Actualitat Diària
Els estudis que s’estan realitzant dins del Programa Valencià de Recerca Vacunal (ProVaVac) de la Generalitat sobre la protecció que ofereixen les vacunes contra la COVID-19 en la Comunitat Valenciana reflecteixen una resposta immunitària en les residències de persones majors de les més altes descrites fins al moment i també mostren que els efectes secundaris en la població general són inexistents o lleus en tres de cada quatre persones que van participar en l’enquesta.
Així s’ha posat de manifest en la reunió que el president de la Generalitat, Ximo Puig, ha mantingut amb persones expertes del Programa Valencià de Recerca Vacunal COVID-19 (ProVaVac) a la qual també han assistit la vicepresidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, i la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública, Ana Barceló.
Després de la reunió, el director científic de ProVaVac, David Navarro, i l’epidemiòleg de l’àrea de recerca en serveis de salut de Fisabio, Salvador Peiró, han exposat els primers resultats d’aquest programa de recerca que la Generalitat ha impulsat aprofitant la campanya de vacunació massiva i que ha analitzat la protecció que aporten les vacunes en les residències de les persones majors i els efectes secundaris relacionats amb la immunització en la població general.
Les principals conclusions que aporten totes dues línies d’estudi apunten al fet que la protecció oferta per les vacunes en les residències de majors és molt elevada, amb un 98,7% de persones amb anticossos als tres mesos de la segona dosi, una taxa que se situa entre les més altes de les descrites fins al moment.
I també revelen que tres de cada quatre persones vacunades o no han percebut efectes secundaris o aquests han estat molt lleus, i gairebé tots ells han desaparegut abans de la setmana. Es tracta, en aquest cas, d’unes dades similars als recollits per les fitxes tècniques de les vacunes.
Estudi de seroconversió en residències
Per a la realització de l’estudi de seroconversión en residències, s’ha estudiat una mostra de 881 persones majors de 13 centres vacunades amb Pfizer a les quals se’ls va fer test ràpids de detecció d’anticossos (en una mitjana de 3 mesos després de la segona dosi).
Segons les conclusions d’aquest estudi, el 98,7% ha desenvolupat anticossos, la qual cosa representa una resposta molt elevada. A més, respecte al 1,3% en el qual no es van detectar anticossos, dos de cada tres persones sí que van desenvolupar un altre tipus d’immunitat: limfòcits T específics contra la proteïna S del virus.
Les anàlisis es repetiran cada tres mesos per a continuar valorant la durada de la resposta immune.
Enquesta sobre efectes adversos a la vacunació
Respecte a l’enquesta sobre efectes adversos a la vacunació, gairebé tres de cada quatre persones (el 70%) no han tingut símptomes o els ha reportat com a lleus.
Entre els quals han notat algun efecte, el més comú ha estat relacionat amb molèsties al braç. El 71% ha comunicat que tenia alguna molèstia l’endemà a rebre la dosi, però el 90% ja no les notava a la setmana.
El següent símptoma més comú és el malestar general o cansament: ho sofreixen un 46,7% d’aquelles persones que comuniquen haver percebut algun efecte secundari, i a la setmana ha desaparegut en un 80% dels casos.
En tot cas, aquestes conseqüències són símptomes habituals que indiquen que l’organisme està responent a la vacuna i generant protecció, i s’ajusten a les dades reportades en els assajos clínics i en les fitxes tècniques de les vacunes.
L’estudi s’ha elaborat a partir de 11.000 respostes de 5.500 persones recaptades entre el 19 d’abril i el 6 de juny.
