Actualitat Diària
El conseller d’Hisenda i Model Econòmic, Vicent Soler, ha traslladat al Ministeri d’Hisenda la proposta de la Generalitat per a procedir al repartiment dels fons extraordinaris per a les comunitats autònomes per a l’any 2021, el conegut com a Fons COVID, dotat amb 13.486 milions d’euros.
“Tal com va apuntar el propi ministeri durant l’últim Consell de Política Fiscal i Financera, la transferència extraordinària per a 2021 ha de tenir com a objectiu cobrir les diferents necessitats de despesa de cadascuna de les comunitats autònomes per a fer front a la situació extraordinària derivada de la pandèmia, així com proporcionar els recursos necessaris per a afrontar la recuperació en igualtat de condicions”, ha assenyalat Soler després d’incidir, per això, en què “tenint en compte aquesta perspectiva, el criteri que defensarem serà aquell que millor reflecteixi les nostres necessitats de despesa”.
Així, la Conselleria d’Hisenda ha apuntat que “la proposta de població ajustada, malgrat ser millorable, representa una millor aproximació a les necessitats de despesa dels territoris” pel que podria ser la utilitzada de manera majoritària en la distribució del fons.
Això sí, Soler ha incidit en què “avui dia la Comunitat Valenciana considera que l’indicador de necessitats de despesa més idònia és el de la població total, atès que no existeixen evidències concloents de diferenciació de costos de provisió per al conjunt dels serveis públics autonòmics”.
El responsable d’Hisenda també ha recordat -en aquesta línia- que l’informe de la comissió de persones expertes per a la reforma del sistema de finançament autonòmic de 2017 ja assenyalava que “seria aconsellable introduir algunes variables noves a la fórmula de població ajustada, perquè s’aproximi més a les necessitats de despesa”, així com eliminar algunes variables geogràfiques que no tenen el suficient fonament tècnic.
“És el moment de redefinir quins són els criteris d’ajust de la població i establir les bases d’un nou criteri per a la reforma del model de finançament”, ha assegurat Soler.
D’aquesta manera, dels dos criteris plantejats pel Ministeri (PIB relatiu de cada comunitat autònoma o pes relatiu de cada autonomia en la població ajustada), des de la Conselleria d’Hisenda remarquen que “el nivell d’activitat econòmica d’una regió no reflexa ni les seves necessitats de despesa ni les seves necessitats financeres per a la recuperació”, per la qual cosa al seu parer “l’elecció del criteri PIB suposaria reforçar encara més la divergència regional que actualment existeix”.
“Segons les últimes dades de l’INE per a les comunitats de règim comú, s’aprecia que les regions més riques tenen una renda per càpita un 64% superior a les més pobres, una distància que s’ha anat allargant en els últims anys i que s’engrandiria encara més si s’optés pel criteri del PIB, ja que aquest criteri de repartiment consolidaria que les regions pobres i riques evolucionessin a diferents velocitats”.
En qualsevol cas, Vicent Soler ha remarcat en la seva missiva al Ministeri que, amb independència del binomi de variables plantejades “el nostre criteri de repartiment no ha variat respecte al que es va traslladar per part del president de la Generalitat al Ministeri d’Hisenda el passat 4 de novembre, en el qual de manera minuciosa es justificava la necessitat de distribuir en tres trams diferenciats aquests fons”.
“Des d’Hisenda plantegem no unificar el repartiment de la totalitat del Fons COVID 2021 sobre la base d’un únic criteri”, ha assenyalat.
“La nostra proposta passa per dividir els 13.486 milions d’euros en tres trams que serveixin per a cobrir les despeses derivades del major impacte sociosanitari de la COVID fins a abril de 2021; per a reforçar l’Estat del Benestar i per a garantir que totes les comunitats autònomes tinguin la mateixa capacitat financera d’afrontar la reconstrucció i recuperació post-COVID en igualtat de condicions”.
Repartiment del Fons COVID en tres trams
L’informe que ha traslladat la Conselleria d’Hisenda a responsables del Ministeri inclou com a primer tram el repartiment de 3.486 milions d’euros (un 25% dels 13.486 milions) sobre la base de criteris d’impacte sociosanitari en els diferents territoris des de l’1 de gener de 2021 al 30 d’abril de 2021. En concret es planteja que aquest repartiment es faci considerant els casos acumulats (20%), els ingressos hospitalaris COVID (40%) i els ingressos UCI (40%).
“En el fons COVID 2020 més de la meitat dels recursos (9.000 dels 16.000 milions) es van distribuir en funció del major impacte de la pandèmia, utilitzant aquests mateixos criteris, i és comprensible que ara també es consideri l’esforç sociosanitari de les autonomies més afectades per la tercera ona”, ha apuntat Vicent Soler, qui ha recordat que s’han continuat realitzant despeses en reforç de personal, material de protecció i despesa hospitalària, així com de detecció i seguiment dels casos positius.
“Només en els primers quatre mesos de 2021 ja s’han registrat gairebé la meitat del total d’ingressos hospitalaris i ingressos UCI que en 2020”, ha reforçat el conseller.
El segon tram, que representaria el gruix del Fons Extraordinari, estaria dotat amb 7.000 milions d’euros i aniria destinat a reforçar l’Estat del Benestar en el conjunt del territori.
“Les autonomies executem el 92% de la despesa sanitària, el 91% de la despesa en educació i més de la meitat de la despesa en protecció social”, ha justificat sobre aquest tema el conseller d’Hisenda després de recordar que “l’arribada de la crisi financera en 2008 va provocar fortes retallades en els serveis públics que avui dia encara no s’han recuperat i la despesa en relació amb el PIB de les administracions regionals és encara molt inferior al de deu anys”.
“Els efectes d’aquesta deterioració de la despesa especialment en educació i sanitat s’han posat de manifest durant l’actual pandèmia”, ha reiterat.
“La incorporació d’aquests 7.000 milions permetria convergir cap als nivells de despesa en serveis públics fonamentals previs a l’etapa de les retallades, així com acostar Espanya als nivells de despesa social associat al seu nivell de renda per càpita en el patró europeu”, ha confirmat Soler després d’assenyalar que el criteri de repartiment proposat per a aquest segon tram majoritari és el de la població de cada territori o, en tot cas, el de població ajustada “a pesar que insistim que és un indicador millorable i qüestionable tal com es troba actualment definit”.
Finalment, el tercer tram proposat per la Generalitat estaria destinat a la “igualació de les capacitats financeres dels territoris per a la recuperació”. “El Govern d’Espanya ha declarat l’exercici 2021 com el punt d’arrencada per a la recuperació i en aquest procés les comunitats autònomes exerciran un paper rellevant, però les nostres condicions financeres no són en cap cas similars”.
De fet, Soler ha citat l’últim informe de Fedea que reconeix la necessitat d’introduir “amb urgència” alguns canvis en el Sistema de Finançament que permetin reduir les desigualtats existents entre comunitats en termes de finançament per habitant ajustat.
“La capacitat financera de partida de les comunitats autònomes per a poder activar polítiques de recuperació no és homogènia com demostra que, en termes de caixa, el finançament per habitant ajustat presenta diferències de fins a 30 punts percentuals entre la comunitat autònoma amb més recursos i la que menys, tenint en compte només les comunitats de règim comú”.
L’objectiu, per tant, d’aquest tercer tram, dotat amb altres 3.000 milions d’euros és “corregir les diferències de recursos financers per habitant ajustat”. Un primer repartiment complementaria el finançament (lliuraments a compte 2021 més les liquidacions de 2019 en termes normatius) de les comunitats autònomes pitjor tractades fins a aconseguir convergir-les amb la mitjana. El sobrant s’aplicaria entre totes les comunitats amb l’excepció de la millor finançada i serviria per a eliminar una fracció igual per a totes les comunitats autònomes del diferencial de finançament per habitant per habitant ajustat que existeixi entre cada comunitat i la millor finançada després de l’aplicació del primer repartiment.
