació Econòmica entre la UE i els Estats de l’Àfrica Meridional -Botswana, Lesotho, Moçambic, Namíbia, Sud-àfrica i Swazilàndia- que afecta de ple a la citricultura europea.
Aquest informe analitza les oportunitats de sectors com el de lactis, carn de porc, blat i vi i begudes, així com la vulnerabilitat dels acords per als sectors de la carn de boví, la carn d’oví, els ocells de corral, el sucre i l’arròs. Aquest últim cultiu no queda ben contemplat en l’informe perquè, malgrat indicar que les importacions, sobretot de Tailàndia, podrien arribar a ser del 18% del total de la UE i que pot provocar distorsions comercials amb un impacte significatiu en l’equilibri del mercat, no té en compte la segmentació del mercat de l’arròs entre el llarg (Índica) i el redó (Japónica), que és el que es produeix en la Comunitat Valenciana.
L’informe de la Comissió d’Investigació de la Comissió Europea fa referència -i malament com es pot comprovar- únicament als aspectes comercials, però no analitza les repercussions fitosanitàries de l’increment de les transaccions comercials sense les suficients garanties sanitàries. Tampoc detalla els sistemes productius dels països tercers per a comparar-los amb els exigents estàndards productius de la UE.
Carles Peris, secretari general de LA UNIÓ, considera que “aquest informe hauria d’haver-se fet abans i podria haver servit per a analitzar l’impacte i les conseqüències dels acords comercials que signa la UE, però arriba tard, és molt incomplet, esbiaixat i no serveix per a quasi res”. A més -prossegueix Peris- “no es tenen en compte els aspectes de sanitat vegetal ni la necessària reciprocitat per a les produccions de tercers països amb les de la UE. Per això és pèrdua de temps i lletra morta”.
El secretari general de LA UNIÓ assenyala que “ja és hora que la CE aborde els acords des de la perspectiva dels productors, d’aquells que complim les normatives europees per a subministrar productes de qualitat, oferim seguretat alimentària i que cada vegada patim una competència deslleial en el mercat per no exigir-se els mateixos estàndards de producció”.
LA UNIÓ també indica que els acords comercials no haurien de veure’s afectats per guerres polítiques alienes al mercat agroalimentari i que dins dels mateixos amb socis preferencials no s’hauria de permetre casos com el veto de Rússia als nostres productes o els aranzels dels EUA als productes agraris europeus.
