Actualitat Diària
El 8% de la població activa espanyola dedica més de 12 hores al dia a la seva professió; dedicar més de 50 hores a la setmana al treball pot desembocar en addicció. Així es desprèn de diferents estudis portats cap per investigadors de la Universitat Jaume I de Castelló, amb la Dra. Marisa Salanova () al capdavant. L’eina de mesurament utilitzat ha estat l’escala DUWAS. Les conclusions estan recolzades també per l’Organització Internacional del Treball (OIT).
Des de la Unitat de Desintoxicació i Patologia Dual de Vithas Aigües Vives es posa l’accent en la particularitat de l’addicció al treball, atès que no existeix una substància que generi una addicció, que es defineix com una necessitat excessiva i incontrolable de treballar constantment, i que afecta tant la salut física i psicològica, com a l’entorn social. “Les persones que sofreixen aquesta addicció treballen més hores de la jornada habitual. A més, se senten malament quan no es dedica el seu temps al treball i acaben distanciant-se de la seva família i eliminant el temps d’oci de la seva vida”, apunta el Dr. August Zafra, psiquiatre, responsable de la Unitat de Desintoxicació de Vithas Aigües Vivas i director de Ivane Salut.
Diferència en persona treballadora i addicció al treball
“La diferència entre una persona treballadora a la qual li agrada el seu treball i una persona addicta al treball resideix en la motivació i en l’equilibri entre el treball, família i el temps d’oci”, assegura el Dr. Zafra. En altres paraules, quan existeix una addicció, no hi hauria una regulació interna per a detenir el treball.
Tenir preocupacions excessives durant el cap de setmana, incapacitat per a tenir vacances o períodes de descans, incapacitat per a rebutjar treball, autoexigència i competitivitat en qualsevol activitat, cansament i irritabilitat durant el cap de setmana, tensió i dificultat per a relaxar-se, ansietat elevada, queixes familiars per la dedicació del temps a l’empresa o sentiment de culpabilitat són alguns dels identificadors de persones addictes al treball
Quins són els símptomes de l’addicció al treball?
La majoria de les persones que sofreixen addicció al treball tenen alguns trets en comú. El primer seria la necessitat de reconeixement social pel seu treball.
A més, assenyala el Dr. Zafra, “solen ser persones perfeccionistes i amb desig de poder; no obstant això, poden tenir baixa autoestima i prefereixen treballar individualment que en equip”.
Finalment, és comú que les persones addictes al treball siguin, explica el Dr. Zafra, “egocèntriques i narcisistes”. “En aconseguir llocs de nivell, es deshumanitzen, deixant de costat els sentiments dels altres, deixant de costat la companyonia i esperant que els seus subordinats compleixin un horari similar al d’ells mateixos”, puntualitza.
Factors de risc de l’addicció al treball
Des de la Unitat de Desintoxicació i Patologia Dual de Vithas Aigües Vives existeixen situacions que augmenten la vulnerabilitat de caure en l’addicció al treball. Aquestes són les més freqüents:
• Tenir pressions econòmiques familiars.
• Temor a perdre el treball.
• Competitivitat del mercat laboral.
• Persecució de l’èxit o ambició de poder i diners.
• Incapacitat de dir no a un cap o temor a ser acomiadat.
• Falta d’organització.
• Ambient familiar complicat, en el qual el treballador no vol arribar a la seva casa.
• No tenir capacitat per a establir prioritats.
Conseqüències en la rutina diària
Les conseqüències de l’addicció al treball poden arribar a dinamitar la felicitat de qui el pateix i del seu entorn més pròxim. Poden aparèixer dificultats en l’entorn familiar, ja que existeix cert aïllament per part de la persona que el sofreix. “El percentatge de divorcis entre aquestes persones és elevat”, assegura el Dr. Zafra.
A més de l’aïllament social que pot derivar-se l’escàs temps que aquestes persones dediquen a l’oci, l’addicció al treball pot arribar a afectar seriosament la salut. “Poden aparèixer malalties cardiovasculars, gàstriques, hipertensió o ansietat, estrès, maldecaps, disfuncions sexuals, etc.”, matisa el Dr. Zafra. I no sols això, aquesta addicció pot anar acompanyada d’una altra addicció a substàncies toxicas amb la finalitat d’augmentar el rendiment o superar el cansament.
Tractament en Vithas Aigües Vivas
Segons l’equip expert en addiccions de la Unitat de Desintoxicació i Patologia Dual de Vithas Aigües Vivas, a fi de prevenir l’addicció al treball, és important prendre consciència de la necessitat de delimitar l’horari laboral i delegar en la presa de decisions, així com gaudir de les activitats fora del treball.
En la Unitat de Desintoxicació i Patologia Dual de Vithas Aigües Vivas l’abordatge terapèutic que es realitza és similar al d’una addicció a substàncies, amb la finalitat que la persona recuperi l’equilibri laboral i personal. “Es tracta d’entrenar a la persona a tenir un major autocontrol cap al seu treball”. Així mateix, afegeix el Dr. Zafra, “es pot treballar tècniques d’assertivitat per a aprendre a dir no o saber delegar en les tasques. Entrenant, al seu torn, els pensaments perquè siguin més adaptatius i ajudin a reduir el nivell d’autoexigència”.
() Marisa Salanova és investigadora i Dra. en Psicologia i Catedràtica de Psicologia Social en la Universitat Jaume I de Castelló (UJI)
Els hospitals Vithas són hospitals segurs
Els 19 hospitals de Vithas són hospitals segurs per a pacients i professionals gràcies a la implantació d’estrictes protocols de seguretat enfront de la covid-19. Entre les mesures implementades destaca l’establiment de dos circuits diferenciats: un per a les persones amb símptomes compatibles amb la covid-19, i un altre per a la resta de pacients.
Addicionalment, subministrem màscares i gel hidroalcohólico a totes les persones que acudeixin a l’hospital per qualsevol motiu. A més, el Grup està realitzant test massius de detecció del virus en tot el personal, que està dotat de totes les mesures d’autoprotecció necessàries.
Una seguretat que sempre ha estat reforçada gràcies a que tots els hospitals Vithas implementen els estrictes protocols de la Joint Commission International, organisme de referència mundial que acredita la seguretat del pacient i l’excel·lència assistencial.
